El compositor i percussionista Arnau Obiols fa una versió del Cant de la Sibil·la de la Seu en el seu nou disc

El seu nou àlbum està conformat per onze composicions en clau de jazz i es presentarà oficialment a la capital de l'Alt Urgell al març

ACN La Seu d'Urgell.-El compositor i percussionista de la Seu d'Urgell, Arnau Obiols, ha inclòs una versió del Cant de la Sibil·la de la Seu en el seu nou disc, Libérrim, publicat a principis de novembre. La cançó, en clau de jazz, ha estat arranjada per ell mateix per als cinc instruments amb què ha gravat l'àlbum, trompeta, clarinet, violoncel, tuba i bateria. Obiols assegura que "és molt especial i imponent, sempre que la sentia a la Catedral imaginava que podia ser molt potent". I afegeix, "és un cant a quatre veus i aquí hi encaixa perfectament les tessitures dels quatre instruments, trompeta, clarinet, tuba i violoncel; estic content de com ha encaixat". Obiols ha presentat el disc a Barcelona, a la sala Jamboree, i al març farà la presentació oficial amb un concert a la Seu d'Urgell.

El Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic en cant gregorià, que l'any 2011 es va recuperar a la Seu d'Urgell de la partitura original que es conserva a l'Arxiu Capitular i que es va deixar d'interpretar el 1536. L'especificitat de la versió urgellenca és que ja és en català i per tant es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.Obiols ha fet d'aquesta peça més que clàssica una obra de jazz i d'improvisació d'uns dotze minuts de durada. Obiols explica que ha agafat la melodia i la tornada i ha interpretat aquest diàleg i afirma que "tot indica que vas cap a la fi del món, hi ha moments més preciosistes, però la música ens porta a la fi del món, hem estat més fidels a la lletra que a la música".El disc està format per dotze temes compostos per Obiols, tret de la Sibil·la, en clau de jazz i improvisació amb una important influència de la música tradicional. Obiols apunta que "em venia de gust compondre per aquests instruments, és una formació poc habitual, però que a mi em donava moltes possibilitats, i a l'hora d'improvisar donen molts colors i textures". En aquest sentit, l'autor, remarca que "la improvisació és molt oberta, per tant cada cop que toquem el disc en directe sona diferent, passen moltes coses i hi afegim instruments que no hi ha al disc".

Enviar