La Fundació Miró explora el paper de l’objecte en l’obra del pintor català

El museu mostra el desafiament que l’artista va plantejar a la pintura al final dels anys vint del segle passat

Joan Miró va tenir un gran interès per l’objecte al llarg de la seva vida. Posseïdor d’una basta i variada col·lecció d’objectes personals, l’artista va anar incorporant aquest element a la seva obra, des dels bodegons fins a l’escultura. L’exposició ‘Miró i l’Objecte’, a la Fundació Miró, explora per primera vegada aquest aspecte de l’obra de l’artista, recorrent la representació pictòrica de l'objecte fins a la seva incorporació física a través del collage i l'assemblage, per arribar finalment a l'escultura. La mostra remarca el desafiament que Miró planteja a la pintura al final de la dècada dels anys vint i com aquest va contribuir a una transformació cabdal en la concepció de l'art del segle XX.

Miró va col·leccionar al llarg dels anys una bona colla d’objectes, “i va construir una mena de museu imaginari per al seu taller com a model d’inspiració poètica”, exposa el comissari d’aquesta exposició, William Jeffett. I és que com a artista, Miró va anar incorporant aquest motiu “d’inspiració” a la seva obra, en les seves diverses facetes. Primer, ja en la pintura, Miró va flirtejar amb el bodegó i altres gèneres figuratius amb objectes. Però al pintor català acabaria avorrint la representació pictòrica dels objectes, i va fer un pas endavant. Per què? “Perquè la pintura té tendència a representar una il·lusió, distant del món real, mentre que ell volia quelcom que fos directament part d’aquest món real”, destaca Jeffett. Així és com Miró va abraçar “l’antipintura”, i va començar a pintar directament sobre objectes, es va iniciar en el món del collage –“a vegades només amb pintura, a vegades amb altres materials i dibuix”-. Més endavant començaria a fer servir materials nous i poc convencionals, i finalment, a finals dels 40 començaria a treballar amb materials propis de l’escultura: bronze, ferro i ceràmica. De fet, durant uns anys es va centrar molt en el treball amb ceràmica i “gairebé va deixar la pintura de banda”, subratlla el comissari. D’aquesta manera Miró va evolucionar de la pintura sobre llenç al món de l’escultura, amb l’objecte com element inspirador.Jeffett considera, a més, que Miró no només va fer aquesta evolució pel seu gust pels objectes i per treballar amb elements del món “real”, sinó que cal atribuir aquests canvis també al seu inconformisme. “Miró va voler trencar amb ell mateix i no repetir mai la mateixa obra”, diu al respecte. La selecció d’obres a càrrec del comissari de la mostra inclou pintures, collages, objectes, ceràmiques i escultures de la Fundació Joan Miró, i s'enriqueix amb aportacions singulars de col·leccions públiques i privades d'Europa i Amèrica. En total, s’hi exhibeixen més de 120 obres de l’artista, i una vitrina plena d’objectes personals procedents de la seva col·lecció, seleccionats per Jeffett.

Enviar