El Govern recorre al TS perquè "s'assumeixin responsabilitats" pels catalans a l'exterior que no van poder votar el 27-S
Borràs acusa la JEC de "vulnerar els drets fonamentals" dels ciutadans per no permetre l'allargament dels terminis i reclama mesures que impedeixin "que torni a passar"
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha anunciat aquest dimecres la presentació d'un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) contra la decisió de la Junta Electoral Central de denegar les tres peticions que el seu departament va fer per intentar allargar els terminis del vot dels catalans a l'exterior per al passat 27-S. Segons Borràs, s'han "vulnerat drets fonamentals" i per això han decidit recórrer a la via legal per provocar que "s'assumeixin responsabilitats" per la quantitat de catalans que van demanar votar el 27-S des de l'exterior i no ho van poder fer. De la mateixa manera, Governació ha demanat al govern espanyol mesures "perquè no torni a passar" i ha posat a disposició dels catalans afectats la seva col·laboració per posar-los en contacte amb l'Associació de Juristes Drets, que els assessorarà perquè portin cada cas als tribunals.
La gran quantitat de queixes que el departament de Governació va rebre de catalans residents a l'exterior que asseguraven haver tingut problemes per poder votar en les eleccions del passat 27 de setembre ha fet reaccionar al departament. "Vam dir que no ens quedaríem de braços creuats, i no ho hem fet", ha sentenciat la consellera. I és per això que Governació ha preparat un seguit de mesures per intentar evitar que l'episodi es repeteixi i per reclamar als responsables de "l'incident". En aquest sentit, la consellera ha anunciat que el Govern ha iniciat un "recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central d denega en tres ocasions la nostra petició d'augment dels terminis per poder votar, per la vulneració de drets fonamentals que això suposa", en paraules de la pròpia Borràs. A més, s'ha demanat "un informe" a Correus i un altre a la Junta Electoral per les incidències de les que es té constància gràcies a les queixes dels ciutadans. Per últim, el departament s'ha posat en contacte amb els catalans que els havien enviat les seves reclamacions i els ha ofert posar-los en contacte amb l'Associació de Juristes Drets, per tal que puguin iniciar amb ells una demanda judicial per aquest episodi que els va impedir participar del 27-S des de fora de l'Estat. De la mateixa manera, s'ha enviar una carta al ministeri de l'Interior –com a responsable de les eleccions espanyoles- per reclamar "canvis" que evitin que la situació "es torni a repetir" en aquests comicis, i s'ha enviat un escrit als catalans residents a l'estranger recordant-los els tràmits que han de fer i els terminis per participar del 20-D.I és que Governació està convençuda que en les setmanes i mesos previs al 27-S s'hi van produir "irregularitats" i "incidents" que van desembocar en la impossibilitat de votar de molts catalans. És per això que en el seu recurs al TS afegeixen el seu convenciment que els informes de ls JEC amb els que es va basar per denegar l'allargament de terminis "eren erronis", donat que "es deia que no s'havien detectat incidències i és evident que n'hi va haver i moltes". A més, s'apel·la al "principi d'igualtat" que Governació considera vulnerat, ja que a les eleccions europees passades "sí es va produir un allargament de terminis i amb els militars també". Segons Borràs, el que persegueix el departament amb el seu recurs al TS és "que no torni a passar". "I com queda clar que no s'ha donat cobertura als catalans a l'estranger, algú ha d'assumir responsabilitats, ja sigui a Correus o a Exteriors del govern espanyol. Però aquesta situació, francament esperpèntica, no pot quedar impune", ha assegurat la consellera. Borràs no ha volgut veure mala fe de l'Estat espanyol en els incidents detectats, però tampoc s'ha atrevit a negar-la. "Una tercera part dels ciutadans a l'exterior que van sol·licitar votar, no van poder exercir el seu dret. És un fet objectiu. I aquí hi ha hagut unes decisions de la JEC que no han facilitat les coses, ha posat dificultats. Comparativament s'han posat més pegues, i per això posem el recurs. Perquè no hi ha hagut equitat. No és opinió, és una realitat", ha conclòs la consellera.






