La galeria Mayoral abunda en la capacitat de ‘metamorfosi’ de Dalí
La sala barcelonina reuneix quinze d’obres de diverses èpoques, estils i suports de l’artista empordanès
ACN Barcelona.-“Hi ha pintors d’un quadre i d’un tema. Dalí, sent brutalment autoreferencial, es multiplica i és infinit”. Així resumeix Ricard Mas, crític d'art i especialista en Dalí, la capacitat del pintor empordanès d’absorbir influències i evolucionar estilísticament a còpia de regirar-les, fent-les seves. La “capacitat de metamorfosi” és l’element que en destaca la galeria Mayoral de Barcelona, que acull aquesta tardor una exposició monogràfica de l’artista amb una quinzena d’obres seves d’èpoques, estils i formats diversos. Mas, el comissari, destaca la “coherència” de la seva obra, i això que “existeixen milers de ‘Dalís’, quan creus que n’has atrapat un es desfà i es materialitza en una altra metamorfosi
Mayoral Galeria d’Art presenta des del passat mes d’octubre l’exposició ‘Dalí. Mestre en metamorfosi’, que recull una selecció de quinze obres entre les quals es troben pintures, aquarel·les, collages, dibuixos i escultures. La mostra ha estat comissariada pel crític d'art i especialista en Dalí, Ricard Mas, que en declaracions a l’ACN ha constatat que la diversitat d’obres, tècniques i suports que es mostren a l’exposició il·lustren la “capacitat de metamorfosi” del pintor i demostren la riquesa de l’artista envers als “pintors d’un quadre i d’un tema”. Per Mas, darrere les extravagàncies de Dalí s’amagava una persona amb una gran capacitat per aprehendre qualsevol cosa, qualsevol influència i convertir-la en quelcom totalment diferent, en “un Dalí”. Com el propi artista deia, “tot m’afecta, tot em canvia”, il·lustra el comissari. A més, el crític d’art subratlla la “coherència” de Dalí malgrat aquestes transformacions estilístiques. “Abarca temes com la publicitat, l’arquitectura, la moda o la literatura universal i segueix sent un Dalí”, destaca. Mas reivindica la persistència del seu estil dins l’imaginari universal, malgrat que sovint el personatge, la seva figura, hagués pogut eclipsar la seva pròpia obra. “Dalí és un prestidigitador que et fa mirar una cosa que realment no és la important; en aquest sentit, Dalí no existeix”, sosté el comissari. I afegeix: “Hi ha milers de Dalís, i cada cop que creus que n’has atrapat un es desfà com el fum i es torna a materialitzar en una altra metamorfosi”. La peça més destacada de l’exposició és la pintura de l'any 1921 que Dalí va crear quan tenia disset anys, coneguda com “L’Horta des Llaner”. Aquest oli sobre tela representa Cadaqués, destinació i llar imprescindible per a l’artista i la seva màxima font d’inspiració. L’obra és rellevant, explica Ricard Mas, perquè representa la “primera maduresa” de l’artista, l’època en què “Dalí decideix que serà pintor” i ha deixat escrit que ell “serà un geni”. La peça és un dels primers exemples “d’un llenguatge propi”, afegeix l’especialista en el pintor empordanès.






