La Capella del Macba es transforma amb la primera intervenció escultòrica de Carlos Bunga a Barcelona

L’artista posa en pràctica la seva idea d’art efímer en diàleg amb l’arquitectura i identitat de l’espai

Cartró, pintura i cinta adhesiva. Amb aquests tres materials, l’artista portuguès Carlos Bunga ha creat a la Capella del Macba la seva primera intervenció escultòrica a Barcelona. La instal·lació ‘Capella’ neix de l’observació del propi espai i es concreta en tres elements: una gran estructura a la nau central de l’edifici, un panell a la paret ‘museogràfica’ i dos monitors que reprodueixen imatges captades en temps real a les golfes de la Capella. Amb aquesta intervenció Bunga dialoga amb la funció original de l’edifici i la idea d’eternitat, amb una proposta que es basa, en contraposició, en la immediatesa i la fragilitat. La mostra està comissariada per Bartomeu Marí, el ja ex director del Macba.

Carlos Bunga crea les seves obres en funció de l’espai on han de ser exposades. Aquest tipus de creacions, diu l’artista, “creixen dins de l’espai i s’adapten a ell, intentant ser part de la seva identitat, cultura i característiques, com una planta que creix dins d’un museu”. La funció original de l’edifici i la seva posterior dessacralització són la base de la intervenció de Bunga. En aquest cas, la Capella del Macba té en el seu origen la tradició religiosa, i per tant, les nocions d’eternitat i immobilisme hi estan fortament relacionades, apunta el portuguès. A l’altre extrem, la seva intervenció es basa en la immediatesa –es munta i desmunta per a l’ocasió- i en la fragilitat dels materials emprats. “És un treball sense maquillatge”, subratlla l’artista. Més enllà de la gran escultura que llueix a la nau central de la Capella, Bunga també ha disposat un panell apaïsat dins d’una vitrina a la sala ‘expositiva’ de l’edifici. Amb aquesta instal·lació, que porta per nom ‘Intent de conservació’, l’autor ironitza sobre la funció primigènia del museu –conservar objectes-, tot exhibint una peça mundana a base de cartró i pintura.L'exposició es completa amb 'Espai invisible', dos monitors que emeten imatges d'un espai existent però inaccessible de l'edifici: les golfes.Bunga explica que el suport bidimensional i la tècnica clàssica de la pintura el va dur a “una frustració” i pràcticament a deixar de pintar. Aleshores va començar a crear en espais urbans més o menys abandonats o enderrocats, disposant-hi “petites construccions” fetes amb paper, plàstic o cartró. És el que anomena “pintura expandida”, en altres paraules, pintura que transcendeix el llenç i la bidimensionalitat per integrar-se en un espai determinat.Els castellers com a experiència arquitectònicaEn part, l’obra de Bunga a la nau central de la Capella està inspirada en la tradició castellera. L’artista sent admiració per aquesta tradició, que considera “l’experiència arquitectònica més increïble i emocionant” que ha tingut mai. I és que l’artista es mira aquesta pràctica des del punt de vista arquitectònic, i lliga la tradició amb l’habitual caràcter efímer i fràgil de les seves creacions. “L’arquitectura està feta per la gent, independentment de la seva funció, i que sigui la pròpia gent la que construeix una estructura amb el seu propi cos i després la desconstrueix em sembla un component espacial-arquitectònica molt potent”, sosté.

Enviar