L’FMI assenyala l’augment de la productivitat com el principal “repte” de l’economia espanyola

El Fons indica que el diferencial en aquest factor en relació a Europa es deu a l’existència d’un percentatge més gran d’empreses petites

ACN Barcelona.-El Fons Monetari Internacional (FMI) assenyala que la productivitat és es el repte més important per a l’economia espanyola en el futur. Segons la institució financera, la principal diferència entre Espanya i les altres economies europees no és la productivitat individual, sinó l’existència de més empreses petites, que de mitjana són menys productives que les mitjanes i les grans. En aquest sentit, l’FMI recomana incrementar la mida de les companyies per tal d’augmentar la productivitat. El Fons també ha apuntat a l’elevada xifra d’atur com una de les debilitats de l’economia de l’Estat, però ha valorat positivament que la recuperació cíclica és més forta que a altres economies europees.

Les declaracions les ha fet un alt funcionari de l’FMI durant una conferència aquest dijous a Esade, tot i que no ha volgut que es publiqués el seu nom. El representant de l’FMI ha atribuït la recuperació de l’economia europea a factors com el programa de compra de deute (Quantitative easing) del Banc Central Europeu (BCE) o la debilitat de l’euro enfront del dòlar. Per contra, ha apuntat a factors negatius com una inflació extremadament dèbil i ha proposat que el BCE treballi perquè l’increment dels preus arribi progressivament al seu objectiu del 2%.Sobre les previsions per a diversos països, el representant de l’FMI ha destacat les taxes de creixement properes al 3% que s’esperen a economies com els EUA o el Regne Unit durant els anys 2015 i 2016, especialment en comparació a la zona euro, que només creixerà lleugerament per sobre de l’1%. En aquest panorama, ha citat el bon comportament de l’economia espanyola, que enguany podria tenir un increment del PIB proper al 3%. Riscos geopolítics globalsEn relació a les economies emergents, l’alt funcionari del Fons ha destacat el refredament de l’economia xinesa com a producte d’un increment dels salaris. L’expert ha previst que la Xina tindrà un aterratge suau de la seva economia, més que no pas un aterratge sobtat. Tanmateix, el representant de l’FMI ha advertit que hi ha riscos a nivell global, especialment els riscos geopolítics associats a conflictes com Síria o Ucraïna, a més de la volatilitat dels mercats financers i l’aturada de les economies emergents.El representant de l’FMI ha previst un creixement econòmic lent a mitjà termini a Europa. La poca capacitat de concedir crèdit per part dels bancs afectarà la demanda i la inversió de l’economia europea. Com a resultat d’aquesta debilitat econòmica, els ingressos per càpita seguiran allunyant-se de la mitjana dels ciutadans dels Estats Units, una tendència que es va iniciar a principis dels anys 90 del segle XX i que s’accelerarà durant els propers anys. Sobre el deute que arrosseguen les economies europees, l’FMI ha estimat que continuaran creixent, al contrari del que està passant en les economies dels Estats Units i del Japó, que reduiran progressivament el seu endeutament. Aquesta mateixa tendència ja s’ha produït en els darrers 5 anys en aquests tres escenaris. En aquest sentit, el representant de l’FMI ha afegit que el nivell d’inversió al Japó i als EUA està creixent a nivells de precrisis, mentre s’està estancant a Europa. L’FMI ha atribuït aquest estancament europeu a l’envelliment de la població, el nivell d’inversió relativament baix i la productivitat declinant, amb l’afegit que també s’incrementa la distància entre els països europeus més i menys productius.Per resoldre aquesta situació, l’FMI recomana un estimular la demanda amb elements com el programa de QE del BCE o la inversió en infraestructures en països poc endeutats, un sanejament bancari mes intens, una millora del govern econòmic i aprofundir en les reformes estructurals, en camps com el mercat laboral o la unificació dels sistemes financers a nivell comunitari. L’FMI demana que hi hagi càstigs per als països que incompleixen els seus nivells dèficit públic per acabar amb la disfunció que els països s’endeutin en temps de bonança i hagin de retallar en moments de recessió, quan hauria de ser al revés.

Enviar