Rabell veu Mas "desesperat" per conservar el poder i rebutja que sigui ell qui piloti la "transició democràtica"

El líder de Catalunya Sí Que Es Pot parla d'un "empat infinit" entre l'independentisme i l'immobilisme i situa el seu espai polític com el desllorigador del conflicte

ACN Barcelona.-El president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), Lluís Rabell, ha rebutjat des de l'hemicicle del Parlament que Artur Mas i CDC "pilotin la transició democràtica" que ha iniciat Catalunya. Les retallades i els casos de presumpta corrupció que afecten Convergència fan inviable el suport dels diputats de la confluència d'esquerres a la candidatura de Mas a la presidència de la Generalitat. Segons Rabell, Mas i Convergència estan "desesperats" en conservar el poder, fet pel qual parlen d'independència i de polítiques socials. La solució a "l'empat infinit" entre "independentistes i immobilistes" només es resoldrà amb "un full de ruta transitable i coherent que recuperi la majoria pel dret a decidir", i aconsegueixi un referèndum sobre la independència que generi un "veritable mandat democràtic".

"A qui ens hem de creure, al Mas del govern dels millors o al socialdemòcrata del discurs d'investidura?", ha preguntat Rabell des de l'hemicicle del Parlament. El líder de CSQP veu una "necessitat desesperada" de Mas i CDC de "conservar el poder" i, precisament a això atribueix el caire social del discurs d'investidura. CSQP no creu que tot allò que la Generalitat no ha fet en matèria social els darrers anys es faci en els propers 18 mesos. Rabell ha mostrat una còpia del pacte de Govern que el 2012 van signar CiU i ERC i ha afirmat que tot el que Mas va plantejar en el discurs d'aquets passat dilluns ja sortia en aquell document i han acabat sent promeses incomplertes. "En política hem après que, mentre no s'inventi el sinceròmetre, ens hem d'atenir als fets", ha indicat.Rabell ha defensat un procés constituent a Catalunya, en paral·lel amb un altre arreu de l'Estat que acabi amb el règim constitucional "esgotat" de 1978. Dos processos independents, però que necessiten "complicitats" per funcionar. El líder de la confluència d'esquerres ha recordat la feina que partits com Podem, Izquierda Unida, la Chunta Aragonesista i Compromís estan fent a l'Estat per defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya. Teixir complicitats amb aquestes formacions es fa "més difícil", segons Rabell, quan el Parlament aprova declaracions de "fugida endavant" com la d'aquest passat dilluns.El referèndum d'independència és una proposta que CSQP està convençuda que té recorregut a l'Estat, tenint en compte el procés de "transició" que també està vivint Espanya. "Ja sabem que l'Estat no ha deixat fer un referèndum. Però cal seguir batallant i insistint fins a obtenir-lo, com van fer els escocesos", ha apuntat."El 27-S Catalunya va votar sí, però no", ha prosseguit el líder de la confluència d'esquerres. "Va donar una majoria als partits independentistes, però no una majoria per a un plebiscit com plantejaven", ha afirmat. Segons ell, la disputa actual entre independentistes i "immobilistes" està condemnada a un "empat infinit" en el qual "els independentistes tenen força per fer un pols a l'Estat, però probablement no prou per guanyar-lo" i l'Estat té força per bloquejar les iniciatives que surtin de Catalunya però no prou per aturar el procés.Més enllà del procés sobiranista, el president del grup parlamentari de CSQP ha coincidit amb Mas en veure un moviment "recentralitzador" del PP a l'Estat i ha criticat les "imposicions i incompliments" del govern espanyol vers Catalunya. Alhora, però, ha situat Mas i el seu Govern com un exemple genuí de la "cultura i tradició" neoliberal que l'esquerra rebutja i ha recordat la col·laboració entre CiU i PP per tirar endavant, entre d'altres, la reforma laboral i la llei d'estabilitat pressupostària.Per combatre "les retallades, l'austeritat i les imposicions de les grans corporacions", Rabell només veu una sortida: la transició democràtica a Catalunya, Espanya i la resta de països del sud d'Europa, que haurien de teixir aliances per defensar les seves respectives sobiranies nacionals.

Enviar