Salut vol minimitzar l'impacte de la radiació entre els pacients i recomana fer únicament les proves necessàries

El Departament crea un registre sobre la quantitat de radiació que reben els ciutadans al llarg de la seva vida

Tot i que es desconeix quin és el límit de radiació que pot rebre una persona sense posar-se en risc, sobretot de desenvolupar càncer, està demostrat que la radiologia no és innòcua. Per aquest motiu, el Departament de Salut vol minimitzar el seu impacte en els ciutadans. Per fer-ho, recomana als professionals evitar les proves que no són estrictament en un moment en què ja hi ha altres tècniques per a diagnosticar patologies i paral·lelament, engega un registre que permetrà calcular les dosis de radicació que rep cadascú. Els pacients ho podran consultar a través de la carpeta personal de salut. S'espera que el registre pugui estar operatiu el setembre de 2017, incloent també dades retrospectives.

A Catalunya, cada any es realitzen uns 7 milions de proves de diagnòstic per la imatge, cosa que suposa que cada català se sotmet a una radiografia o prova similar cada any. Només l'octubre passat, se'n van fer 600.000, unes xifres que inclouen les radiografies simples, que suposen més de la meitat d'aquestes exploracions, els TACS i les ressonàncies magnètiques (49.108 i 23.796 respectivament) , les mamografies i les ecografies. En general, han anat en augment el nombre de proves que es fan, des que se'n coneix la tècnica però els especialistes consideren que actualment hi ha altres tècniques que poden confirmar un diagnòstic sense assumir el risc de la radiologia. Tot i reconèixer que la relació risc-benefici compensa aquesta exposició, el Departament de Salut i Radiòlegs de Catalunya aposten per minimitzar-lo i per aquest motiu tiren endavant dues iniciatives diferents. D'una banda, han elaborat 12 recomanacions per als professionals mèdics que haurien de permetre evitar aquesta exploració en casos que no siguin estrictament necessaris, com és el cas de la radiografia de tòrax preoperatòria en persones asimptomàtiques, les mamografies en dones menors de 50 anys i sense risc addicional, les proves complementàries cardíaques en persones asimptomàtiques o les proves d'imatge en avaluació de cefalees. De l'altra, s'impulsa la creació d'un registre sobre la quantitat de radicació utilitzada en les proves de diagnòstic per la imatge, una iniciativa pionera que hauria de veure la llum al setembre de 2017. La idea és poder calcular les dois de radiació d'aquests equips de diagnòstic que acumula cada ciutadà al llarg de la seva vida per poder valorar en determinats moments si val la pena assumir més risc amb una nova prova o s'opta per altres vies. D'aquesta manera, també es donaran eines a la recerca per comprovar, a llarg termini, la relació entre aquests ciutadans i el risc de desenvolupar càncer que pugui suposar aquesta exposició als raigs. Així ho han explicat aquest divendres, en el marc del Dia Internacional de la Radiologia, el conseller de Salut, Boi Ruiz, que ha destacat que se sap què passa amb els professionals que fan tot el dia radiografies però no el què suposa pels ciutadans que s'hi sotmeten. Per Ruiz, la idea és conèixer l'acumulat al llarg de la vida i poder relacionar ''gent irradiada'' amb el futur desenvolupament d'un càncer. El president de la Societat Catalana de Radiologia i Diagnòstic per la Imatge, Jordi Andreu, ha reconegut que les dosis de raigs durant aquestes proves són molt petites però que no ho podem ''banalitzar'' sinó intentar tenir el màxim control possible i fer únicament les proves imprescindibles. Per això creu que s'han de ''revisar els protocols'' i fer-los cada vegada més ''estalviadors''. En aquest sentit es treballarà també per poder obtenir imatges cada vegada amb menys quantitat de radiació. Les radiacions anomenades ionitzants que més s'apliquen en medicina són els raigs X i els raig gamma principalment per diagnòstic i teràpia (radioteràpia). Ni la ressonància magnètica ni l'ecografia fan ús d'aquestes radiacions ionitzants i en les radiografies de tòrax o les mamografies s'utilitza un nivell molt baix de radiació. En canvi, les proves que n'utilitzen més són la tomografia computada, la fluoroscòpia, l'angiografia, la medicina nuclear i els procediments de cateterisme. La dosi de radiació que rep una persona és acumulativa, ja que queda emmagatzemada en el teixit irradiat de manera acumulativa, i per aquest motiu, es vol restringir aquest impacte. El projecte es començarà a presentar als professionals a partir de l'any vinent, i es calcula que el mes de juny ja estaran disponibles les dades retrospectives dels pacients. El registre podria ser operatiu a tot el país a partir del setembre de 2017 i els mateixos ciutadans podran accedir-hi a través de La Meva Salut.

Enviar