La Nadala 2015 de la Fundació Miró “teatralitza” les tradicions nadalenques amb una escena de llar de foc

Els artistes Regina Giménez i Rafel G. Bianchi instal·len al bar ‘Art de foc, art de badoc’, amb una mirada irònica i “crítica”

ACN Barcelona.-La Fundació Miró va encarregar la tradicional Nadala 2015 als artistes Regina Giménez i Rafel G. Bianchi, la creació dels quals aborda amb mirada crítica i irònica algunes tradicions nadalenques. Al bar de la Fundació, els artistes han instal·lat una petita escena de llar de foc amb tres elements: una llar (elèctrica), un cartell amb ‘La Masia’ de Miró transformada en un paisatge emblanquinat, i una lleixa amb felicitacions nadalenques encarregades pels creadors a diversos artistes amics. Amb aquesta escena, els artistes simbolitzen la idea “d’un foc fals que manté, alhora, una ficció col·lectiva”. Una ficció que desagrada tant com fascina, segons ha expressat Giménez aquest dijous.

Una llar de foc artificial, una intervenció hivernal sobre el cartell del quadre de ‘La Masia’ de Miró i una sèrie de felicitacions nadalenques enviades per artistes. Aquestes són les tres “capes” de ‘Art de foc, art de badoc’, la instal·lació de Regina Giménez i Rafel G. Bianchi per a la Nadala 2015 de la Fundació Miró. En la proposta d’enguany, els artistes se serveixen de l’humor i la ironia per a despullar els mecanismes de construcció i funcionament de les tradicions nadalenques, com la clàssica estampa d’una família reunida al voltant d’un foc, amb tots els seus elements.Respectant la tradició de la celebració, els dos artistes no han volgut renunciar a la “mirada crítica·” sobre aquesta realitat. “No podem deixar de banda la contemporaneïtat, i el factor de simulacre i teatralització que veiem molt vinculat al Nadal i al ‘canvi de paisatge’ que suposa”, explica Bianchi. L’escenificació està en la pròpia disposició de tots els element de l’estampa de la llar de foc, mentre que la idea de “canvi de paisatge” està en la intervenció que han fet sobre un pòster de l’obra ‘La Masia’, de Miró, que han emblanquinat fent-lo aparèixer com una estampa hivernal. Al mateix temps, la seva intervenció te “dues cares” espacials, segons Bianchi. D’una banda, la intenció que aquell que accedeixi al bar de la Fundació no s’adoni que l’escena és “una impostura”, una creació, sinó que forma part de la decoració del bar en aquestes dates. La segona cara és l’indret on s’ubica l’obra, un espai del bar adjacent a una sala d’exposicions, i que normalment es veu a través d’un vidre, ara tapat amb una lona blanca que emmarca l’escena de llar de foc. Al mateix temps, Bianchi ha apuntat que els va interessar convertir la instal·lació en un espai “de repòs” que el visitant pot utilitzar “després de tots els estímuls que has tingut durant el recorregut per la Fundació”. De la seva banda, Regina Giménez, ha destacat especialment haver pogut interactuar “amb la identitat de la Fundació”, fent aparèixer una obra de Miró, cosa que les Nadales precedents no havien fet encara. “Ens agradava ‘La Masia’, una obra molt narrativa dedicada al món rural. Amb la nostra intervenció de nevar l’escena, estàvem fent un canvi de paisatge (que remet a la pròpia tradició nadalenca-, i convertint un Miró en gairebé un pintor flamenc, rural, d’hivern”, constata.D’altra banda, Giménez ha detallat el significat del nom de la intervenció ‘Art de foc,, art de badoc’. Aquesta és una cita nadalenca, el significat de la qual és que no cal ser gaire hàbil per encendre un foc. Una idea amb què l’artista discrepa, però que lligava, ha dit, “amb el tòpic que sovint se senten a dir que tampoc cal ser massa intel·ligent per a fer art”.La Nadala de la Fundació Joan Miró és una proposta que vincula artistes locals amb les festes de final d’any. Al voltant d’aquestes dates, la Fundació acull una instal·lació creada específicament per un artista, que fa la seva interpretació d’algun dels temes propis del cicle festiu hivernal. Des de 2007, la Fundació ha acollit les propostes de Perejaume, Ignasi Aballí, Tere Recarens, Antoni Llena, Fernando Prats, Jaume Pitarch, Eulàlia Valldosera i Fina Miralles.

Enviar