La relació entre Catalunya i Espanya protagonitza el debat de la CCMA amb els caps de llista per Lleida al Congrés

DiL i ERC advoquen per la independència, UDC pel pacte fiscal, En Comú Podem per un referèndum, el PSC i C's per reformar la Constitució, i el PP per la unitat

ACN Lleida.-La relació entre Catalunya i Espanya ha marcat bona part del debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio amb els caps de llista al Congrés per Lleida a les eleccions del 20-D. Mentre els candidats de Democràcia i Llibertat i ERC volen anar a Madrid per donar compliment al mandat independentista sorgit de les eleccions del 27-S, UDC advoca per recuperar el pacte fiscal, En Comú Podem per la celebració d'un referèndum pactat a Catalunya, i el PSC, per reformar la Constitució des d'una òptica federal per solucionar l'encaix de Catalunya a l'Estat. El candidat de Ciutadans (C's) també s'ha mostrat partidari de la via reformista i del consens per resoldre el problema territorial, i el del PP ha situat la formació com a únic garant de la unitat d'Espanya.

L'inici de la desconnexió o l'encaix de Catalunya a Espanya -en funció del discurs de cada formació- ha estat el principal punt de controvèrsia en el debat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que han protagonitzat els caps de llista al Congrés per Lleida de les formacions que van obtenir representació a les eleccions del 2011, a més de Ciutadans. Democràcia i Llibertat ha estat representada per Toni Postius; el PSC, per Mònica Lafuente; el PP, per José Ignacio Llorens; UDC, per Miquel Padilla; ERC-CATSÍ, per Xavier Eritja; En Comú Podem, per Jaume Moya; i Ciutadans, per Óscar Uceda. Toni Postius i Xavier Eritja han deixat clar que Democràcia i Llibertat i ERC, respectivament, aniran a Madrid després del 20-D a donar compliment al mandat sorgit de les eleccions del 27-S –avalat pels 72 diputats independentistes al Parlament- per iniciar la desconnexió d'Espanya i han reconegut que per fer-ho cal treballar també a les institucions espanyoles, de la mateixa manera que a la UE. Postius ha afirmat que en els darrers quatre anys de majoria absoluta "el PP ha anat contra Catalunya i ha ofegat l'autogovern català amb l'espoli fiscal i trepitjant la llengua fins que la gent ha dit prou". Eritja ha recordat la "manca de voluntat de diàleg" del govern espanyol després de les negatives al pacte fiscal o bé a la celebració d'una consulta pactada.El candidat d'UDC, Miquel Padilla, ha remarcat que la "desconnexió és inviable" i s'ha mostrat partidari de recuperar la proposta d'un concert econòmic similar al del País Basc, sumat al blindatge de les competències de Catalunya, sobretot, en llengua, cultura, ensenyament i dret civil. Així mateix, s'ha mostrat partidari d'una consulta pactada entre els governs català i espanyol. Per la seva part, el candidat d'En Comú Podem, Jaume Moya, també ha defensat la celebració d'una consulta pactada perquè els catalans puguin decidir quina volen que sigui la relació entre Catalunya i Espanya. Per Moya "encara no s'ha passat la pantalla del referèndum", afirmació amb la qual no han coincidit Postius i Eritja. "El 90% de la ciutadania dóna suport al dret a decidir", ha dit el candidat d'En Comú Podem.La cap de llista del PSC al Congrés per Lleida, Mònica Lafuente, ha defensat la "tercera via" com l'única capaç de solucionar l'encaix de Catalunya a Espanya i, per això, ha exposat que la formació aposta per una reforma de la Constitució en sentit federal, que inclogui un nou model de finançament per a Catalunya, el principi d'ordinalitat, a més del blindatge de competències com ara l'ensenyament i la llengua. El PSC també portaria en Senat a Barcelona, ha explicat. Lafuente ha responsabilitzat els governs de PP i CDC de la situació actual en la relació entre Catalunya i Espanya i ha plantejat un referèndum en què sigui el conjunt del poble espanyol qui decideixi quin ha de ser l'encaix entre ambdós territoris. Durant el debat, la socialista ha volgut deixar clar als candidats de Democràcia i Llibertat i ERC "que aniran a Madrid com a diputats però no com a representants d'un nou Estat" i ha remarcat que el no a la independència va ser majoritari el 27-S.El cap de llista de Ciutadans, Óscar Uceda, ha assegurat que el procés independentista "està mort" i l'ha qualificat de "cortina de fum" per tapar la gestió de CiU i ha qüestionat a ERC i Democràcia i Llibertat que concorrin al 20-D "si ja han