El PSOE planteja com a base de la seva reforma constitucional un Estat "federal" amb "respecte a les identitats"
Els socialistes proposen una "renda mínima vital" i un nou sistema d'elecció dels membres dels òrgans constitucionals
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, presentarà aquest dimecres les bases de la reforma constitucional que impulsen els socialistes i que, entre altres, defensa un Estat "federal" amb "respecte a les identitats" però, de moment, sense referències al reconeixement de Catalunya i altres territoris com a "nació". La proposta, que consta de cinc grans eixos, també preveu la creació d'una "renda mínima vital" per a tots els ciutadans i un nou sistema d'elecció dels membres dels òrgans constitucionals. A més, un compromís amb el procés d'integració a la UE en un moment en què "està essent qüestionat per euròfobs, euroescèptics i pels qui aposten per nous localismes i noves fronteres".
Segons un resum que els socialistes han fet arribar als mitjans, entre altres inclou una reforma del Senat "per convertir-lo en una autèntica cambra territorial" i la inclusió al text constitucional del "principi de lleialtat federal entre l'Estat i les comunitats autònomes". També "millorar el règim de cooficialitat de les llengües d'Espanya, racionalitzar, clarificar i completar el sistema de distribució competencial, reconèixer les singularitats, establir elements fonamentals del sistema de finançament de les comunitats autònomes i configurar una autonomia local enfortida". Amb tot, inclouria que el poble espanyol és el subjecte on resideix la sobirania i recolliria les bases del document de Granada que els socialistes van aprovar el juliol del 2013, on defensa una revisió "urgent" de l'Estat de les autonomies amb una estructura federal "capaç de proporcionar respecte a les identitats diferenciades" però "dins d'una Espanya compatible amb el compromís col·lectiu de solidaritat, cooperació, igualtat de drets i eficàcia en la gestió dels recursos públics".Renda mínima vitalA més de l'eix territorial, la reforma inclou quatre grans àmbits més. El primer és el de la justícia social i proposa una reforma de l'article 135 de la Constitució per incorporar les condicions d'estabilitat social de l'estat, reconèixer drets fonamentals de protecció de la salut i a la protecció per la Seguretat Social, incloent-hi el reconeixement "del dret a una renda o ingrés mínim vital" i també una millora de la "regulació actual sobre la protecció a les famílies". En l'eix de les llibertats proposa regular específicament la igualtat entre homes i dones, eliminar la preferència en la successió de la corona, actualitzar el principi de laïcitat i reconèixer el dret dels ciutadans a l'accés a la informació pública, a més de la necessitat de garantir el dret d'asil. L'altre gran eix és el de la qualitat democràtica i proposa limitar l'aforament dels parlamentaris i membres del govern espanyol, enfortir l'actuació "imparcial i independent" dels òrgans constitucionals i reguladors mitjançant un nou sistema de nomenament dels seus membres, a més de millorar el procés per a la reforma constitucional. Per últim, la proposta de reforma inclou un compromís amb el procés d'integració a la UE "especialment quan està essent qüestionat per euròfobs, euroescèptics i pels qui aposten per nous localismes i noves fronteres".






