"El 2100 ningú recordarà l'Ethernet i en canvi Mozart o els Rolling Stones si"

Paul V. Mockapetris, inventor del DNS, ha estat investit doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull

ACN Barcelona.-“Als meus estudiants sempre els dic que si volen que la seva feina sigui recordada d'aquí a un segle, que escriguin, pintin, creïn música o art en general, però no tecnologia. Ho tindran complicat igualment, però per molt que admiro els principis de l'Ethernet estic convençut que al 2100 ningú se’n recordarà i, en canvi, Mozart o els Rolling Stones continuaran sent recordats”. Aquesta és una de les sentències que ha proferit aquest dimarts Paul V. Mockapetris, inventor del DNS i pare de l’Internet modern, en l'acte d'investidura com a doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull a proposta de La Salle.

El protocol DNS (Domain Name System), és una tecnologia implementada a principis dels anys 80 del segle passat que s’encarrega d’assignar un nom de domini a una adreça concreta, de tal manera que s'evita a l'usuari haver de memoritzar les adreces amb números, punts o directoris.Mockapetris ha remarcat durant el seu discurs el paper dels usuaris per a l’Internet actual: “El sistema de correu per DNS funciona perquè la gent demanda aquest servei i, si no el configures, deixes de rebre correu. Acostumo a dir que vaig construir el soterrani i la planta baixa del DNS però que avui ja és un edifici de 50 plantes”. En ple debat sobre la seguretat generat pels atemptats de París Mockapetris ha assegurat que Internet "resulta útil als delinqüents, als espies i als que pretenen amenaçar o destruir". Per això evita entrar a pàgines web que no li interessen, perquè "donar-los la capacitat d'accedir a mi no és cap benefici”. Mockapetris ha admès que és "temptador culpar els acadèmics que van construir la infraestructura de descuidar la seguretat” i ha manifestat que “com a arquitecte del DNS ni tan sols vaig provar d'incorporar-hi seguretat conscientment”. “Si volem tenir seguretat i privadesa a Internet, la societat ha d'entendre que això no és de franc: té un cost monetari real, un cost real de comoditat i un cost real de desenvolupament més lent de la nova tecnologia”.

Enviar