trencat amb Espanya". Uceda també s'ha mostrat partidari d'una via reformista per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya a partir del diàleg, del màxim consens i respectant la legalitat vigent, segons ha remarcat. José Ignacio Llorens, que ha iniciat la seva intervenció repartint un exemplar de la Constitució a la resta de candidats, ha manifestat que "no es pot sobreposar el resultat d'unes eleccions al respecte a la llei" i ha qualificat de "gran mentida" el procés independentista, el qual "només ha servit per salvar al soldat Mas davant la manca de la responsabilitat en la gestió del Govern de la Generalitat", segons el cap de llista del PP al Congrés per Lleida. Pel que fa a la reforma de la Constitució que alguns defensen, ha afirmat que "no pot servir per trencar la unitat d'Espanya" i ha deixat clar que el PP "serà l'únic garant de la defensa de la unitat d'Espanya i del respecte a la sobirania nacional". Bloc social i infraestructuresEls candidats de En Comú Podem i del PSC han coincidit a criticar la reforma laboral pactada per PP i CiU, que han responsabilitzat en bona part de la situació de pobresa que viuen moltes famílies. Jaume Moya ha defensat l'aposta d'En Comú Podem pel rescat ciutadà, un pla de xoc social i per una ocupació sostenible, fomentant el cooperativisme, l'associacionisme i l'ocupació al tercer sector, mentre Lafuente ha advocat per derogar la reforma laboral i, entre altres mesures, crear una renda mínima garantida per a la gent que ho passa més malament. El cap de llista de Ciutadans també ha carregat contra la gestió que han fet els respectius executius espanyols des del 2007 i que han comportat l'augment de l'atur i "la destrucció de la classe mitja", segons ha dit. En aquest sentit, Uceda ha proposat mesures per ajudar les famílies més necessitades i crear d'ocupació. En aquest sentit, Ciutadans proposa una exempció fiscal per als autònoms quan no arribin al salari mínim anual. El partit també planteja la creació d'una assegurança que permeti als pagesos rebre al menys el preu de cost pels seus productes. Miquel Padilla també ha defensat mesures per ajudar als autònoms davant l'elevada fiscalitat a què han de fer front, així com un increment del salari mínim.Els candidats de Democràcia i Llibertat i d'ERC també han coincidit en remarcat que l'acord que tenen amb la CUP ja preveu el desplegament d'un pla de xoc social a Catalunya per garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, segons ha recordat Eritja. Així mateix, ha defensat la necessitat de reactivar la petita i mitjana empresa. Toni Postius ha deixat clar que "sense procés no hi ha progrés" i ha recordat que "cada any 15.000 milions d'euros marxen de Catalunya i no tornen", així com els incompliments del govern de l'Estat amb les inversions previstes a Catalunya". Llorens ha criticat el Govern d'agafar-se en aquesta crítica "per tapar la seva gestió, les retallades i la corrupció" i ha remarcat que el PP ha invertit 441 milions d'euros a Lleida en els darrers 4 anys, citant projectes com ara el Segarra-Garrigues o l'autovia de la Val d'Aran. Així mateix, ha garantit l'aposta dels populars pels pròxims anys per l'A-14, el desdoblament de l'N-240 i la posada en marxa dels regadius pendents. El candidat popular també ha lloat que les polítiques del PP han permès la recuperació econòmica i la creació d'ocupació. Mònica Lafuente ha defensat la importància del Segarra-Garrigues per a l'economia lleidatana, mentre el cap de llista d'En Comú Podem l'ha qualificat d'obra "faraònica" tot remarcant l'existència de la normativa comunitària de protecció de les aus. Tot i això, ha reconegut que es tracta d'una "eina radical per a l'equilibri territorial", motiu pel qual n'ha demanat un canvi en la gestió. Sobre aquest aspecte, Lafuente i Postius han coincidit en defensar que si alguna cosa no s'ha fet bé, que el responsable "la pagui". Així mateix, el candidat de Democràcia i Llibertat ha carregat contra ICV i el tripartit per haver "prioritzat les aus a les persones" i per "haver inundat el Segarra-Garrigues de ZEPAs" . Altrament, Jaume Moya ha advocat per l'alliberament del peatge de l'AP-2, mentre Llorens ha expressat el compromís del PP de desdoblar l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques. Padilla ha criticat al govern de l'Estat la maca d'inversió a infraestructures com ara la línia ferroviària Lleida-Manresa-Barcelona.La Política Agrària