El Tercer Sector denuncia que ''la deixadesa'' del govern espanyol en polítiques socials ha empitjorat la ''fragilitat''
Un salari mínim de 800 euros, més polítiques d'ocupació i formació, i una reforma fiscal i del sistema del 0,7% de l'IRPF, entre les propostes que la Taula presenta als partit de cara al 20-D
ACN Barcelona.-Les entitats del Tercer Sector han multiplicat els seus usuaris els darrers 4 anys i en canvi, els atenen amb menys recursos, a causa de la davallada de pressupostos públics. Per això, consideren que el govern espanyol ha actuat amb ''deixadesa'' en les polítiques actives d'ocupació, d'habitatge o de dependència que ha deixat una ''fragilitat social'' molt més gran. Per aquest motiu, i abans que comenci la campanya, la Taula del Tercer Sector presenta als caps de llista, 26 propostes de cara al 20-D. Un augment fins a 800 euros del salari mínim, una reforma fiscal, un impuls a les polítiques d'ocupació i a la formació i una reforma del sistema del 0,7% de l'IRPF en són algunes.
Les diferents crisis que s'han anat succeint les darrers anys, han culminat amb una gran crisi social que ha fet créixer les taxes de pobresa arreu del territori, reflectides en un augment d'usuaris que es dirigeixen a les entitats del tercer sector per cobrir les seves necessitats. Només entre el 2013 i el 2014, aquests usuaris van créixer un 3,4%, i les entitats els van haver d'atendre amb molts menys recursos, sobretot per la davallada de pressupostos públics.Les polítiques actives d'ocupació, d'habitatge i de dependència són alguns dels àmbits que, des de la Taula del Tercer Sector, es considera que s'ha actuat amb ''deixadesa'' per part del govern espanyol, deixant una ''fragilitat social'' molt més gran en el sistema, que anus després comporta una cronificació de la pobresa i un augment d eles desigualtats. De fet, tal i com ha explicat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, no només hi ha més atur, sinó que la gent hi està molt més temps i per tant, cal un esforç complementari per tornar a incorporar aquestes persones al mercat laboral i incidir-les socialment. Critiquen per exemple, que en polítiques actives d'ocupació, la inversió ha caigut un 60%.Per aquest motiu, i de cara a les eleccions generals del proper 20 de desembre, la Taula del Tercer Sector ha començat una ronda de contactes amb els caps de llista per presentar les seves 26 propostes socials, entre les quals destaca, per exemple, augmentar, tal i com ja proposaven el 2011, el salari mínim interprofessional a 800 euros, o una reforma fiscal o reformular el sistema de finançament de la dependència per establir un nou model de copagament assumible. Una de les reivindicacions gairebé històriques del tercer sector, i que la Taula torna a recollir aquest 2015 és la reforma del sistema del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials. Recorda que hi ha 13 sentències del Tribunal Constitucional que donen raó a les comunitats autònomes, que en reclamen recuperar la competència que tenen assignada en aquesta matèria i que en canvi, des de fa anys, Madrid centralitza la recaptació d'aquests diners i els reparteix al territori. La Taula del Tercer Sector aposta perquè es mantingui a les comunitats autònomes aquesta recaptació i es respecti la donació de cada territori com una manera ''d'incentivar'' els ciutadans que comprovaran les polítiques socials que es poden dur a terme. En aquest sentit, ha xifrat en 20 milions d'euros la diferència del que a Catalunya es perceben i es recapten. La situació encara s'ha empitjorat més si es té en compte que s'ha perdut el 75% del que es destinava a obra social de les caixes, amb la reformulació del sistema bancari. Les subvencions, l'escull de les entitatsLes tresoreries de les 34 entitats que s'agrupen a la Taula d'entitats del Tercer Sector de Catalunya també pateixen impagaments i retards però no han arribat al límit que darrerament han denunciat les entitats sanitàries. De fet, reconeixen que ''no tenen coixí financer'' i per tant, no percebre el preu del servei seria dramàtic, ja que a més, la seva tasca és d'atenció a les persones que es finança a través del pagament a proveïdors. Les entitats són fràgils, ha dit Illa, i si es trenca el sistema és més complicat per què la seva situació no és ''equiparable'' al sistema sanitari en general. La preocupació, històrica i també de futur, són les subvencions que reben per algunes prestacions de servei. De fet, alguns dels serveis que presten estan tractats coma ''subvenció'' i en aquests casos si que el retard dels pagament, normalment sense data, dificulta la tasca de les entitats. La nova normativa del FLA podria empitjorar aquesta situació, però de moment, Illa ha estat prudent i ha assegurat que estan a l'espera de les conseqüències.






