El tercer sector proposta augmentar la pressió fiscal de les rendes altes per finançar l'impost de renda negatiu

Segons els càlculs de la Taula del Tercer Sector, l'IRN permetria subvencionar amb més de 7.000 euros anuals les famílies amb situació més difícil

ACN Barcelona.-Per superar les desigualtats socials i donar un impuls a les famílies amb ingressos menors als 12.000 euros, la Taula del Tercer Sector proposta l'Impost de Renda Negatiu (IRN) dins d'una reforma del sistema tributari. Així, les rendes altes, haurien de passar de pagar el 49% previst el 2016, al 56% que ja hi havia el 2014, per recaptar més de 861 MEUR que anirien directament a les famílies amb una situació econòmica més complicada i no a la ''bossa comuna''. D'aquesta manera, ha explicat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, es coresponsabilitzaria la societat i es potenciaria un sistema més ''transparent i amable'' que ajudaria ''a garantir la inclusió social''.

Recuperant el tipus marginal en els impostos sobre les rendes altes, del 49% que es preveu per aquest 2016, al 56% que hi havia el 2014, la Taula del Tercer Sector calcula que es podrien recaptar més de 861 MEUR, uns diners que proposa redistribuir a les classes més desfavorides i més afectades per la crisi, amb ingressos inferiors als 12.000 euros, de manera directa. Per aconseguir-ho, proposa l'Impost de la Renda Negatiu (IRN), és a dir, una declaració de la renda per a les persones i famílies amb baixos ingressos, i que actualment no tenen cap obligació de declarar, que els permetria cobrar una ''subvenció'' directa que donaria un impuls econòmic i a l'hora, seria una manera de lluitar contra les desigualtats socials que la crisi ha potenciat. Així ha explicat aquest dijous el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, l'IRN, un sistema que, dins d'una reforma fiscal, aconseguiria una major ''coresponsabilitat' de la societat i un sistema més ''transparent i amable'' que ajudaria a garantir la ''justícia social''. Per Illa, la clau del projecte és aconseguir que aquests diners no vagin a parar a la recaptació general dels impostos sinó que directament puguin anar a les butxaques dels qui més ho necessiten, de manera que les persones amb rendes altes puguin conèixer de manera directa on van a parar els seus impostos. Per això ho ha definit com un ''transvasament'' d'impostos.Per Miguel Àngel Mayo, portaveu del Sindicat sindicat GHESTA de tècnics d’Hisenda de Catalunya, d'aquesta manera, es donaria una ''visió directa'' del que s'està fent a la societat i er tant, l'enriquiria moltíssim, ja que permetria conèixer de primera mà a què es dediquen els diners que es paguen a la declaració, i per contra, no creu que aquest ''apadrinament'' pugui tenir conseqüències negatives. Mayo ha explicat els detalls d'aquesta proposta, i ha destacat que a Catalunya, si s'apostés pel model, només es podria apujar 4 punts percentuals la recaptació de les rendes altes, però que els càlculs fets a partir del sistema espanyol, és a dir, s'hauria d'augmentar el nivell de marginal del 49% actual, fins al 56% que ja es pagava el 2014. Per Mayo, cada punt són 123 MEUR, i per tant, el global supera els 860 MEUR, una xifra que permetria subvencionar amb fins a 7.600 euros anuals, els declarants amb una situació familiar vulnerable. Per tant, una persona amb una renda de 100.000 euros, que amb el sistema actual en pagaria 45.000 d'impostos, en pagaria 7.000 més a famílies concretes vulnerables. Segons la Taula del Tercer Sector, el grup beneficiari serien els 1.538.300 catalans, un 20%, que es troben per sota del llindar de la pobresa, i l'impacte més gran aniria a parar al col·lectiu de 900.000 mil que es calcula que pateixen pobresa severa. El repartiment d'aquests diners tampoc no seria igual per totes aquestes persones i famílies, sinó que aniria en funció dels seus ingressos i de les persones, sobretot fills, a càrrec. Tant Mayo com Illa han destacat que un impost d'aquestes característiques tindria un impacte directe sobre el consum i per tant, augmentaria l'activitat econòmica, i en particular l'economia productiva de la petita i mitjana empresa, perquè les famílies beneficiaries dedicarien aquests diners als béns de primera necessitat Segons el president de la taula del Tercer Sector, és una mesura que podria comportar consens, i evitaria l'estigmatització de les famílies beneficiàries, que actualment no han de fer declaració, alhora que no desincentivaria els treballs insuficientment remunerats perquè podrien ser compatibles amb la percepció de l'ajut, gràcies a la seva complementarietat.

Enviar