El TC permet per unanimitat el ple de ruptura i recorda a C's i PPC que el Parlament és la seu natural del debat polític

Els magistrats adverteixen el Parlament que independentment de les resolucions que aprovi exerciran les seves funcions "amb prudència i determinació"

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat desestimar les peticions de C's i PPC de suspendre cautelarment els acords de la Mesa del Parlament i, per tant, no ha impedit el ple on es debatrà la proposta de ruptura de Junts pel Sí i la CUP. Ha estat una decisió a partir dels debats del matí –en què han aprovat per unanimitat també admetre els recursos de C's, PSC i PPC- i durant el migdia, en què els magistrats han mantingut contactes per llimar les diferències en la interpretació de la llei i accelerar la redacció de la providència. Els magistrats recorden a C's i PPC que el Parlament és la "seu natural del debat polític" i que no es pot prohibir un debat abans que es produeixi. També adverteixen el Parlament que independentment de les resolucions que aprovi, el TC exercirà les seves funcions "amb prudència i determinació". D'aquesta manera, el Tribunal permet que el Parlament debati la declaració –tal com ja avançaven fonts d'aquesta institució- a l'espera del recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol presentarà tan bon punt s'aprovi a la cambra catalana, que implicarà la suspensió automàtica de l'acord.

Els magistrats s'han reunit a partir de les cinc de la tarda per redactar la providència on argumenten els motius pels què desestimen les peticions de C's i PPC, les dues formacions que reclamaven la suspensió cautelar i sense escoltar les parts dels acords de la Mesa del Parlament per impedir que la declaració s'abordi al ple del Parlament que tindrà lloc previsiblement dilluns. En dos escrits que han fet públic quan faltaven vint minuts per les set, el ple del TC assegura que si bé la llei permet suspendre cautelarment l'execució de qualsevol acte objecte d'un recurs d'empara, considera que "el Parlament és la seu natural del debat polític" i que "l'eventual resultat del debat parlamentari no ha de condicionar anticipadament la viabilitat mateixa del debat". Segons els magistrats, les mesures cautelars que demanaven C's i PPC anaven més enllà del que ha de ser un recurs d'empara perquè buscaven "un control de constitucionalitat sobre una resolució que no s'ha adoptat i de la que se'n desconeix el contingut". Segons el TC, la suspensió del debat "comportaria la declaració de nul·litat de tots aquells actes, inclosos els de tràmit, que haguessin resultat lesius dels drets fonamentals dels demandants d'empara".Els magistrats afirmen que són conscients del "risc" que el Parlament aprovi la resolució de ruptura "però això no ha de portar a distorsionar el moment assignat per l'Ordenament constitucional a cada institució per exercir les seves competències". Ara per ara, afegeixen, "és a la pròpia cambra autonòmica a qui correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució". "Són les assemblees parlamentàries, en la seva condició de poders constituïts, les que, en primer lloc, han de vetllar perquè les seves decisions s'acomodin en tot moment a la Constitució", afirmen. Advertència al ParlamentPer últim, però, el TC adverteix el Parlament que "el contingut de les disposicions, resolucions o actes emanats d'un poder públic, qualsevol que sigui, no redueix la integritat de les competències que la Constitució encomana a aquest Tribunal Constitucional, que exercirà quan procedeixi, amb prudència i determinació".Estava en joc també la possibilitat que els magistrats adoptessin una decisió per unanimitat sobre aquestes mesures cautelars, com han fet al matí respecte a l'admissió a tràmit dels recursos de C's, PSC i PPC, o aparèixer dividits.Els escrits de C's i PPC emplaçaven el TC a suspendre els acords de la Mesa i impedir el debat al Parlament. C's adduïa que existeix una "urgència excepcional", ja que el debat de la declaració podria produir un "perjudici irreparable", i els seus efectes serien d'una "extraordinària gravetat" per a la supervivència de l'ordre constitucional. El PPC demanava que el TC decretés la suspensió urgent dels acords de la Mesa sense escoltar les parts, és a dir, sense esperar a rebre cap mena d'argumentari del Parlament. Els populars defensaven que no impedir el ple on s'ha de debatre la declaració independentista "faria perdre la finalitat al recurs d'empara de forma evident" perquè "la deliberació i votació al ple del Parlament català s'ha anunciat per al pròxim dilluns 9 de novembre". Si se celebrés el ple, segons el PPC, es produiria "una pertorbació de l'ordre constitucional de convivència".Precedents a favor del debatLa decisió del TC de rebutjar les mesures cautelars va en la línia del que ja havien apuntat fonts del propi tribunal. Hi ha diversos precedents en aquesta direcció, com els recursos que es van presentar contra la tramitació al Parlament de Catalunya de l'Estatut del 2006, o al Parlament basc del Pla Ibarretxe. Totes dues qüestions es van poder debatre. Fonts del TC apunten a més que la resolució de la declaració de sobirania del Parlament al 2013 obria la via a permetre el debat al Parlament, independentment del fet que impliqués la suspensió de l'acord un cop aprovat. Un cas amb "repercussió social" La interlocutòria per la què el TC ha admès a tràmit al matí els recursos d'empara de C's, PSC i PPC aporta ja algunes pistes de la importància que els magistrats atorguen a aquest cas. Al seu text, els magistrats asseguren que és una qüestió "d'especial transcendència constitucional" perquè "planteja qüestions sobre les que no hi ha doctrina d'aquest Tribunal", és a dir, que la decisió crearà jurisprudència. Els magistrats van més enllà i asseguren que "la qüestió transcendeix del cas concret i suscita una qüestió jurídica rellevant amb repercussió social, amb conseqüències polítiques generals".El govern espanyol recorrerà després del pleTot plegat a l'espera d'un nou recurs que segons va avançar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els serveis jurídics de l'Estat presentaran l'endemà de l'aprovació en el ple de la declaració independentista, fet que situa el nou recurs previsiblement en dimarts o dimecres de la setmana que ve. A diferència dels presentats per C's, PSC i PPC, el recurs de l'executiu espanyol implicarà la suspensió automàtica de l'acord, perquè inclourà la petició perquè s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que estipula que quan recorre el govern espanyol qualsevol decisió d'un govern o parlament autonòmic queda suspesa. Un tribunal conservadorEl Tribunal Constitucional que decidirà sobre el fons dels recursos té una clara majoria conservadora. Set dels 11 magistrats han estat designats a proposta del PP, començant pel seu president, Francisco Pérez de los Cobos, que va ser afiliat del partit de Mariano Rajoy fins i tot després de ser designat com a magistrat. Dels altres quatre, tres van ser designats a proposta del PSOE i només la magistrada Encarna Roca va ser designada fruit d'un acord entre PSC i CiU al 2012 a proposta del Parlament de Catalunya. Cal recordar que l'abril del 2015 va morir el magistrat Luis Ignacio Ortega, adscrit al sector progressista, i no ha estat rellevat.

Enviar