Marina Rossell: "'Cançons de la resistència' és un disc ple de risc, podria haver viscut de l'èxit de Moustaki"

La cantautora publica aquest divendres el seu nou àlbum que vol "no oblidar què signifiquen les guerres"

ACN Barcelona.-Després de l'homenatge a Georges Moustaki, la cantautora Marina Rossell publica aquest divendres 'Cançons de la resistència' (Satélite K), un disc en el qual hi han col·laborat Paco Ibáñez, Manel i Enric Montefusco. En una entrevista a l'ACN, Rosell ha recalcat que volia buscar sorpresa amb aquest àlbum i no caure en l'obvietat, sinó buscar acords i acompanyaments interessants i arriscar. "És un disc ple de risc. Podria haver estat vivint tranquil·lament de l'èxit de Moustaki", ha destacat la cantant. "Aquest és un disc per no oblidar ni jo mateixa què signifiquen les guerres", ha manifestat Rossell.

L'àlbum, que compta amb la complicitat de l'Amical de Ravensbrück, conté temes com 'Bella Ciao', cantada amb el grup Manel, que va ser popularitzada pels partisans italians; Lilli Marleen que va unir el bàndol dels aliats i els alemanys; 'El cant dels partisans francesos' amb veu del llegendari Paco Ibañez; 'Paisatge de l'Ebre' amb música de Teresa Rebull; 'Wiegala', una cançó jídix de la compositora jueva Ilsa Weber, morta a Auschwitz el 1944; 'Morir a Ravensbrück', que neix del llibre 'Els catalans als camps nazis' de Montserrat Roig o 'Quanta guerra', que ha estat composada per la mateixa Rossell. "Aquest és un disc per no oblidar ni jo mateixa què signifiquen les guerres. Vaig tenir la sort d'anar uns dies abans de la guerra d'Iraq a cantar i fer d'escut humà amb gent de tot el món i vaig veure què és quan una guerra es prepara i abans havia anat a cantar a Sarajevo després d'una guerra". En aquest context, ha apuntat que tot això, més tot el que ha llegit sobre la Segona Guerra Mundial i el camí que van fer de retirada després de la Guerra Civil sempre li ha cridat molt l'atenció. La cantant ha recalcat que el disc és una continuació d'aquest tema que ja ha incorporat des de sempre i és la culminació de fer un treball monògraf sobre les cançons de la resistència. La selecció l'ha fet ella mateixa. "Fa molts anys que ho tenia al cap i per exemple fa molts anys que volia cantar Lilli Marleen". "M'importava molt que musicalment tingués una consistència, anar a buscar l'inesperat i que hi hagués aquesta força de no oblidar que són cançons de lluita, contra la guerra, de no perdre la idiosincràsia". També ha destacat que "estan fetes per gent humil i volia conservar aquesta frescor bonica de les cançons anònimes". Segons ha explicat, l'àlbum treu aquestes cançons dels "himnes més marcials i els porta a una cosa més femenina i més suau". Ha explicat que no li agrada fer servir la seva veu per recrear-se ni de forma sofisticada. "És un disc amb aquesta complicitat amb Xavi Llosses i Nico Roig per treure el millor que cadascú porta dins. Hem fet un àlbum entre tres persones per anar al fons, que eren cançons de la resistència i contra la guerra". Josep Tero ha fet les adaptacions en català "amb aquesta saviesa del llenguatge". El disc també compta amb portada i cal·ligrafia del reconegut escultura Jaume Plensa. Fer "girar la roda"Rosell ha recalcat que volia buscar sorpresa amb aquest disc i no caure en l'obvietat, sinó buscar acords i acompanyaments interessants i arriscar. "És un disc ple de risc. Podria haver viscut tranquil·lament de l'èxit de Moustaki, amb situació de confort perquè el primer àlbum va ser el disc més venut i m'hauria pogut instal·lar allí, però crec que s'ha de fer girar la roda de la vida, l'emoció i el treball". Ha considerat que està passant en un bon moment professional. "Amb un cantant, res del que fas es dóna per bé si el que fas actualment no agrada, sembla que si fas una cosa que no agrada, borra la resta que ha agradat i sempre tens aquest vertigen i intranquil·litat", ha apuntat.

Enviar