El Museu Picasso mostra l’admiració del pintor malagueny per El Greco a partir del cèlebre retrat ‘Vell cavaller’

L’exposició ‘La passió grequiana de Picasso’ relaciona l’obra amb 29 dibuixos picassians de la col·lecció del museu

El Museu Picasso exposa des d’aquest dijous la mostra ‘La passió grequiana de Picasso’, a través de la qual es constata l’admiració de Pablo Picasso per l’obra d’El Greco i la influència en la seva pintura. L’exposició s’articula al voltant de l’obra mestra del retrat ‘Vell cavaller’ (1587-1600), d’El Greco, una peça que la institució té temporalment fruit d’un intercanvi amb el Museo Nacional del Prado. L’obra s’exposa juntament amb 29 peces de la col·lecció del Picasso, escollides per la conservadora del museu, Malén Gual, que o bé mostren la influència d’El Greco en Picasso, o bé van ser realitzades com a homenatge a la seva obra. L’admiració de Picasso per El Greco s’inicià ja en la seva joventut.

El Museu Picasso va cedir fa un any i mig una sèrie d’obres al Museo Nacional del Prado per participar a l’exposició ‘El Greco i la pintura moderna’. A resultes d’aquell tracte, ara el museu madrileny ha deixat temporalment algunes obres de la seva col·lecció, entre les quals el retrat d’El Greco ‘Vell cavaller’. És a partir d’aquesta obra, considerada una peça mestra del gènere del retrat, que la conservadora del museu i comissària de l’exposició, Maén Gual, ha seleccionat un conjunt de peces de Picasso de la col·lecció per construir la mostra ‘La passió grequiana de Picasso’. Segons ha explicat Gual a l’ACN, Picasso deuria haver vist aquesta obra en la seva primera etapa com a pintor, quan va residir a París. La peça s’exposava al Museo del Prado, instal·lada a les ‘galeries I’, en la mateixa sala on s’exhibia ‘Las hilanderas’ de Velázquez. Es té constància que Picasso va fer una “còpia” d’aquesta darrera obra, i per tant, es dedueix que també va veure el retrat d’El Greco. L’obra del pintor toledà és idònia per explicar que allò que més va interessar de la seva pintura a Picasso van ser, precisament, els retrats, amb les seves característiques faccions allargades. La importància d’El Greco en Picasso es mostra en tres períodes, remarca la comissària. El primer, entre 1899 i el 1900, és el moment en què Picasso es troba a Barcelona amb el moviment modernista i amb artistes com Rossinyol o Zuluaga, que ja reivindicaven El Greco. Més endavant, en la coneguda com l’època o etapa blava de Picasso, el pintor torna a mostrar la influència de l’artista toledà amb peces com ‘L’enterrament de Casagemas’, una obra que, segons ha indicat la comissària, té paral·lelismes amb ‘El entierro del Conde de Orgaz’, d’El Greco. Finalment, a partir dels anys 50, “quan Picasso torna la mirada cap a l’estat espanyol i s’inspira en temes velazquians, grequians i de la literatura del Segle d’Or”, torna a aflorar l’aprenentatge d’El Greco. És en aquests anys, afegeix Gual, quan Picasso confessa al seu marxant i amic que “el que més l’interessa d’El Greco són els seus retrats”. Malén Gual ha fet una tria d’obres de Picasso allotjades a la col·lecció del museu, per acompanyar el ‘Vell cavaller’. I és que segons ha remarcat, “més que una exposició” cal parlar d’una “obra convidada posada en context”. La contextualització, doncs, s’ha fet amb obres que reflecteixen dues de les tres èpoques esmentades (modernista i blava). S’hi recullen principalment dibuixos de Picasso, essencialment caps, retrats i petites figures que recorden l’estil d’El Greco. Al tram final, apareix la temàtica espanyola amb alguns gravats i també escrits de Picasso, en els quals s’aprecia “la nova visió cap a Espanya” del pintor malagueny.

Enviar