Sistach: "L'important és la diòcesi, el tren no pot parar encara que canviï de maquinista"

El cardenal i arquebisbe emèrit serà rellevat per Juan José Omella el dia de Sant Esteve i valora la preocupació social del seu substitut i el fet de néixer a la diòcesi de Tortosa

El cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona des d'aquest divendres, ha assegurat que més que el nom del seu substitut el que més l'importa és que l'arxidiòcesi no deixi de treballar i tiri endavant. Així, davant de la designació del bisbe de Logroño, Juan José Omella, com el seu substitut, Sistach ha dit que "l'important és la diòcesi, ja que el tren no s'ha de parar, tot i el canvi de maquinista". Així, ha admès implícitament que ell ha fet els "deures" davant del Papa proposant noms que el poguessin substituir, però és el Sant Pare qui pren la decisió després d'escoltar diverses opinions. A més, reconeix que no coneix massa a Omella, però espera que sigui un "bon bisbe", que s'adapti aviat i que treballi amb gent que ja coneix l'arxidiòcesi.

Una hora després de fer-se oficial el nomenament del seu relleu, i un dia després de conèixer-se extraoficialment, Sistach ha ofert una roda de premsa al Palau Episcopal, acompanyat del bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, que sonava com a substitut.Del nou arquebisbe, Sistach ha dit que el coneix poc, que hi ha parlat poques vegades, sobretot durant els plenaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i que quan ho fan a soles parlen en català. D'ell ha dit que "és un bon bisbe" i que les seves intervencions a la CEE són "bones". Tots dos ja han parlat del relleu, però Sistach ha dit que en els propers dies Omella vindrà a Barcelona per concretar més detalls i conèixer l'arxidiòcesi.Sobre el seu origen, no estrictament català, Sistach ha recordat que Omella és de la Franja de Ponent i que Cretes pertanyia al bisbat de Tortosa fins el 1960. Així i tot, s'ha mostrat convençut que es pot adaptar a la realitat eclesial catalana i barcelonina i que ho podrà fer amb l'ajuda de gent de confiança que ja conegui l'arxidiòcesi. A més, ha elogiat la seva preocupació social. Sistach no ha volgut opinar sobre el litigi sobre l'art sacre de la Franja, que va iniciar Omella quan era bisbe de Barbastre-Montsó.Preguntat per les implicacions polítiques del nomenament, ha dit que últimament la relació entre Catalunya i el Vaticà és bona, agraint sobretot la predisposició del papa Francesc, però malgrat tenir els "deures fets", la decisió final no depèn d'ell. De fet, ha reconegut que el mètode d'elecció dels bisbes podria ser diferent. L'arquebisbe emèrit ha dit que "l'Església no viu a l'estratosfera" i per tant l'afecta l'entorn polític, però no ha volgut opinar sobre si el nomenament està influït o pot influir en el procés sobiranista.El relleu oficial es farà el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, data condicionada pel llarg pont de la Constitució i el dia de les eleccions generals. Aquell matí es farà la cerimònia a la Catedral i a la tarda els feligresos "podran fer una llarga sobretaula" i anar al tradicional concert de Sant Esteve, ha bromejat.Fins a finals d'any, Sistach serà l'administrador apostòlic, per dur el dia a dia de l'Arquebisbat, però sense poder fer cap canvi important. A partir del 27 de desembre, Sistach passarà a viure a una residència amb 70 sacerdots ancians, a Barcelona mateix, però seguirà tenint obligacions com a cardenal, càrrec vitalici, membre d'alguns dicasteris del Vaticà. A més, passarà a formar part de l'Acadèmia de Jurisprudència, treballarà a la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats, llegirà i escriurà llibres i participarà en algunes cerimònies. No descarta col·laborar habitualment en alguna parròquia barcelonina.Sistach ha agraït la confiança dels tres papes amb els quals ha estat bisbe i arquebisbe, Joan Pau II, Benet XVI i sobretot Francesc, per haver-lo mantingut en el càrrec més de tres anys després d'haver complert l'edat de jubilació de 75 anys. Sobre els seus gairebé 12 anys al capdavant de l'Arxidiòcesi de Barcelona, ha destacat els quatre plans pastorals diocesans, la feina de Càritas, la creació de la nova Facultat Antoni Gaudí d'art, història i arqueologia cristiana, la fundació de l'Ateneu universitari Sant Pacià, que agrupa les tres facultats religioses, la Fundació Antoni Gaudí per a les grans ciutats i, sobretot, grans esdeveniments com la Missió Metròpolis i l'Atri dels Gentils el 2012 o el Congrés Pastoral de Grans Ciutats el 2014. Però principalment ha volgut remarcar, ara que farà cinc anys, la dedicació de la Sagrada Família com a basílica i la visita del papa Benet XVI a Barcelona.Aquest proper diumenge es commemorarà el cinquè aniversari de la visita del Papa a la Sagrada Família per convertir-la en basílica i el 13 de desembre es farà una cerimònia per agrair a Sistach la seva feina al capdavant de l'Arquebisbat.

Enviar