El Museu d'Arquitectura i Urbanisme preveu ubicar-se a un dels palaus de l'esplanada de Montjuïc

El museu, que encara no compta amb un pressupost, vol ser en "un dipòsit de memòria i projector de futur"

ACN Barcelona.-El futur Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MauC), que comptarà amb més de 3.500 m2, té la intenció de ser un "un dipòsit de memòria i projector de futur", tal com ha manifestat aquest dimecres el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El MauC s'ubicarà en principi a l'esplanada de Montjuïc, ocupant part d'un dels antics palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia, al costat del MNAC, el Caixa Fòrum i la Fundació Mies van der Rohe. El conseller Mascarell ha admès que no hi ha una xifra tancada de pressupost perquè encara no està tancada la seva ubicació. "No presentem el projecte executiu del museu, sinó la idea".

El museu s'articula mitjançant la seva activitat pública, especialment en el seu programa expositiu amb una exposició estable amb una superfície aproximada de 2.500 m2, que faci una síntesi i referència de l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya, així com exposicions temporals molt variades i dinàmiques per aproximar als ciutadans la recerca acadèmica, promoure l'intercanvi a escala internacional i contribuir a la difusió de l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya. Les tres variables amb les quals es basarà en tres variables: territori, població i època. El museu té com a objectiu fonamental explicar la interacció entre persones i entorn per donar a conèixer i entendre l'evolució que ha viscut el territori. En aquest sentit, serà un centre de coneixement que generarà debat i reflexió, contribuint a la difusió de l'arquitectura i l'urbanisme en les seves accepcions més àmplies.L'exposició estable té com objectius explicar el paper de l'arquitectura i l'urbanisme en la definició del paisatge català; entendre fins a quin punt el territori català ha determinat una manera de fer arquitectura i urbanisme, i donar a conèixer com l'arquitectura catalana ha adaptat els grans corrents de pensament internacional i ha fet importants aportacions a l'arquitectura i l'urbanisme al món. A les sales d'exposició temporals es mostren treballs de grups de recerca de les universitats i exposició d'arquitectura i urbanisme, que es distribuiran a través de tres sales. El punt de partida serà la col·lecció del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'arxiu històric del col·legi inclou prop de 1.850.000 exemplars documentals d'arxius professionals i està considerat un dels centres de documentació més important d'Europa. Aquest arxiu inclou altres fonts com el Fons de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya; el Fons del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya; el Fons del Cuerpo de Arquitectos de España; revistes i publicacions, i un arxiu fotogràfica. Lluís Comerón, degà del Col·legi, ha destacat que mancava un lloc, en referència al Museu, en el qual poder tenir, construir i oferir a la ciutadania i visitants una visió de conjunt per entendre el passat, valorar el present i el millor futur. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha destacat que la feina que s'acaba de presentar confirma que aquest país difícilment s'explicaria en el moment d'entendre la seva petjada sense el paper de l'arquitectura i l'urbanisme. "Un museu que ha d'aspirar a ser la casa de l'arquitectura i vol dir que el museu no és concebut com un cementiri amb l'elogi del passat, sinó com un espai físic on s'aplega el talent i s'estimula aquest talent". El suport de l'Ajuntament de BarcelonaEl conseller de Cultura ha recalcat que dóna per suposat que l'Ajuntament de Barcelona en un moment o altra entrarà en aquest projecte perquè parteix de la idea que té un gran interès en el projecte cultural de la ciutat de Barcelona. "Estic segur que anirà" endavant. "N'hem parlat amb l'Ajuntament i està en una fase de reflexió". En aquest context, s'ha mostrat convençut que l'Ajuntament de Barcelona entrarà en aquest projecte. Fase dos del projecteMascarell ha apuntat que després de les eleccions estatals i la resolució de la situació catalana i que el govern de l'Ajuntament de Barcelona hagi acabat de decidir, a primers d'anys es passarà a la fase dos. "Es plantejarà a quin lloc, el cost i amb quina museografia, i quina gestió", ha apuntat.

Enviar