Carles Santos :"'Patetisme il·lustrat' és com una partitura i a la música tampoc hi ha argument, és una proposta visual"

Un espectacle difícil de definir però amb imatges molt potents s'estrena aquest divendres al festival Temporada Alta

ACN Salt.-Imatges "patètiques" creades per Carles Santos utilitzant la veu de Mònica López, la dansa de Dory Sánchez i la percussió de Núria Andorrà. "El patetisme és fàcil de trobar i de posar-lo en solfa, hi ha moltes coses patètiques, les que es veuen i les que no es veuen, les que són i les que no són", ha explicat l'autor i director de 'Patetisme il·lustrat'. El nou muntatge de Carles Santos s'estrena aquest divendres al festival Temporada Alta. Impossible d'etiquetar i difícil d'explicar, Santos defineix la proposta com "una partitura". "Tampoc hi ha argument a la música, la proposta és més visual, res és més fàcil que afegir un argument però es recolza en un altre tipus de llenguatge", ha explicat.

A escena, Mònica López dirà textos del músic, Sánchez ballarà en superfícies i condicions inversemblants i Andorrà farà la percussió però sense instruments de percussió. Totes tres han coincidit en que un des secrets per treballar amb Carles Santos és "no pensar gaire què estàs fent, sinó fer-ho". Mònica López ha ressaltat que el músic té l'habilitat de no centrar-se en un sol discurs i argument. "Quan et posiciones, et perds altres coses que poden sorgir, amb ell això no passa", ha explicat.Així, cada espectador entendrà el que vulgui del muntatge que s'estrenarà aquest divendres al Festival Temporada Alta, al centre d'arts escèniques 'El Canal' de Salt. Santos és un habitual de Temporada Alta i el festival ha estat un dels llocs on ha presentat molts dels seus espectacles. Sense voler donar massa detalls sobre com serà 'Patetisme il·lustrat', Carles Santos ha explicat com es pot fer un muntatge sense argument. "És com una partitura, tampoc hi ha argument a la música, i aquesta és una proposta més visual, més musical en definitiva", ha explicat. Per al creador, el més senzill seria afegir un argument però "en aquest cas, es recolza en un altre tipus de llenguatge".Ni el piano, ni el pianista són, a diferència de molts dels seus muntatges anteriors protagonistes de l'obra. De fet, ni tan sols hi apareixen. "Això no és important, és anecdòtic", ha explicat Santos que ressalta que, a l'hora de fer una obra, hi ha circumstàncies que el fan tirar cap a un costat o cap a un altre.Les tres dones de l'espectacle porten cinc setmanes assajant i intentat materialitzar "el món d'en Carles Santos" a l'escenari.

Enviar