Creen una sèrie de contes per suplir la manca de material didàctic que expliqui el patrimoni ebrenc als més petits

El primers exemplars parlaran de tradicions i llegendes com les bandes de música o el personatge Panxampla

ACN Amposta.-Una educadora, una geògrafa i una periodista han impulsat el Grup la Deriva que s'estrena amb un gran projecte territorial: posar a l'abast dels xiquets i xiquetes el coneixement del seu patrimoni. Detectat, han assegurat, un important dèficit de material per treballar les Terres de l'Ebre - Reserva de la Biosfera per la UNESCO- a l'escola, han decidit endegar una col·lecció de contes per repassar la història, la natura i la vida, la llengua i la literatura, les tradicions orals i les llegendes, i la cultura i les tradicions d'un "valuós" però desconegut territori. L'estrena es farà a la primavera amb la publicació de quatre contes, dos sobre cultura i tradicions, un d'ells sobre les bandes de música, i dos més sobre les tradicions orals i les llegendes com el personatge de Panxampla o éssers imaginaris com la Serena.

Com més s'ha parlat de la riquesa cultural, patrimonial i històrica de les Terres de l'Ebre, sobretot des que el territori va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, més evident s'ha fet la manca de material didàctic per apropar-lo als més petits. Tres joves ampostines, la tècnica en educació infantil Andrea Ferreres, la geògrafa Neus Pons i la periodista Núria Pons, van animar-se a resoldre la situació després de plantejar-se per què la riquesa ebrenca no s'explica a les escoles del territori. "Els llibres parlen de les balenes de l'Àrtic però no de la cabra hispànica, parlen de la Pedrera però no dels edificis modernistes del territori, i els textos no estan en nord-occidental", argumenten les tres impulsores del Grup la Deriva. La manera amb la qual han decidit suplir aquest "dèficit" és a través d'una col·lecció de contes educatius que "expliquin tot allò que ens fa tan especials". Els currículums escolars són tancats i en els contes hi van veure una eina més fàcil. L'objectiu és publicar vint contes, escrits en la variant del català pròpia de l'Ebre, la nord-occidental. Seran quatre en cadascun dels cinc àmbits proposats, i han començat a redactar els quatre primers, colze a colze, amb especialistes de cada matèria. Per exemple, en el cas del conte de les bandes musicals, hi ha intervingut directors i músics, o en el cas del conte sobre Panxampla, s'ha treballat amb Joan Josep Rovira, autor del llibre 'Panxampla, bandoler o fugitiu?'.Les il·lustracions, a més, van a càrrec dels alumnes ebrencs d'Esardi, l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta. Un dels primers contes els ha il·lustrat la professora d'aquest centre, Sefa Villalbí, col·laboradora del projecte 'A l'escola, Terres de l'Ebre'. Onada Edicions publicarà la col·lecció. Els primers contes estaran a la venda a la primavera, abans de Sant Jordi. El Grup la Deriva ha encetat ara una ronda de contactes per aconseguir la implicació de les administracions, sobretot d'ajuntaments, escoles, i també d'empreses privades. "Busquem gent que faci de mecenes", ha apuntat Núria Pons.Pons ha explicat que el projecte no genera ingressos i cal persones que vulguin col·laborar per tenir el finançament que cobreixi els costos del treball tècnic que es fa, les despeses d'aquells que hi col·laboren, i sobretot que s'asseguri la continuïtat del projecte i es pugui aconseguir publicar tota la col·lecció. Amb aquest mateix objectiu, el grup s'està plantejant encetar un micromecenatge al mes de febrer.Divulgació i promocióA més de ser "una eina divertida i útil" per ensenyar als xiquets la riquesa del seu entorn, Pons ha defensat que la col·lecció pot servir també per fer promoció i difusió del territori entre els turistes que el visiten i convertir-se en "un souvenir". "A les Terres de l'Ebre ve molta gent de Catalunya i aquest pot ser perfectament un record que endur-se perquè parla de l'entorn i el territori d'una manera entenedora i didàctica", ha defensat la periodista del Grup la Deriva. Pons ha destacat aquest doble propòsit. "És per treballar que els xiquets d'aquí percebin el seu entorn com un entorn pròxim, ric i valuós, i que des de fora, tot i que pot ser serà més costós, sigui un element descentralitzador en l'educació, que entenguin que tenim un territori que s'ha de valorar i han de conèixer tots", ha afegit.

Enviar