Neus Català: “No morir era un acte de resistència”

El Centre Cultural Blanquerna de Madrid ret un homenatge a la supervivent catalana dels camps nazis

Es una de les dues dones catalanes que encara viu per mantenir viva la història de l’horror nazi. Neus Català va sobreviure durant gairebé un any al camp de concentració nazi de Ravensbrück (Alemanya), després de ser detinguda per pertànyer a la resistència francesa l’any 1943. Amb 100 anys acabats de complir, la lluita persistent d’aquesta resistent tarragonina per difondre el record dels camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi i recuperar la memòria de les dones víctimes del feixisme i el nazisme no l’ha abandonat mai. Una travessia que la Generalitat de Catalunya ha volgut reconèixer aquest any declarant el 2015 “Any Neus Català” i també atorgant-li la medalla d’or “per la seva vida, per la lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, com un referent de la lluita contra els totalitarismes”.

Convidats per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid, membres de l’Amical de Ravensbrück i l’ Associació de la Memòria Social i Democràtica (AMESDE) s’han reunit aquest vespre al Centre Cultural Blanquerna de Madrid per retre homenatge a Neus Català i Pallejà. Un acte on s’ha volgut destacar en tot moment la importància de mantenir viu el record de la lluita de Català, que no ha pogut assistir a l’homenatge. Sí que hi ha estat present el seu testimoni, mitjançant la projecció del documental “Neus Català, l’última supervivent”, on Neus Català relata el seu pas per Ravensbrück, l’únic camp nazi pensat per dones i on hi van ser assassinades unes 92.000 persones, incloses nens. “Els nens tenien cares de vells. Veure’ls era el pitjor”, relata una emocionada Neus Català. “Quan veien els guàrdies nazis, deixaven de plorar. Eren conscients que, pel contrari, pegarien les seves mares”. Català sovint explica que mai va riure tant com en el camp. Les ganes de viure i contagiar aquesta esperança a les altres dones va ser per la Neus, l’única manera de combatre l’infern que li va tocar viure. “La cultura i la solidaritat entre nosaltres van ser la barrera que els nazis mai van poder travessar”. L’alliberament mai va ser una alegria per la Neus Català. “Em vaig sentir buida, no vaig sentir res. El meu país seguia sent una presó”. Aquesta voluntat per recuperar les llibertats democràtiques mantenint viu el record d’aquelles dones que van donar la seva vida per la República, és el que han volgut reivindicar els ponents que han participat en l’homenatge d’aquest vespre a Madrid. La memòria com un deure moralTeresa del Hoyo, tresorera de l’Amical de Ravensbrück, ha assegurat que la memòria històrica és vital per la democràcia. “Vam crear l’Amical com a resposta solemne de les dones que ens deien: Si us plau, expliqueu-ho el que ha passat aquí perquè no s’ho creurà ningú”. Del Hoyo ha assegurat que Dinamarca ja no té representació en les reunions internacionals de les associacions que treballen per la memòria de les víctimes dels camps nazis. “No hi ha ningú que vulgui anar-hi. Es només un exemple del perill real que la memòria i el testimoni es perdi”, ha apuntat del Hoyo. La membre de l’AMESDE, Cristina Almeida, ha dit que els valors per construir l’Europa d’avui son els valors de l’antifeixisme de l’època de la Neus Català. “Ara només recordem les lluites contra el franquisme però encara ens falta buscar el punt de referència de la ruptura amb la República. Perquè mentre no recordem que de la República neix la democràcia i que del franquisme neix la repressió, Espanya no tindrà democràcia perquè no té integrada a les persones que van lluita per ella”, ha reivindicat Almeida. L’ex política i advocada espanyola ha tancat l’acte afirmant que dones com la Neus “són el renéixer de la democràcia i no han d’estar ocultes com si no hagués passat res en tombes sense desenterrar o en cunetes a les carreteres”.

Enviar