El macrojudici pel 'cas Nóos' comença aquest dilluns a l'Audiència de Palma amb 18 acusats

Urdangarin s'enfronta a 26 anys de presó i la infanta Cristina a vuit, però el tribunal decidirà si l'acusació es manté contra ella a partir del febrer

ACN Palma.-L'Audiència de Palma inicia aquest dilluns el macrojudici per l'anomenat 'cas Nóos', amb 18 acusats, que durarà previsiblement fins a finals del mes de juny. La infanta Cristina de Borbó s'asseurà en la primera jornada al banc dels acusats, sessió dedicada a les qüestions prèvies, entre les quals hi haurà la petició de la seva defensa d'arxivar la causa contra la germana del rei Felip. El tribunal tindrà gairebé un mes per decidir-ho, ja que al febrer es reprendrà el judici amb la declaració dels acusats.

La infanta Cristina està acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu exsoci Diego Torres, el cervell d'una trama que presumptament va malversar més de 6 milions de fons públics. Ara, l'Audiència de Palma jutjarà aquesta trama en la que s'inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d'influències, delictes contra la hisenda pública i blanqueig de diners, entre d'altres. La fiscalia demana 19 anys i mig de presó per a Urdangarin i 16 i mig per a Torres. En canvi, demana l'arxivament de la causa per a Cristina de Borbó. L'acusació popular, Manos Limpias, demana 26 anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa.De fet, aquest serà un dels principals punts a tractar els primers dies per als tres magistrats de l'Audiència que jutjaran el cas. La fiscalia i la defensa de la infanta Cristina volen que s'apliqui l'anomenada 'doctrina Botín', en record del banquer de Santander, que estableix que no es pot jutjar un acusat només per l'acusació popular si el directament afectat, en aquest cas l'estat, hi renuncia. Però no està clar que es pugui aplicar en aquest cas.A més de la infanta Cristina i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l'expresident de les Balears Jaume Matas i alts càrrecs del seu Executiu, com José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado. També hi ha l'exconsellera delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen, i l'assessor fiscal Salvador Trinxet.CalendariAquest dilluns i probablement dimarts es faran les denominades qüestions prèvies, que són les al·legacions que fan les parts personades sobre el desenvolupament del judici, com la declaració de testimonis o proves a realitzar. No serà fins el 9 de febrer quan es reprendrà el judici amb la declaració dels acusats. Abans se sabrà si la infanta acaba sent jutjada o no. Si ho és, declararà l'última de tots, probablement el 26 de febrer. El primer en declarar serà José Luis Ballester, 'Pepote', exdirector general d'Esports de Balears. Més tard ho faran, entre altres i per aquest ordre, Jaume Matas, Marco Antonio Tejeiro, Ana María Tejeiro, Diego Torres, Urdangarin i Miguel Tejeiro.Després, de març a maig serà el torn de desenes de testimonis, entre els que destaquen, a banda dels investigadors policials i de l'Agència Tributària, exconsellers del Govern balear amb Jaume Matas, exmembres de la Casa Reial, l'exiministre Rodrigo Rato, l'exalcaldessa de València Rita Barberá, l'exconseller valencià Esteban González Pons, l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, l'empresari valencià Francisco Roig, l'exconsellera de Salut de la Generalitat Marina Geli, l'exalcalde de Madrid i exministre Alberto Ruiz Gallardón, i l'exsecretari d'Estat per a l'Esport Jaime Lissavetszky.Finalment, declararan diversos pèrits, sobretot econòmics, i al juny s'acabarà el judici amb les conclusions i informes finals i l'últim torn de paraula per als acusats. El sumari del cas Nóos està format per 100 volums i 76.000 folis i la seva instrucció es va iniciar com una peça separada del cas Palma Arena l'any 2010.Per al judici s'han acreditat gairebé 600 professionals de 84 mitjans de comunicació. Les sessions no se celebraran a la seu de l'Audiència de Palma, sinó a l'edifici de l'Escola Balear d'Administració Pública, als afores de la capital mallorquina, per qüestions d'aforament i seguretat. Els mitjans podran seguir la sessió en directe des de la sala de vistes i des d'una sala on rebran la senyal de vídeo i so, que podran retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l'estat.L'Institut Nóos no era una ONG, segons la Fiscalia AnticorrupcióSegons el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, l'Institut Nóos era "fum", ja que volia aparentar ser una entitat sense ànim de lucre, però en realitat pretenia aconseguir el màxim de fons públics possibles, sense concurs, per realitzar activitats que s'haguessin pogut realitzar per un preu inferior. El fiscal assegura que l'entitat va falsejar factures de proveïdors per a presentar a les administracions públiques i actes dels òrgans de govern intern.Nóos estava dirigit per Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, fins que el març del 2006 l'ara exduc de Palma va simular que deixava el càrrec i el traspassava a la dona de Torres, per tal de fer veure que obeïa la recomanació del rei Joan Carles de desvincular-se de l'entitat. Tot i així, el marit de la infanta Cristina va liderar "a l'ombra" l'entitat fins a mitjans del 2008 utilitzant "de forma decisiva la seva posició social i àrea d'influència".El primer cas investigat és el del patrocini de l'antic equip ciclista Banesto per part del Govern balear. Urdangarin, gràcies al seu amic José Luis Ballester, director general d'Esports de les Balears, es va reunir el 2003 amb Jaume Matas al Palau