El CoNCA lamenta que la cultura hagi estat víctima de la "confrontació política" i veu "una millora lleu del consum"

L'ens critica que el pressupost del Govern en cultura se situés el 2014 en el 0,7%, la xifra "més baixa en tota la història de la Generalitat"

ACN Barcelona.-El president del CoNCA, Carles Duarte, ha lamentat aquest dimarts que la cultura hagi estat víctima de la "confrontació política. En definitiva, el CoNCA neix d'una vocació de deixar endarrere la confrontació política en el moment de definir les polítiques culturals". Així ho ha dit Duarte en la presentació de 'L'Informe Anual de l'Estat de la Cultura i de les Arts 03_2015. Repensant les polítiques culturals. Reptes i reflexions'. Duarte ha apuntat que les primeres dades d'aquest any presenten "una millora lleu del consum, però això no ha de portar cap gran entusiasme", ha alertat. L'ens també ha criticat que el pressupost del Govern en cultura es va situar el 2014 en el 0,7%, la xifra "més baixa en tota la història de la Generalitat".

L'informe planteja una revisió històrica de la política cultural i proposa una reflexió a l'entorn d'aspectes clau de la realitat cultural actual a partir de les consideracions aportades per cinc especialistes del món de la gestió: Nicolás Barbieri, Joaquina Bobes, Lluís Bonet, Antoni Laporte i Jordi Pardo. En concret, recull les necessitats que exigeix el sistema cultural: definir un model d’accés a la cultura i per participar-hi; dotar l'educació d'una dimensió cultural irrenunciable; promoure l'esperit crític de la societat; incentivar noves maneres de crear i de gestionar en l'esfera nacional i la internacional; apostar pels recursos digitals; impulsar sinergies entre institucions, equipaments i agents per consolidar i reforçar el sistema cultural i connectar la creació artística i la recerca científica. El document també inclou un recull de les principals dades generades per la cultura el 2014.Un dels aspectes que ha destacat Duarte en el seu discurs és que la cultura hagi estat víctima de la "confrontació política". En aquest sentit, ha lamentat que hi ha hagut formacions polítiques governant institucions diferents i no sempre hi ha hagut una visió integral del país. "Els acords de política cultural han costat molt d'entreteixir". Per això, ha exigit a les institucions públiques que es treballi més conjuntament i amb una visió integral". En aquesta mateixa línia, Duarte ha dit que en el camp de la cultura "no sempre hi ha hagut una visió integral i transversal i cada administració ha jugat la seva partida sense tenir prou present el mapa integral". Ha lamentat que ha faltat "capacitat d'entesa i l'esforç per situar la cultura com un espai comú on el conjunt dels projectes de les institucions conflueixin en un resultat que doni més potència al sector cultural i una posició més principal en el conjunt del projecte polític del país". Duarte ha apuntat que les primeres dades d'aquest any presenten "una millora lleu del consum, però això no ha de portar cap gran entusiasme. Hi ha una major disposició a consumir en cultura, però és una evolució que s'ha de consolidar i confirmar". Ha lamentat "la destrucció produïda del camp de la cultura ha estat molt important". En aquest context, ha reivindicat que la cultura "és primordial per enfortir la cohesió del país. La cultura no és un luxe ni un guarniment i les polítiques culturals han de quedar més reforçades". Gemma Sendra, vicepresidenta primera del CoNCA, ha assenyalat que actualment "hi ha una tendència de recessió que va començar al principi de la crisi el 2008 i d'un any a l'altra no hi ha variacions, sinó que s'accentua en algun sector, però s'està encara en el procés de tendència recessiva i de replegament econòmic de la cultura".Ha apuntat que la tendència general es manté en aquests darrers anys i hi ha una reducció del valor afegit brut que aporta la cultura a l'economia del país que ha passat dels 5.406 milions d'euros el 2008 als 3.752 milions el 2012, perdent en quatre anys el 30,6%. L'informe també indica que els 1.255 milions d'euros que totes les administracions públiques amb competències culturals a Catalunya van destinar al sector cultural l'any 2010 es van convertir en 805 l'any 2013, que suposa una reducció el 34,1%. Sendra també ha desgranat que han caigut un 16% de les empreses del sector, s'han perdut 30.000 llocs de treball entre 2008 i 2012, hi ha hagut un 28% de reducció d'espectadors de cinema des del 2009 fins el 2013, un 25% menys de recaptació, un 42% menys dels espectadors de cinema que veuen films en català; en teatre "s'ha aguantat l'oferta entre 2009 i 2013 , però ha caigut la recaptació" amb un descens de fins al 18% durant aquest període; han desaparegut en quatre anys un 40% de les companyies de circ des del 2009, un 30% les de dansa, un 7% les de teatre, i les galeries d'art hi ha una reducció d'un 22% en quatre anys. Pressupostos en cultura de la GeneralitatEl pressupost del Govern en cultura s'ha situat el 2014 en el 0,7% que és "la xifra més baixa que mai ha tingut en tota la història de la Generalitat", ha apuntat Sendra. L'any 2010 aquesta aportació va ser de l'1,3%. Segons el document, en els darrers cinc exercicis pressupostaris, la partida per a subvencions del Departament de Cultura ha disminuït un 34% tant pel que fa la partida de transferències corrents com la de capital. Sobre el finançament, Sendra ha manifestat que "cal més flexibilitat, imaginació i col·laboració entre els diferents àmbits públic i privat". En aquest sentit, ha ressaltat que el compromís ciutadà "s'hauria d'explorar, ajudar i incentivar". També ha apostat per la major col·laborar amb el sector privat i crear mecanismes que permetin fer fàcil que les empreses participin en l'àmbit cultural. L'informe aposta per dissenyar un finançament i un canvi de la fiscalitat que no penalitzi els equipaments culturals; impulsar el patrocini i el mecenatge i augmentar la vinculació de la societat civil; millorar la vinculació amb els públics i audiències per apropar-se als interessos d'aquests; i impulsar un canvi generacional i tecnològic que propiciï aquesta aproximació, i impulsar el capital social i el voluntariat.

Enviar