La UE amenaça amb detenir els refugiats que no cooperin durant el procés d’asil

Els ministres de l’Interior acorden augmentar “substancialment” els retorns i crear centres de processament més enllà de Grècia i Itàlia

La Unió Europea amenaça amb prendre “mesures coercitives” contra els refugiats que demostrin una “manca de cooperació” i, “com a últim recurs”, “detenir-los pel període màxim necessari per completar els procediments” de demanda de relocalització, d’asil o de retorn al país d’origen. Així ho estipulen les conclusions de la reunió dels ministres de l’Interior dels 28 que s’ha celebrat aquest dilluns a Brussel·les, i que també aposten per augmentar “substancialment” el retorn dels immigrants econòmics que no necessitin protecció internacional i estudiar la creació de “centres de processament” fora de Grècia i Itàlia.

Els 28 es queixen que els refugiats rebutgen registrar-se a la seva arribada a la Unió Europea, i que en alguns casos “no volen donar les seves empremtes dactilars”, segons ha explicat el responsable d’Immigració i Asil de la presidència de torn de Luxemburg, Jean Asselborn. La UE lamenta que el procés d’acollida i distribució dels refugiats va massa lent –fins ara només han començat a rebre refugiats cinc estats, entre ells Espanya- i demana que s’agilitzin els tràmits als centres d’arribada instal·lats a Grècia i Itàlia. “Itàlia i Grècia acceleraran substancialment els passos preparatoris necessaris per a la relocalització”, diuen les conclusions del consell, que també indiquen que els estats membres han de comunicar “preferiblement abans del 16 de novembre” les seves “capacitats” per acollir refugiats. Espanya, de moment, s’ha ofert a acollir-ne només 50, dels quals 12 van arribar diumenge. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit que “en els propers dies” en podrien arribar més, perquè Madrid “manté el seu compromís” de la xifra de 50. “Però només som cinc països”, ha lamentat Fernández Díaz. La UE, en dos anys, ha de redistribuir-se un total de 160.000 persones i per ara només ho ha fet amb 147. “Per superar la possible manca de cooperació dels refugiats quan arriben a la UE, i tot respectant els drets fonamentals”, asseguren les conclusions de la reunió, els estats membres poden “utilitzar les possibilitats que permet la llei europea”. I enumera que els refugiats han de demanar asil a “les fronteres o les zones de trànsit”, que s’han d’accelerar els procediments per discernir si una persona està sota amenaça al seu país o és un immigrant econòmic, que cal “no admetre les peticions següents” dels individus que siguin descartats i posar en marxa “mesures coercitives”, inclosa una possible “detenció” si es neguen a cooperar. Tot i això, el ministre luxemburguès Jean Asselborn, ha advertit que no es tracta d’un arrest sinó que “la gent no pot marxar”. “Durant el procés hi ha d’haver algun tipus de monitorització dels moviments de la gent que vol protecció”, ha dit durant una roda de premsa a Brussel·les. El comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos, ha dit que la seva idea no és “obrir centres de detenció, sinó centres de processament”, on els demandants d’asil donin les seves dades, expliquin d’on provenen i ofereixin les empremtes dactilars. Des d’allà, serien redistribuïts als països de la UE. Els ministres dels 28 han advertit que els refugiats, però, no poden escollir el seu destí. “No hi ha llibertat per escollir el país de destí, la UE ha de poder redistribuir d’acord amb el concepte humanitari”, ha dit Asselborn. Set eritreus van negar-se aquest cap de setmana a viatjar a Espanya. Asselborn ha indicat que els centres de processament servirien per completar els ‘hotspots’ que s’estan creant a Grècia i Itàlia, i que estan desbordats. “Se’ns acaba el temps, alguns estats membres no podran aguantar la pressió gaire més”, ha dit el luxemburguès, recordant que a illes com Lesbos arriben cada dia 10.000 refugiats, i que molts no poden ser processats. “No podem esperar que un sol país, en particular Grècia, gestioni tot això”, ha dit el ministre, que ha apostat per “compartir les tasques” a través d’aquests centres de processament que s’instal·larien “dins i fora de la UE” en les zones de ruta que segueixen els refugiats.

Enviar