El tram de la carretera B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona és el de més risc d'accident de Catalunya

El director de la Fundació RACC avisa que l'evolució favorable en seguretat viària dels últims quinze anys "s'està esgotant" i ha cridat a treballar amb l'anomenada 'visió zero': cap víctima mortal

ACN Barcelona.-El tram de la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona és el de més risc d'accident de Catalunya, segons l'estudi d'avaluació de carreteres EuroRAP que ha presentat el RACC aquest dimarts. Els accidents greus i mortals van disminuir un 1,9% en el trienni 2012-2014 respecte el 2011-2013. La demarcació amb major percentatge de quilòmetres de risc 'alt' i 'molt alt' és Lleida amb un 39,8% -3,3 punts més que l'any passat- mentre que Tarragona és la que menys en té amb un 16%. El director de la Fundació RACC, Miquel Nadal, ha avisat que l'evolució favorable en seguretat viària dels últims quinze anys "s'està esgotant" i ha cridat a treballar amb l'anomenada 'visió zero': cap accident ni víctima mortal a les carreteres.

Si la demarcació de Lleida és la de major percentatge de quilòmetres de risc 'alt' i 'molt alt', la de Tarragona és la que menys en té, amb un 16%, amb un 4,7% punts menys que el trienni 2011-2013. Barcelona té un 36,1% de les carreteres amb risc 'molt alt' o 'alt', pels 34,3% del trienni anterior, i Girona, el 36,4%, pels 34,5%. El tram de la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona és el de més risc d'accident de Catalunya i el segueix el de la BV-2041 de Gavà a Begues, que en l'EuroRAP anterior es trobava en el primer lloc. Els dos recorreguts es troben per tercer any consecutiu entre els deu trams amb més risc d'accidentalitat, que en el trienni 2012-2014, completen: la BV-1221 entre Terrassa i Matadepera; la BP-1417 Barcelona-Sant Cugat del Vallès; la C-1415a Terrassa-Sentmenat; la N-260\/N-152 entre Alp i la frontera amb França; la BV-5001 de l'accés nord de la B-20 amb Martorelles; la C-16 Berga-Bagà; C-14 Ponts-Bassella i la C-50 Caldes de Montbui-Moià. D'aquests deu, vuit pertanyen a la demarcació de Barcelona, un a Girona i l'altre a Lleida; tres pertanyen a la xarxa bàsica de carreteres, quatre a la comarcal i la resta a la local.L'altra cara de la moneda són els 53 trams de menys risc, on no s'ha produït cap accident mortal o greu durant el trienni analitzat per l'últim EuroRAP. Respecte a l'any passat, els recorreguts amb un risc igual a zero han augmentat en 15 quilòmetres, fins a 527. Barcelona n'aporta 23; Tarragona, 16; Lleida, nou i Girona, cinc. En destaquen la variant de Reus; la C-42 de l'Aldea a Tortosa o la B-40 de Viladecavalls a Terrassa. La C-31 entre el Prat i l'Hospitalet, el tram que concentra més accidentsPel que fa als trams amb més concentració d'accidents –els que acumulen més sinistralitat per quilòmetre- són: la C-31 entre el Prat de Llobregat i l'Hospitalet; la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès; l'A-2 de l'enllaç amb l'AP-2 a l'enllaç amb la B-20, B-10, C-32; la B-10 del Nus de la Trinitat a l'enllaç de la B-20, A-2 i C-32; la C-58 Terrassa-Vacarisses; la N-II Montgat-Mataró; la C-58 Cerdanyola del Vallès-Terrassa; la B-20 Esplugues-Nus de la Trinitat; la N-150 Cerdanyola-Sabadell i la B-682\/GI-682 Malgrat de Mar-Lloret. No tots aquests trams tenen un risc elevat de sinistralitat, excepte els B-682\/GI-682, n-150 i C-58 entre Terrassa i Vacarisses, sinó que la concentració d'accidents és elevada. Els deu trams són vies d'alta intensitat de trànsit –amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) superior als 15.000 vehicles- que pertanyen a la xarxa bàsica de carreteres; vuit es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els trams amb més accidents de moto i ciclomotor són: la C-31 El Prat de Llobregat-L'Hospitalet; la B-10 Nus de la Trinitat-Enllaç B-20, A-2, C-32; l'A-2 