La sentència del TC recorda que la Constitució és "la norma suprema" i la sobirania neix de la "unitat" d'Espanya

Els magistrats conclouen que la resolució independentista vulnera cinc articles de la Constitució però no inclouen a la sentència cap advertiment exprés

ACN Madrid.-La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que declara "inconstitucional i nul·la" la resolució independentista assegura que el text del Parlament de Catalunya vulnera cinc articles de la Constitució (1.1, 1.2, 2, 9.1 i 168) i dos de l'Estatut de Catalunya (1 i 2.4) i recorda al Parlament "l'imperi de la Constitució com a norma suprema". En un text de 33 pàgines, els magistrats asseguren que el Parlament "no es pot erigir en font de legitimitat jurídica i política fins a atorgar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat". Destaquen que la Constitució pot ser objecte de reforma, però sempre des del procediments que estableix la pròpia Carta Magna i "qualsevol altra cosa suposaria alliberar el poder públic de tota subjecció al Dret" i provocaria un "dany irreparable per a la llibertat dels ciutadans". Contràriament al que va fer en l'admissió a tràmit del recurs, en aquesta ocasió el tribunal no inclou al text cap advertiment exprés als presidents del Parlament i de la Generalitat, ni tampoc referències a les noves atribucions que permeten al TC suspendre o multar els càrrecs públics que incompleixin la seva sentència.

Els magistrats justifiquen la celeritat en la resolució d'aquest recurs –el més ràpid de la seva història, amb només 22 dies des que el van admetre a tràmit- per la "prioritat en la seva resolució' que exigeix la "transcendència constitucional" de la qüestió. Han emès sentència un dia abans de l'inici de la campanya electoral del 20-D, que arrenca la nit de dijous. La sentència rebutja els arguments del Parlament i afirma que malgrat que el text és només una declaració, és "capaç de produir efectes jurídics propis i no merament polítics". Segons asseguren els magistrats, la declaració del Parlament podria donar peu a entendre que el Parlament i el Govern tenen "atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de l'autonomia reconeguda per la Constitució a les nacionalitats que integren la nació espanyola". En aquest sentit recorden "l'imperi de la Constitució com a norma suprema" de l'ordenament jurídic i asseguren que això és fruit que "la determinació de la nació sobirana per mitjà d'un subjecte unitari, el poble espanyol, del que emanen tots els poders de l'Estat". També defensen la unitat d'Espanya perquè la sobirania "comporta necessàriament la seva unitat" i és el que fonamenta, al seu entendre, l'Estat social i democràtic de Dret. Catalunya, "comunitat autònoma"La sentència cita explícitament l'Estatut d'Autonomia per recordat que Catalunya, "com a nacionalitat exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord a la Constitució i al present Estatut" i per tant la Constitució és la norma "superior a la que tots –ciutadans i poders públics- queden subjectes". Segons els magistrats sotmetre's a la Constitució no és altra cosa que fer-ho a la voluntat expressada pel poder constituent, perquè "el principi democràtic no es pot desvincular de la primícia incondicional de la Constitució". La declaració "trastoca la legitimitat de l'Estat de Dret"Els magistrats també fan referència al punt de la resolució que especifica que les decisions del Parlament no se supeditaran a les adoptades per les institucions del conjunt de l'Estat i a l'obertura d'un procés constituent. Uns plantejaments que "estan en absoluta contradicció amb la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia". Segons conclouen, aquest punt "trastoca no només els postulats de l'Estat de Dret", sinó "la pròpia legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, que la Constitució reconeix i empara". Per tot plegat conclouen que la resolució "desconeix i vulnera les normes constitucionals" que "afirmen la unitat de la nació espanyola" i pretén "un poder que es pretén fundacional d'un nou poder polític i alliberat, per ell mateix, de tot lligament jurídic". El TC apunta a les vies de reformaPer últim, els magistrats inclouen a la sentència un recordatori sobre les vies de reforma de la Constitució, que han de seguir sempre "els procediments previstos a la mateixa Constitució" perquè "una altra cosa suposaria alliberar el poder públic de qualsevol subjecció al Dret" i provocaria "un dany irreparable a la llibertat dels ciutadans". "El plantejament de concepcions que pretenguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional té cabuda al nostre ordenament jurídic", diu, però "quan s'ignora de manera deliberada els procediments expressament previstos per a aquesta finalitat a la Constitució s'abandona l'única senda que permet arribar a aquest punt, la del Dret", conclou.

Enviar