El Parlament insta el TC a desestimar la impugnació de la resolució independentista perquè "no és vinculant" pel Govern

Els serveis jurídics de la cambra recorden que la Constitució no prohibeix defensar postulats inconstitucionals i reclamen que no s'apliquin "controls preventius"

ACN Barcelona.-El Parlament ha fet arribar aquest divendres al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions per oposar-se a la impugnació del govern espanyol a la resolució independentista. En el document, els serveis jurídics de la cambra defensen que la resolució és una "simple instrucció indicativa per la que es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant (per al Govern)". Per això, interpreten que no genera "efectes jurídics", ja que no "obliga" formalment al Govern a complir-la, i se circumscriu únicament al debat polític. Indiquen, a més, que les resolucions no tenen la força legal per "anul·lar" l'aplicació del principi de legalitat i no es pot pressuposar que l'executiu incomplirà la llei tot i que una moció l'insti a fer-ho. La Constitució, recorden, no estableix límits al debat polític i permet defensar postulats inconstitucionals.

"Una resolució de la naturalesa de la Resolució 1\/XI, de 9 de novembre, no té capacitat de produir cap infracció constitucional encara que la voluntat que expressa no s'ajusti al marc constitucional, perquè no té l'element de juridicitat necessària per infringir-lo", expressen els lletrats del Parlament en les al·legacions contra la impugnació de la resolució independentista, suspesa cautelarment pel TC des del passat 11 de novembre.Els serveis jurídics reconeixen, doncs, que el Govern no està obligat a complir les resolucions aprovades al Parlament, fet pel qual no es pot pressuposar que acabi incomplint la llei encara que es pugui extreure del document aprovat pel Ple el passat 9 de novembre. "El risc que aquestes iniciatives puguin tenir connexió amb la resolució impugnada mai pot ser utilitzat per judicialitzar-les a mode de control preventiu", conclouen.La resolució independentista "és un acte parlamentari de naturalesa estrictament política" i, segons l'escrit d'al·legacions, "expressar una voluntat, aspiració o desig de la cambra" només pot ser subjecte als mecanisme de control de caràcter polític, quedant-ne exclòs un tribunal com el TC. La doctrina constitucional més recent defensa exactament el contrari. La sentència de 2013 contra la declaració de sobirania del Parlament ja expressava que "les relacions parlamentàries d'impuls polític poden produir efectes jurídics, encara que no siguin vinculants". Una doctrina que el Parlament demana que sigui "replantejada" per "preservar l'equilibri de les institucions de manera que es garanteixi que el Parlament pot exercir les funcions que li atribueix el marc constitucional i estatutari".La cambra catalana defensa en les al·legacions que la resolució se sustenta en els principis bàsics de "democràcia i pluralisme polític" i obté la seva legitimació en l'exercici del dret de participació política dels ciutadans, que el 27-S van atorgar una majoria absoluta de diputats a les formacions polítiques que defensaven l'inici d'un procés d'independència. "El suport ciutadà a aquests programes electorals ha donat com a resultat la configuració d'un Parlament amb majoria suficient per iniciar aquest procés", es destaca en el text.En total, el Parlament presenta 12 al·legacions basades en el respecte a les funcions del Parlament i a la pluralitat política. Aquest divendres és, precisament, l'últim dia per fer-les arribar al TC, que ara disposa de 5 mesos per dictar sentència –tot i que podria prorrogar el termini. Si l'Alt Tribunal no decideix el contrari, la resolució independentista continuarà suspesa cautelarment fins que es dicti sentència.

Enviar