Pere Riera s’interroga sobre la vocació actoral i “l’ofici” d’espectador a La Villarroel

Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner i Francesc Ferrer protagonitzen ‘Infàmia’

ACN Barcelona.-Després de l’èxit de ‘Barcelona’ (TNC, 2013), el dramaturg Pere Riera estrena el proper 16 de gener a la sala Villarroel la seva nova obra de creació, ‘Infàmia’. Un text que defensaran Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner i Francesc Ferrer, i que s’interroga sobre la naturalesa de la vocació actoral i s’endinsa en la personalitat d’aquells que dediquen la seva vida a interpretar altres vides. La història d’una actriu veterana (Vilarasau) que pren una decisió difícil sobre la seva carrera és el nus de la trama, a través de la qual l’autor i director també interpel·la l’espectador sobre l’impacte sovint imprevisible del seu “ofici” envers els actors i els creadors.

Eva Dolç (Emma Vilarasau) és una actriu veterana que en aquest punt de la seva carrera decideix abandonar els escenaris. La seva decisió té efectes sobre dos actors molt més joves “que encara no són conscients del camí que han pres”. Un quart actor (Jordi Boixaderas) intervé en aquest diàleg entre tres personatges la vocació dels quals està en crisi, “per posar-los en solfa” i fer-los entendre la realitat de l’ofici d’actor, “l’ofici d’enganyar-nos a tots pel preu d’una entrada”. A través de les diatribes d’aquests quatre actors, Pere Riera aboca els seus propis interrogants sobre aquesta professió “que se surt del comú”. “Els actors i les actrius es dediquen a fer d’altres, però més enllà dels tòpics, cadascú és com és. Això sí, no poden perdre mai l’esperit lúdic de la seva feina”, reflexionava en veu alta el dramaturg aquest dimarts. Al seu torn, l’interrogant central de l’obra és per què deixa d’actuar Eva Dolç. Cansament? Ha perdut el favor del públic? Heus aquí un altre fil d’on estira Riera: el paper del públic al teatre. D’una banda, com saber què és el que li arriba a l’espectador més enllà de la intensitat del seu aplaudiment al final de l’obra?; de l’altra, com s’explica aquesta “capacitat d’autohipnosi” que fa que durant un lapse de temps compri com a veritat una ficció fins arribar a emocionar-se?.La reflexió sobre aquestes qüestions va atrapar Riera, segons ha explicat, després de comprovar les reaccions dels espectadors davant del muntatge ‘Barcelona’, que va estrenar el 2013 al TNC amb gran èxit. “Allò em va fer pensar en el pes de l’espectador –en la feina de creadors i actors- i en la transcendència que a vegades li donen a una obra”, ha exposat. Així doncs, ‘Infàmia’ és una obra que mira cap a la professió actoral però que parteix d’una certa admiració cap al paper dels espectadors de teatre, als quals interpel·la a través del text, dels neguits dels actors i els seus dilemes sobre la seva vocació (o no) d’actrius i actors. En aquest sentit, Emma Vilarasau –que repeteix amb Riera després d’haver co protagonitzat ‘Barcelona’ amb Míriam Iscla- ha destacat que si bé d’entrada va trobar “delicat parlar de la professió” portes enfora, Riera ha aconseguit mesclar bé “els nostres problemes i els que poden ser els problemes de tothom”. D’altra banda, Vilarasau coincideix que, sent un text sobre actors, “parla sobretot del públic i l’interpel·la”. Per l’actriu, el públic és una de les grans incògnites dels actors: “Amb quins ulls ens miren? Què veuen els que seuen a la platea? Veuen el que nosaltres volíem que veiessin o el que poden copsar segons la seva vida i experiència?”, s’ha demanat.

Enviar