enllaç amb l'AP-2 i enllaç B-20, B-10 i C-32; la N-II Montgat-Mataró; la C-58 Barcelona-Cerdanyola del Vallès; la BP-1503 Sant Cugat del Vallès-Terrassa; la C-31 Barcelona-Montgat; la B-682\/GI-682 Malgrat de Mar-Lloret; la BP-1417 Barcelona-Sant Cugat i la B-20 entre l'enllaç amb B-10\/C-58 i l'enllaç amb la C-32\/N-II.A la xarxa EuroRAP, el 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren en només el 9,2% de longitud de la xarxa, que correspon a 583 quilòmetres, i vuit dels deus trams pertanyen a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els accidents de moto són els més comuns. Sis d'aquests deu trams ja eren els de més accidents l'any passat. Tres trams negres d'accidents amb vehicles pesants a la N-340Pel que fa als trams amb més accidents de vehicles pesants, l'enllaç de la C-32 amb l'inici de la variant de Vilafranca del Penedès, de la N-340, és el recorregut amb més sinistralitat. El segueixen la C-58 Terrassa-Vacarisses; l'AP-7 entre l'enllaç amb la C-60 i l'enllaç amb el Papiol; l'A-2 Panadella-Jorba; la N-340 del final de la variant de Torredembarra a l'enllaç C-32; l'A-2 Cervera-Panadella; la N-340 de l'inici al final de la variant de Vilafranca; la B-10 entre el Nus de la Trinitat i l'enllaç B-20, A-2 i C-32; la variant de Figueres a la N-II i la C-55 Abrera-El Borràs. Els accidents de vehicles pesants es concentren a l'11,2% de la xarxa de carreteres -715 quilòmetres- i quatre dels deu trams ja es trobaven a la llista l'any passat. Tres dels deu trams són de la N-340 i dos pertanyen a l'autovia A-2. . El RACC, "indignat" per la "deixadesa" de Foment amb la N-340El president del RACC, Josep Mateu, ha assenyalat que les dades de la N-340 "tornen a ser alarmants" i ha afirmat que els "preocupa" i els "indigna" la "deixadesa" del Ministeri de Foment per millorar-ne la seguretat. Mateu ha retret a l'executiu espanyol que "vagin passant els dies i no es prenguin decisions" i ha recordat la proposta del RACC de desviar els camions per l'autopista amb bonificacions del peatge. La directora del Servei Català de Trànsit (SCT), Eugènia Doménech, també ha reclamat una resposta amb caràcter "immediat" per a la N-340. "Estem bé, però no anem bé"Nadal ha afirmat que "l'evolució de l'accidentalitat a Catalunya està entre les millors dels països de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE)" i que "la probabilitat que un ciutadà català pateixi un accident és clarament inferior a la d'un ciutadà alemany, francès o italià". Ara bé, també ha alertat que "el model que ens ha dut fins aquí està mostrant símptomes d'esgotament". "Estem bé, però no anem bé", ha resumit Nadal, que ha deixat clar que "hi ha marge de millora" per continuar avançant en la reducció de l'accidentalitat i ha posat com a exemple països com Suècia, Holanda, Dinamarca o el Regne Unit. Amb aquesta 'visió zero', el director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, ha apostat per una "visió integral" i "global de corredor" per millorar la seguretat de la xarxa viària, així com una actitud "preventiva" i no "reactiva" davant els accidents. Flores ha reivindicat "el treball de microcirurgia" que estan fent a les carreteres de Catalunya per reduir-hi els accidents i ha posat com a exemple les actuacions a la C-16 entre Berga i Bagà. La disminució del risc d'accidents passa per actuar sobre tres factors: infraestructura, conductor i vehicle. Els trams de major risc per als conductors es presenten de forma sistemàtica en vies de calçada única, amb intensitat de trànsit mitjanes o baixes, mentre que els segments amb més concentració es presenten en vies amb elevades intensitats de trànsit. La xarxa analitzada per EuroRAP correspon al 52% de quilòmetres de Catalunya i al 92% de la mobilitat. Queda un 32% dels trams on el risc de patir un accident greu o mortal és 'alt' o 'molt alt', amb 2.105 quilòmetres.

Enviar