de Marivent, amb partit de pàdel inclòs, i va convèncer el president balear perquè patrocinés l'equip ciclista, i, a banda, pagués 300.000 euros més a Nóos perquè fes l'assessorament i el seguiment de l'impacte mediàtic del nou equip. Aquest segon acord es va fer sense cap tipus de concurs públic ni cap informe jurídic previ, i es van dividir les partides en contractes de menys de 12.000 euros per tal d'evitar les sospites.Així, el fiscal conclou que el patrocini de l'equip va costar 18 milions d'euros en tres anys, del 2004 al 2006. El ministeri públic recrimina que el Patronat de la fundació Illesport, a través de la qual es va signar el conveni de col·laboració amb Nóos, no es va reunir mai, i que era la comissió executiva, directament controlada per Matas la que prenia totes les decisions, fins i tot les que no li pertocaven estatutàriament. A més, assegura que es van falsejar nombroses actes de reunions d'aquesta fundació per donar una aparença de transparència.També a Balears es va organitzar un simposi de turisme i esport, com el fet a València. L'Illes Balears Forum es va celebrar els anys 2005 i 2006 i Nóos encara té pendents de justificar del 2005 més de 320.000 d'euros dels 1,2 milions rebuts per part d'organismes públics balears, i el fiscal calcula que l'import total desviat supera els 736.000 euros. L'any 2006 les xifres van ser similars.Esdeveniments a ValènciaCronològicament la segona font d'ingressos van ser tres edicions del Valencia Summit, del 2004 al 2006, una trobada empresarial internacional, que van costar a les arques de la Generalitat Valenciana uns 3,5 milions d'euros, que van anar a parar a Nóos i dels quals 2,6 milions encara estan pendents de justificar correctament. El sistema va ser molt similar al de Balears: contactes verbals, signatura del conveni de col·laboració sense concurs públic i poca transparència en les decisions dels organismes públics.Segons el fiscal, falten moltes factures, algunes són inconcretes, incorrectes o falses directament, i altres estan duplicades amb altres esdeveniments organitzats per Nóos o simplement són despeses internes de l'entitat que mai hauria d'haver pagat la Generalitat, com els serveis informàtic i de neteja de la seu de Nóos a Barcelona o viatges privats d'Urdangarin i altres membres de l'institut.Els Jocs Europeus que s'havien de celebrar a València, i que mai es van celebrar, van costar uns sis milions d'euros en suposats treballs d'assessorament i mediació per part d'Urdangarin i els seus col·laboradors, que teòricament havien de contactar amb comitès olímpics europeus per aconseguir realitzar l'esdeveniment esportiu. El fiscal xifra en 382.000 euros els diners públics que Nóos va cobrar i encara no ha justificat adequadament.Com en els altres dos casos, el fiscal retreu que no hi hagi cap mena de concurs públic per adjudicar la prestació del servei, que es comencés a treballar i facturar abans de firmar el conveni formal o que fins i tot el vicepresident valencià, Víctor Campos, viatgés a la seu de Nóos a Barcelona per aconseguir el projecte. També es retreu a Nóos que no descomptés de la subvenció inicial els diners rebuts per empreses privades en concepte de patrocini.Pel que fa a la Fundación Madrid 16, que havia de buscar suports i promoure la candidatura olímpica de la capital espanyola als jocs del 2016, la Fundación Deporte Cultura e Integración Social, successora a la pràctica de l'Institut Nóos, va rebre 120.000 euros. El fiscal també explica l'entramat d'empreses propietat directament d'Urdangarin i\/o Torres per tal de "drenar" els fons públics a les seves butxaques. En total, Nóos hauria rebut uns 5,8 milions d'euros de Balears i València, i això és més o menys el que s'haurien embutxacat els dos principals acusats.Blanqueig de capitalsMitjançant companyies patrimonials o de suposat assessorament, Diego Torres i Iñaki Urdangarin facturaven nombrosos conceptes falsos al propi Institut Nóos, que així podia presentar aquestes factures a les administracions públiques. En total es van creuar factures per valor de 8 milions d'euros i entre els dos van obtenir uns beneficis de 4,4 milions aproximadament. Per acabar de defraudar, van crear societats en paradisos fiscals per amagar part d'aquests fons a la hisenda pública espanyola. També van fer nombroses falses contractacions de personal, fins i tot domèstic, per tenir determinats beneficis fiscals. En el cas d'Aizoon, empresa dels ducs de Palma, el fiscal considera que la infanta Cristina va accedir a participar-hi "donada la garantia i confiança que li oferien el seu cònjuge i l'assessor fiscal, sense ser conscient" que el que volia Urdangarin era que la seva esposa servís "d'impunitat operativa davant de qualsevol eventual incidència il·lícita". Manos Limpias no es creu la versió de la Infanta, i creu que la filla de l'anterior rei sí que coneixia aquestes irregularitats fiscals.En aquest sentit, Aizoon facturava serveis prestats per Urdangarin a empreses externes, aprofitant que l'Impost de Societats és inferior a l'IRPF i desgravant-se despeses personals com a despeses de l'empresa. Així, el duc de Palma hauria deixat de pagar uns 333.000 euros de l'IRPF del 2007 i 2008.Per tot això, el fiscal demana setze anys i mig de presó per a Diego Torres pels delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau a l'administració, estafa, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública. Per a Urdangarin, demana dinou anys i mig pels mateixos delictes. Tots dos hauran de pagar, si són condemnats, multes i indemnitzacions milionàries.

Enviar