Eduardo Mendoza: "No sé si tenim els governants que mereixem, però sí que tenim els delinqüents que mereixem"

L'escriptor publica la novel·la 'El secreto de la modelo extraviada', una nova entrega de la sèrie del cèlebre detectiu anònim

Eduardo Mendoza torna a la palestra amb 'El secreto de la modelo extraviada', el cinquè lliurament de la sèrie del detectiu anònim que va néixer el 1978 amb 'El misterio de la cripta embrujada'. En la novel·la, l'escriptor fa un anàlisi de la seva ciutat natal i la compara amb la Barcelona actual, no només en les formes, sinó també en els costums de la societat que la integra. La trama recupera un cas tancat els anys 80 i que el detectiu es proposa resoldre més de 20 anys després, entrecreuat la Barcelona preolímpica prèvia al 'boom' turístic i l'actual, sota l'estela de la corrupció. "No sé si tenim els governants que mereixem, però sí que tenim els delinqüents que mereixem", ha lamentat Mendoza.

'El secreto de la modelo extraviada', novel·la en la qual Eduardo Mendoza ha estat un any treballant, parteix de la bona memòria que afirma tenir d'una Barcelona quasi en blanc i negre. Assegura que no sent nostàlgia per una ciutat "secundària" en el món i que és "irrecuperable", ara completament protagonista. En la roda de premsa de presentació del llibre a La Pedrera, un dels espais més concorreguts pels turistes a la ciutat, ha criticat, però, la "màscara d'amabilitat" que arriba a "embafar" de Barcelona i que, quan es visita els barris, un s'adona que "és un maquillatge".Precisament aquest viatge que efectua la ciutat amb els anys és paral·lel al del mateix detectiu protagonista, que ha estat "més jove" i "més enèrgic" i que a l'actualitat es troba envellit. "No intento fer cap balanç perquè no hi ha cap comparació perquè és impossible", ha esgrimit. Per això, es mostra convençut que no se sent "desencantat" malgrat que els personatges sí que ho estan. "No puc estar desencantat amb una ciutat que m'ha brindat de nou la possibilitat d'escriure un llibre", ha argumentat. A més del detectiu, -l'"antiheroi", segons Mendoza- també apareix a la trama la senyoreta Westinghouse, qui l'escriptor qualifica de "personatge central". "De transvestit passa a Guàrdia Civil i defensor de la pàtria feixistoide", ha explicat. Al seu entendre, representa un personatge força simbòlic de la societat, que "balla el so que toca". "El personatge no canvia, canvia la música que sona", ha precisat.Tot i exposar situacions com l'anterior, l'autor d''El laberinto de las aceitunas' ha argumentat que en la novel·la "no hi ha picades d'ull ni caricatures específiques", malgrat reconèixer que parla d'una burgesia que "posa el disc de la música que farà ballar la resta". "I ho fa amb allò que més em fa enfadar, i és que no tenen ni gràcia", ha afegit. Així, assegura no saber si "tenim governants q mereixem, però sí que tenim els delinqüents que mereixem". "Estafadors de poca categoria que, en lloc d'enginyeria financera, fan lampisteria financera", ha descrit.Descarta escriure les seves memòriesFent gala una vegada més del seu conegut sentit de l'humor, ha afirmat que quan més es diverteix és mentre pensa en "les tonteries" que escriurà i ha descartat escriure les seves memòries perquè serien "molt avorrides" i perquè estan resumides per fragments dins dels seus llibres. Quant al procés sobiranista, ha evitat polemitzar afirmant que no fa valoracions polítiques malgrat que entén que Catalunya viu un "moment de conflicte, de tendències oposades" que queda reflectit en la vida quotidiana.

Enviar