El govern valencià xifra en 1.000 MEUR els sobrecostos en la construcció de centres educatius en l'època del PP

Els consellers d’Hisenda i d’Educació duran al ple del Consell l’ auditoria de la intervenció general per si l’advocacia considera que cal dur-lo a la Fiscalia

ACN València .-La Generalitat Valenciana xifra en 997 MEUR els sobrecostos en la construcció de centres educatius entre 2001 i 2014 a través de l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives, SA (CIEGSA). Així ho han fet públic aquest dimecres en roda de premsa el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, que han presentat l’auditoria definitiva de la Intervenció General sobre la gestió de CIEGSA, que revela irregularitats, sobrecostos i despeses sense control. En opinió del conseller Soler, l’informe revela “fets d’extrema gravetat” i confirma que el PP va fer “una administració educativa paral·lela, una mena de conselleria d'Educació en B, amb l'objectiu de privatitzar un servei públic essencial com és l'educació”. L’ auditoria de la intervenció general serà posada en coneixement del ple del Consell per si l’advocacia considera que cal dur-lo a la Fiscalia, han informat.

Soler ha qualificat de “trama organitzada” i d’ “estafa institucionalitzada” l’actuació de CIEGSA, amb un sobrecost mitjà de 36% més del preu que haurien costat els centres si la construcció l’hagués gestionada directament el servei d'Infraestructures de la Conselleria d'Educació. Segons les dades exposades aquest dimecres, es tracten de En 540 milions de sobrecostos que sumats a la gestió són 997 milions d'euros que s'haurien pogut emprar per a construir 199 centres educatius nous.L'auditoria de la Intervenció revela que Ciegsa, incloent les inversions fetes i el deute assumit per la Generalitat Valenciana de 1.734 milions, ha suposat un cost total de 2.826,27 milions d'euros entre 2001 i 2014.De les 610 actuacions projectades en queden pendents 217, amb un cost calculat per la Intervenció de 783 MEUR. El conseller Marzà ha informat que a més, 62 es van encarregar i no es va començar res. “Des de CIEGSA s'actuava i després la Generalitat ho assumia sense cap planificació de necessitats”, ha lamentat. Com exemple ha citat que entre el 2011 i el 2013 hi havia 67.5 milions d'euros pressupostats, mentre que el volum d'obres licitades va ser de més de 1581 MEUR.El conseller d’Educació ha explicat que les desviacions del cost inicial previst són d’un 19% de mitjana i ascendeixen a 310 MEUR. En algun cas, ha explicat, arriben al 106% sobre el cost inicial, com a l’IES Nou de Rafal, amb un cost de 3,1 MEUR. Escoles a preu de pisos Marzà ha dit que les escoles “es construïen com si fossin pisos, el cost del metre quadrat construït dels centres educatius es de 912,31 euros, un poc menys que el preu mitjà de la vivenda al País Valencià, que està al voltant de 1.100 euros per metre quadrat”.La Intervenció conclou que el conveni de 2001 que dóna cobertura a les actuacions de Ciegsa és improcedent perquè no consten els informes preceptius de la Intervenció Delegada ni sobre el crèdit adequat i la memòria econòmica, previstos en la Llei d'Hisenda Pública. Així mateix, es conclou que no hi havia mecanismes de control i que el procediment seguit per a contractar aules prefabricades és igualment improcedent. En relació amb el personal de CIEGSA, la plantilla de 73 empleats ha suposat una despesa de 42,6 MEUR i un cost mitjà per treballador de 41.665 euros . En 2012, el cost mitjà per treballador fou de 55.914 euros, més que un director general de la Generalitat Valenciana, segons denuncia Marzà. Els executius de CIEGSA “varen tenir salaris VIPS, un exemple és el sou de qui va fer de gerent fins a 2006, que en l'any 2005 va cobrar 84.572 euros”. El conseller ha remarcat que hi havia quatre persones encarregades de la relació institucional entre la conselleria i CIEGSA, 2que no se sap ben bé quin treball real feien”.Sobre les aules prefabricades o barracons l’informe assenyala que els procediments per fer encàrrecs són improcedents perquè s’han negociat sense publicitat i al·legant en molts casos causa d'imperiosa urgència. L'interventor revela, per contra, que els encàrrecs tardaven en executar només entre 20 i 40 dies, pel que es justificà el rebuig al procediment ordinari. L'interventor conclou que raonablement no es posaven els mitjans perquè els alumnes estigueren el menys temps possible amb una instal·lació provisional.

Enviar