Rigola porta al TNC el Lorca metateatral i autoreferencial de ‘El público’ en una sala gran transformada

El director aconsella “deixar-se portar pels sentits” en un espectacle coproduït i estrenat al Teatro de la Abadia de Madrid

ACN Barcelona.-El TNC estrena dijous ‘El público’, l’introspectiu, metateatral i poètic text de Lorca en adaptació d’Àlex Rigola, coproduït entre el teatre català i el madrileny Teatro de La Abadia, on ja s’ha vist l’obra. El muntatge compta amb una quinzena d’actors (entre els quals Pep Tosar, Nao Albet o Pau Roca) i un important equip tècnic que ha transformat la sala gran del TNC en un espai misteriós i oníric. Tot plegat, al servei d’una obra de tot poètic i amb un argument poc clar on afloren les reflexions de Lorca al voltant de la honestedat artística i personal. Rigola ha aconsellat aquest dimarts als espectadors que “es deixin portar” pel muntatge i la seva força poètica.

‘El público’, escrita per Federico García Lorca entre els anys 1929 i 1930, parla del teatre i parla del desig, a través d’un joc de màscares en què es barregen ficció i realitat, en què les identitats es troben en una contínua metamorfosi i persegueixen l’autenticitat, l’honestedat i la llibertat. En realitat, és un text autoreferencial i un dels més trencadors de Lorca, escrit en un moment de crisi creativa i personal. Amb aquesta obra, l’escriptor aspirava a iniciar un nou camí, i va optar per fer-ho tractant precisament el valor de trencar amb el passat, el pes de les inèrcies i la tradició, així com la repressió i auto repressió tant en el terreny personal com artístic. El director d’aquest muntatge d’El público’, Àlex Rigola, ha considerat, a més, que l’obra és una “peça que parla sobre la deshonestedat”, i de fins a quin punt “som valents a l’hora de donar passos en la nostra vida i en la nostra feina”. Rigola ha advertit de la complexitat i l’ambició del text de Lorca, i ha apuntat que és una creació que “no té límits ni parets”, per la seva dimensió poètica. En aquest sentit, ha confessat que es va haver de contenir sovint i “retornar al text” per no anar massa enllà amb la capacitat evocadora del mateix. El director també ha demanat als espectadors que no pateixin si esperen trobar un muntatge inintel·ligible. De fet, Rigola, considera que aquest text és més digerible representat que llegit. Amb tot, però, ha recomanat als que vagin a veure l’obra que “es deixin portar amb tots els sentits”. I és que el muntatge, com el text, té un caràcter poètic i evocatiu molt gran, i en canvi un fil argumental poc evident, si més no, no lineal. “Naveguem per un paisatge poètic amb altíssimes temperatures que va molt més enllà de les paraules i ens agradaria que no acabés mai. Continuar viatjant, no deixar d’estimar”, ha escrit Rigola a manera de presentació. Tant ell com el director del TNC, Xavier Albertí han considerat un privilegi poder dirigir i acollir, respectivament, aquest text. Una creació de García Lorca que Albertí ha qualificat com una de les obres teatrals cabdals del segle XX. “És el somni de qualsevol programador, sobretot si es programador d’un teatre nacional, poder acollir aquest muntatge”, ha confessat Albertí. A l’obra hi conviu un repartiment eclèctic, amb una presència destacada d’actors catalans encapçalada per Pep Tosar, en el paper del narrador de l’obra. Nao Albet (autor també de la música de l’espectacle), Pau Roca i Laia Duran també hi participen. D’altra banda, una desena d’intèrprets de la resta de l’estat completen l’ampli elenc de la funció.

Enviar