Clara Segura protagonitza una reflexió sobre el paper de la dona en la societat a 'Conillet'

L'obra, dirigida per Marc Martínez, es podrà veure el 6 i 7 de novembre al Festival Temporada Alta i saltarà al Teatre Lliure de l'11 de novembre al 6 de desembre

L'actriu Clara Segura protagonitza una reflexió sobre el paper de la dona en la societat a 'Conillet', una adaptació dirigida per Marc Martínez del text de Marta Galán 'El conejito del tambor de Duracell'. El monòleg retrata, a través d'un viatge íntim, el dia a dia de totes aquelles dones que han de fer impossibles per conciliar la vida laboral i professional. L'autora de l'obra, Marta Galán, ha apuntat que l'obra no és teatre, sinó "poesia carnal i descarnada" acompanyada d'una "reflexió intel·lectual, discursiva i sociològica molt allunyada del simbolisme". 'Conillet' es podrà veure el 6 i 7 de novembre al Festival Temporada Alta i saltarà al Teatre Lliure de l'11 de novembre al 6 de desembre.

Produïda per Bitò Produccions i el Teatre Lliure, 'Conillet' narra en primera persona el testimoni d'una mare esgotada pel seu dia a dia que arran d'una carta de l'escola, que diu que el seu fill no progressa adequadament, comença una profunda introspecció. La protagonista retrata de forma íntima les seves pulsions i les seves pors, de manera que acaba per donar-li veu a tot un col·lectiu: el de les dones treballadores. L'obra està basada en el primer monòleg de Galán, escrit en 2006 i reconstruït per a l'ocasió. Un text que en paraules de la pròpia autora "fa una reflexió profunda sobre la dona, la maternitat i el matriarcat en respecte al patriarcat".L'actriu Clara Segura ha explicat que l'obra és un "text sense mordassa difícil de definir" que pot ser-ho tot, "comèdia, drama o tragèdia". La intèrpret també ha afegit que el monòleg "interpel·la, crida, proposa i juga amb l'espectador", que té un paper molt important. Per la seva banda, el director de 'Conillet', Marc Martínez, ha definit l'espectacle com una obra de "poesia psicologista, ràpida i sense pauses" que deixa "espais per a la reflexió" gràcies als "coneixements teòrics" que el sustenten, com ara les teories de la feminista italiana Silvia Federici. En aquest sentit, Martínez ha afegit que va tardar tres anys en madurar un projecte que "respectés la creativitat de l'autora". Aquest s'acompanya de l'escenografia d'Alejandro Andújar, carregada de simbolisme i que defuig tot tipus de realisme. El director ha remarcat que treballen amb "un espai molt senzill de paràmetres molt conceptuals" que permet "jugar" fins i tot amb "artilugis que s'enlairen".

Enviar