Agustí Pons aborda la seva infantesa per retratar la relació entre la burgesia i la immigració castellana dels anys 50

L'escriptor publica 'Bàrbara', un llibre de memòries a partir del retrobament amb la minyona aragonesa que el va veure créixer

ACN Barcelona.-Després de retrobar l'any 2014 la Bàrbara, la minyona que va marxar de casa per la porta del darrere, l'escriptor Agustí Pons (Barcelona, 1947) va decidir recollir l'experiència en un llibre. Es tracta de 'Bàrbara' (Proa), un recull de memòries en què evoca la seva infantesa, el període durant el qual la carismàtica minyona aragonesa va viure amb la seva família. A partir d'aquest cas particular, Pons retrata la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta en una societat classista i profundament dividida entre rics i pobres. En una entrevista amb l'ACN, l'escriptor i periodista afirma que es tracta d'un "llibre latent" que havia de fer "per justícia a la Bàrbara".

Una família burgesa amb aspiracions però que no arribava a final de mes, uns pares que vivien junts però formalment estaven separats, la família aragonesa de la Bàrbara o una tieta que feia visites diàries a un capellà. Aquests són només alguns dels ingredients de 'Bàrbara', que ha obligat Agustí Pons a obrir calaixos "tancats i dolorosos" de la seva família. Són, segons Pons, tres llibres en un. D'una banda, es narra la biografia de la Bàrbara-"li he fet justícia", afirma-, es recull la seva pròpia autobiografia i tot plegat s'emmarca amb una crònica històrica i social dels anys 50 en plena "misèria econòmica" i influïda per una església catòlica "carca i retrògrada". "El nostre país l'han fet les Bàrbares", ha declarat. El repte, segons explica l'escriptor, ha estat majúscul per la proximitat amb els fets i per la necessitat d'estar "en pau" amb la seva infància. Aquesta circumstància explica que Pons hagués intentat fins a tres vegades escriure la història i que no fructifiqués. El dietari de la seva mare guia la història i li aporta una dimensió íntima d'una casa en què el pal de paller eres les dones, que als anys 50 havien començat a practicar el "feminisme cautelós" del qual parlava M. Aurèlia Campany.

Enviar