El Govern sol·licita dictamen al CGE previ a un recurs al TC en matèria de seguretat pública i Protecció Civil

L'Executiu al·lega que la llei estatal limita l'exercici dels poders i les facultats als àmbits propis reconeguts a la Generalitat

El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb la Llei 36\/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional. Segons l'Executiu, la norma conté un gran nombre d’inconcrecions, conceptes genèrics i oberts, a més de formulacions poc precises, que no permeten acotar adequadament els conceptes i situacions que es regulen, alhora que planteja dubtes sobre el seu encaix constitucional que afecten a la seguretat jurídica i limiten l’exercici dels poders i de les facultats associades als àmbits propis reconeguts a la Generalitat.

Els articles 4.3; 6; 15.b) i c); 20.3; 24 i la disposició addicional tercera de la Llei 36\/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional, podrien ser inconstitucionals pel fet de vulnerar la competència de la Generalitat en matèria d’emergències i protecció civil que li reconeix l’article 132.1 de l’Estatut i seguretat pública prevista a l’article 164 de l’EAC. La norma obvia qualsevol mecanisme de participació d’aquells territoris que tenen competència en matèria de seguretat i cos de policia propi, ja que no preveuen la seva participació en l’elaboració de l’Estratègia de Seguretat Nacional. Alhora, també fa referència a contribuir amb els recursos propis davant d’una situació de crisi, però sense participar en l’adopció i execució de les corresponents decisions en aquesta matèria.La Llei estatal de Seguretat Nacional només reconeix al president del govern de l’Estat la facultat per declarar l’anomenada Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional, mitjançant reial decret, i sense cap mena d’intervenció prèvia, ni tan sols consultiva, del Consell de Ministres, que haurà d’especificar, com a mínim, la definició de la crisi, l’àmbit geogràfic del territori afectat, la durada, i si s’escau, la possible pròrroga, el nomenament d’una autoritat funcional i la determinació de les seves competències per dirigir i coordinar les actuacions que procedeixin i la determinació dels recursos humans i materials necessaris.D’altra banda, per a la Declaració de Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional no es preveu cap tràmit previ de comunicació, informació o consulta al màxim responsable autonòmic (el president), i no queda prou clar si amb la Declaració s’assumirien competències l’exercici de les quals corresponen a les comunitats autònomes, a més de la corresponent obligació d’aportar els recursos necessaris, sense previsió de compensació econòmica ni de cap altre tipus en la present Llei.També es planteja la qüestió sobre si en la corresponent Declaració el president del Govern espanyol pot designar com a autoritat funcional a què fa referència la lletra d) de l’article 24 de la Llei de Seguretat Nacional, en el seu cas, una autoritat autonòmica sense afectar indegudament l’àmbit propi d’autogovern.A més de l’àmbit de la seguretat i la protecció civil, amb aquesta norma també es poden veure desplaçats altres títols competencials de la Generalitat: seria el cas de la sanitat (art. 162 EAC), el medi ambient (art. 144 EAC), pel que fa la seguretat energètica a les competències de la Generalitat en matèria d’energia (133 EAC), pel que es refereix a la ciberseguretat a les competències autonòmiques sobre telecomunicacions (art. 140 EAC i 146 EAC), les competències en matèria d’economia (art. 152 EAC) i en salvament marítim (art. 132 EAC).

Enviar