C's, PSC i PPC demanen al TC que anul·li l'admissió a tràmit de la resolució independentista en tres escrits separats

Els escrits presentats per Arrimadas i García Albiol insten el tribunal a adoptar mesures cautelars immediates sense escoltar les parts

Els presidents dels grups parlamentaris de C’s, Inés Arrimadas; PSC, Miquel Iceta; i PPC, Xavier García Albiol, han presentat aquest dimecres al Registre del Tribunal Constitucional per separat tres recursos d’empara per frenar la votació al Parlament de Catalunya de la resolució de ruptura de Junts pel Sí i la CUP. Són tres textos diferents on exposen els seus propis raonaments jurídics però que coincideixen a demanar al Tribunal Constitucional que declari nul l’acord de la Mesa del 3 de novembre que va confirmar l’admissió a tràmit de la resolució, i apunten ja a la inconstitucionalitat de la declaració de ruptura. El Tribunal Constitucional podria celebrar un ple extraordinari per pronunciar-se abans de dilluns, data prevista del ple. C's i PP han afegit als seus escrits una petició al TC perquè adopti mesures cautelars i tan bon punt admeti a tràmit els seus escrits suspengui l'acord de la Mesa, de manera que la resolució no es pugui votar al ple de dilluns.

Els recursos coincideixen a apuntar a una suposada vulneració del dret a participació dels ciutadans i dels seus representants parlamentaris que recull l’article 23 de la Constitució. Un argument compartit pel govern espanyol, que aquest dimarts ja va assegurar per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría que a Catalunya “s’estan creuant tota mena de línies vermelles” i s’estan “atropellant els drets dels ciutadans i dels parlamentaris a defensar les seves idees”. Els tres partits demanen al Tribunal que declari la nul·litat de l’acord de la Mesa del Parlament “i de qualsevol acció posterior relacionada amb la mateixa” -tal com consta al recurs del PSC- per una suposada “violació dels drets reconeguts a l’apartat 2 de l’article 23 de la Constitució”. També l’emplacen a reconèixer el “dret fonamental dels recorrents a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics” i a “restablir” els seus diputats “en la integritat del seu dret en plenitud”. En una segona part del recurs, C’s, PSC i PPC emplacen el TC que valori com a inconstitucional el contingut de la resolució que han registrat Junts pel Sí i la CUP, en un avançament d’un eventual recurs d’inconstitucionalitat un cop s’aprovi la norma. Segons consta al recurs del PSC “no cal entrar en un anàlisi massa profund per assegurar que el contingut d’aquesta proposta és absoluta i palmàriament incompatible amb la Constitució, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els principis de qualsevol Estat de dret”. Així, apunten que la declaració vulnera el títol Preliminar, l’article 1, l’Estat de dret i el sotmetiment dels ciutadans i els poders públics a la Constitució. Segons apunten, l’aprovació de la declaració suposaria l’incompliment de preceptes constitucionals per part del Parlament de Catalunya que se situaria, segons el text del PSC, “fora del sistema institucional configurat per la Constitució i l’Estatut”. Argumenten a més que aquesta declaració no té com a objectiu impulsar l’acció política i de govern i per tant no s’ajusta al que estableix la Llei per a la presentació de propostes de resolució. Contra l’admissió a tràmit El recurs apunta també que la qualificació per part de la Mesa del Parlament no es va ajustar a la legalitat argumentant que aquest organisme ha de verificar la regularitat jurídica de la iniciativa i inadmetre-la si no s’ajusta a l’ordenament jurídic. Malgrat que en aquest punt admeten que existeix jurisprudència del TC sobre la possibilitat de debatre tot tipus d’iniciatives, consideren que “no pot comportar l’exclusió de qualsevol examen de fons sobre iniciatives de manifesta i palmària inconstitucionalitat”. En aquest marc, Ciutadans, PSC i PPC denuncien la negativa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a acceptar la seva petició de demanar un informe jurídic, així com la decisió de la Mesa de rebutjar les peticions de reconsideració sense haver complert el tràmit d’audiència a la Junta de Portaveus, ja que “aquesta no es podia considerar vàlidament constituïda”.PP i C's demanen mesures cautelrsA diferència de l'escrit del PSC, que demana l'anul·lació dels acords de la Mesa però no que aquesta decisió s'adopti de manera immediata, PPC i C's introdueixen als seus textos una petició perquè el Tribunal adopti mesures cautelars.En el cas de C's que "atorgui de manera immediata la cautelar suspensió dels acords recorreguts contra els que es dirigeix l'empara" donada la "extraordinària gravetat que per a la supervivència dels propi ordre constitucional tenen els acords impugnats". El PP demana que se suspenguin els acords sense ni tan sols escoltar les parts i recorda que si el TC no actua amb immediatesa es perdria la finalitat del recurs d'empara. Apel·len a la “unitat d’Espanya” De la decisió del TC, segons l’escrit del PSC, en depèn que es garanteixi a Catalunya “la vigència de l’Estat de dret”, així com l’”exclusivitat del poble espanyol en la titularitat de la sobirania, l’autonomia de nacionalitats i regions dins de la unitat d’Espanya, els principis de seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i l’eficàcia general de les sentències del Tribunal Constitucional”. També “els preceptes constitucionals dedicats a l’organització territorial, a l’organització institucional de les comunitats autònomes i a la distribució competencial entre aquestes i l’Estat”. Si el Tribunal Constitucional no ho impedeix, la declaració de ruptura s’aprovarà per majoria absoluta a un ple que tindrà lloc previsiblement dilluns, just abans del debat d’investidura del nou president de la Generalitat. La Mesa va acordar aquest dimarts rebutjar la petició de reconsideració de C's, PSC i PPC després d'escoltar l'opinió de la Junta de Portaveus. Una Junta de Portaveus polèmica a la què no ha assistit el PPC que encara no s'ha constituït com a grup parlamentari.Tota l’oposició tret de la CUP va queixar-se d’una suposada vulneració del reglament adduint que la reunió es va celebrar sense el PPC, que encara no ha constituït el seu grup parlamentari. Per contra, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar que la reunió s’havia convocat d’acord a les normes de la cambra precisament per respondre les peticions de reconsideració del bloc del ‘no’ i va atribuir l’actitud dels tres partits unionistes a un intent amb “mala fe” d’ajornar un ple del Parlament.

Enviar