Comuna (PAC) ha estat un altre dels temes a què s'han referit els candidats. Eritja, Lafuente i Padilla han criticat el model de distribució dels ajuts de la PAC aprovat pel govern de l'Estat ja que consideren que perjudica als agricultors catalans, mentre Llorens els ha acusat de desconèixer el tema. La candidata socialista ha advertit que "amb la desconnexió sortirem de la UE i no rebrem la PAC", afirmació a la qual Eritja ha contestat que Catalunya és contribuent néta a la UE ja que hi aporta més del que en rep, mentre Toni Postius ha dit que "no cal patir, perquè estarem a Europa". Petició del votFinalment, els candidats han disposat de mig minut per demanar el vot i posicionar-se sobre si els resultats que surtin del 20-D poden suposar més aviat un problema o bé una solució per a la situació política de Catalunya. Óscar Uceda s'ha mostrat convençut que seran una "solució" perquè "som conscients que tenim un problema territorial i el que farem és afrontar-lo des del consens i des del sentit comú i sempre posant a la taula a tothom i sense diferenciar els espanyols pel lloc on hagin nascut o on estiguin empadronats". "Som una aposta de centralitat i que podem arribar a fer asseure a la taula les grans forces polítiques d'aquest país", ha remarcat el candidat de C's. El cap de llista d'En Comú Podem s'ha mostrat convençut que el 20-D suposarà fer un pas endavant cap a aquest canvi "il·lusionant" i "possible" iniciat amb les eleccions municipals del maig passat, segons Moya. Aquest canvi passa per la transformació social, de baix a dalt, per l'empoderament ciutadà i per donar la veu a la ciutadania per avançar cap a la justícia social, la transparència i el rigor en la gestió de les administracions públiques". Jaume Moya ha situat la pobresa energètica i la dació en pagament com a dos temes "claus" en el programa d'En Comú Podem. Xavier Eritja ha deixat clar que l'objectiu d'ERC-CATSÍ és el d'anar a Madrid a trametre la voluntat de la majoria del Parlament perquè "sabem quin és el nostre paper perquè sabem que l'actitud de qui ens trobarem a davant és hostil". "No anirem a parlar com a súbdits, nosaltres anirem allà com a representants d'un nou Estat que s'està constituint", ha etzibat. En el mateix sentit s'ha manifestat durant el debat Toni Postius, que ha justificat la necessitat de ser presents a les institucions espanyoles "mentre es gestioni un sol euro des de l'estat central". Per la seva part, José Ignacio Llorens ha exposat el compromís del PP perquè després del 20-D governi a l'Estat la llista més votada i ha recordat als lleidatans "que les grans infraestructures -com ara l'alta velocitat, el túnel de Vielha o el Segarra-Garrigues- han vingut amb governs del PP". "Vull treballar per Lleida des de l'opció que garanteix la recuperació econòmica i la unitat d'Espanya", ha dit el candidat popular.La cap de llista del PSC per Lleida ha remarcat la importància de les eleccions del 20-D "per capgirar la situació de paràlisi i de bloqueig que hi ha i responsables en són tant Mas com Rajoy, que han desmantellat l'Estat del benestar, han retallat drets i llibertats dels ciutadans i han provocat aquest trencament entre Catalunya i Espanya i entre els mateixos catalans". Per Lafuente, "cal un canvi per fer fora Rajoy i aquest canvi som els socialistes perquè ho hem demostrat amb l'experiència, amb l'aval de les coses que hem fet i amb un nou president, que serà Pedro Sánchez". Miquel Padilla ha advertit que "serà un cop més un problema" si les forces que guanyen "segueixen enconades en el conflicte entre Catalunya i Espanya i segueixen sense apostar pel diàleg". Per això, el candidat d'UDC ha tornat a defensat la necessitat de solucions que passin pel pacte fiscal i pel blindatge de competències pròpies per a Catalunya, sobretot en llengua, cultura i ensenyament. Finalment, el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Toni Postius, ha reiterat que la coalició anirà a Madrid a fer de veu i de corretja de transmissió del mandat del Parlament i de la voluntat majoritària de dos milions de persones "que el 27-S es van pronunciar perquè Catalunya pugui esdevenir un estat independent". Postius ha defensat que al 20-D "hi ha molt en joc" en una legislatura que ha de suposar "el darrer partit amb l'estat espanyol". Per això, el candidat ha demanat el vot per Democràcia i Llibertat a totes aquelles persones que van confinar el 27-S en Junts pel Sí i en Artur Mas.

Enviar