Condemnat el CatSalut per les seqüeles patides per una dona durant el part

El mal ús del fòrceps a l'Hospital de Mollet del Vallès va provocar lesions vaginals, dolor en el coit i trastorns de micció

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha confirmat íntegrament la condemna al Servei Català de la Salut (CatSalut) a pagar 53.000 euros d'indemnització a una dona per les lesions vaginals i seqüeles urològiques que li van causar en les maniobres del part del seu primer fill. El CatSalut va admetre el mal ús del fòrceps i alguns perjudicis però la seva asseguradora va recórrer la primera sentència, que ara ha estat confirmada i que té en compte les seqüeles en la vida diària de la dona, sobretot en l'àmbit sexual.

El juny de 2011, S.R.J., que tenia amb 35 anys, va acudir a l'Hospital de Mollet del Vallès per sotmetre's a una inducció del part del seu primer fill. En el curs de les maniobres d'expulsió, i com a conseqüència de la utilització de fòrceps, se li va produir un esquinç de la comissura cervical i una fístula vesico-vaginal que va requerir sutura mitjançant cistoscòpia, lesions que han deixat com a seqüeles un estrenyiment vaginal i trastorns de micció. L'asseguradora del CatSalut va admetre la negligència i algunes seqüeles, fins els 26.000 euros d'indemnització, però es va oposar a la resta.Un jutjat de primera instància de Barcelona i ara l'Audiència, davant del recurs presentat per l'asseguradora del CatSalut, van acceptar les tesis de l'afectada, defensada pel Defensor del Pacient, en el fet que les lesions tenien la seva causa en una deficient utilització del fòrceps, per no existir raons obstètriques per finalitzar el part mitjançant instrumentació, estant contraindicada la seva utilització, i, a més, una vegada decidida la seva utilització haver-se fet de forma deficient.Si bé la part demandada va reconèixer la lesió vaginal, va minimitzar la seva transcendència en la vida de la pacient, una dona jove i activa sexualment, com les seqüeles urològiques que pateix a conseqüència de la deficient actuació mèdica, i que ha alterat de forma important la seva vida quotidiana i relacions íntimes davant les dificultats per mantenir relacions de parella.Les dues sentències valoren la fonamentació mèdica del dictamen pericial aportat juntament amb la demanda i la seva exposició en l'acte de la vista oral, davant dels dictàmens pericials aportats per l'hospital, que es van limitar a negar la relació causa efecte entre l'actuació mèdica i les seqüeles de la pacient, per no correspondre les seves conclusions a les dades obtingudes de la història clínica a la llum d'un anàlisi lògic, concloent que s'havia de donar veracitat a la dona, ja que hi havia "una vinculació precisa i directa" entre l'ús inadequat del fòrceps i les lesions que va presentar la pacient, i que van aparèixer precisament després del part.Així, la sentència d'instància, ratificada posteriorment, estableix que "la descripció de la mecànica quirúrgica posa en relleu l'existència d'una vinculació entre els esquinçaments producte de l'ús de fòrceps i un problema de sortida d'orina, d'on cal deduir des d'un inici un vincle entre els estrips i la sortida d'orina que és una cosa que no es devia considerar habitual perquè es va reflectir expressament en el curs clínic".Pel que fa a les lesions vaginals que causen obstrucció i estrenyiment i disparèunia (coit dolorós) en ambdues sentències, i especialment en la de segona instància, es valora l'exposició pericial en l'acte del judici de la repercussió funcional de les seqüeles generades, en tant que, en paraules dels magistrats, "permet dotar d'una base objectivable al que és la problemàtica que l'afecta en la pràctica del coit i que va corroborar en l'acte de la vista el marit de la demandant".

Enviar