Gairebé 2.800 persones viuen sense llar a Barcelona

L'Ajuntament vol constituir un Comitè d'Experts de persones properes al sensellarisme perquè col·laborin en el disseny de les polítiques adreçades al col·lectiu

ACN Barcelona.-Segons estimacions del Servei d'inserció Social (SIS) de l'Ajuntament de Barcelona, el 2015 hi ha 2.799 persones sense llar. Un part important, 1.672 s'allotgen en recursos residencials, 434 en assentaments i 693 dormen al carrer. Per fer front al fenomen, que després d'augmentar considerablement entre el 2008 i el 2011, els darrers anys s'ha estabilitzat, el consistori vol potenciar l'habitatge social i programes com el 'housing first', i pretén repensar els circuits d'atenció actuals per fer més acollidores els espais d'atenció. A més, es vol donar impuls particular a les dones que viuen al carrer o en recursos assistencials i crear un comitè d'experts amb gent que hagi viscut el sensellarisme.

L'estudi Diagnosi 2015 conclou que la creació de noves places residencials ha tingut efectes positius en la contenció dels processos d'exclusió residencial i ha frenat l'increment del nombre de persones dormint al carrer, però s'alerta que hi ha persones que pateixen infrahabitatge, d'altres que viuen sota l'amenaça del desnonament o en un habitatge massificat. Per aquest motiu, des del consistori es considera que cal millorar el coneixement estadístic sobre tots els tipus d'exclusió residencial. Per això, el consistori impulsarà una enquesta entre les persones usuàries dels serveis socials que permeti detectar millor aquestes casos. També es vol apostar per incrementar la dotació d'habitatge social per a persones sense llar i enfortir programes com el 'housing firs', que a la ciutat ja compta amb 14 pisos de titularitat municipal i 10 d ela Fundació Raiz. L'Ajuntament es compromet a ampliar aquesta xarxa i posar en funcionament 50 pisos més. El govern municipal també aposta per repensar els circuits d'atenció actuals i fer més acollidors els espais d'atenció, per evitar la persistència en la situació de sensellarisme. L'estudi considera que els centres de primera acollida funcionen positivament com a primer espai de vinculació als serveix, però demana diversificar els models d'atenció en funció de les necessitats de cada cas. Per, paral·lelament, incrementar la participació de les persones usuàries, i debatre qüestions com ara les hores d'entrada i sortida dels centres i la normativa que els dificulten, sovint, la vinculació dels usuaris i augmenten les possibilitats de retorn a la situació de carrer, es crearà un Comitè d'Experts que doni veu al col·lectiu per incorporar les seves propostes a les polítiques. D'entre les persones sense llar, les dones representen una proporció més gran com més lluny s'està de les situacions de carrer, on s'hi detecten un 11%. Als centres de primera acollida, s'hi detecten un 14% i en recursos residencials col·lectius de mitja i llarga estada, les dones constitueixen un 20%. En els pisos d'inclusió, les dones suposen un 23% dels usuaris i en pensions i habitacions de lloguer d'entitats o serveis socials municipals un 31%. Per tant, es conclou que les dones tenen una major capacitat o necessitat de buscar suport.

Enviar