Dos testimonis asseguren que el Govern no va utilitzar bases de dades pública pel 9-N

Els testimonis admeten que el mateix 9-N van treballar alguns empleats de l'empresa d'informàtica per lluitar contra atacs pirates i donar suport als voluntaris

ACN Barcelona.-Dos tècnics de l'empresa informàtica T-Systems han assegurat aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la Generalitat no va usar cap base de dades pública pel procés participatiu del 9-N. Segons ells, la seva empresa només va elaborar un programa informàtic perquè els ordinadors de les meses electorals registressin els DNI dels votants i les adreces dels seus domicilis perquè els participants no poguessin votar més d'un cop i ho fessin al col·legi que els tocava. D'aquesta manera, han negat la sospita de la fiscalia, que creia que el Govern havia usat dades del Servei Català de la Salut (CatSalut) per fer un cens electoral.

Segons han explicat fonts jurídiques, els dos tècnics encarregats del projecte han explicat que quan el Tribunal Constitucional va suspendre el procés participatiu el 4 de novembre, l'empresa va preguntar a la Generalitat si seguia endavant amb el projecte, i el Govern va respondre afirmativament. Per això, el programa es va acabar pocs dies abans del procés participatiu i entre el 6 i el 8 de novembre treballadors d'una altra empresa, Fujitsu, van instal·lar-lo als ordinadors de les meses electorals. Així mateix, el diumenge 9 de novembre diversos treballadors de T-Systems van treballar per ajudar a aturar atacs informàtics al sistema i per donar suport als voluntaris de les meses que tinguessin problemes.El sistema ideat per T-Systems no era ben bé una base de dades, sinó que el programa portava inclòs un mapa i llistat de carrers corresponents a la zona d'aquell col·legi i mesa electoral. Així mateix, registrava que els DNI fossin autèntics comprovant que la lletra fos el resultat correcte de l'algoritme creat amb el número. Un cop el votant acudia a la urna, els voluntaris de la mesa comprovaven que l'adreça del DNI era de la zona corresponent, apuntaven el seu nom en una llista en paper, però a l'ordinador s'introduïa el número de DNI perquè aquella persona quedés registrada com que ja havia votat i no ho pogués tornar a fer. Això també servia per comptar quanta gent havia votat en cada zona i al total de Catalunya. A més, els ordinadors estaven aïllats i no estaven connectats a cap xarxa ni a Internet per evitar atacs informàtics.D'aquesta manera, els noms dels votants no eren emmagatzemats en cap base de dades informàtica, sinó només apuntats en llistes de paper que teòricament després s'havien de destruir. A més, els ordinadors de les meses tampoc tenien un llistat previ dels possibles votants, com sí que passa en el cas d'eleccions plenament oficials.D'altra banda, els testimonis també han explicat que el projecte 'Invictus' que la Generalitat va encarregar a T-Systems data del 2013 i es va lliurar el març del 2014, mesos abans del 9-N. Aquest sistema, basat en les dades que té el CatSalut, havia de servir als ciutadans per fer tràmits de manera telemàtica, però han dit que no s'havia de carregar als ordinadors utilitzats pel 9-N, sinó que només es van fer simulacions amb noms inventats. No obstant, no han pogut assegurar si finalment es va fer o no.Segons la fiscalia, el Departament de Presidència va tirar endavant el projecte anomenat 'Invictus', com la pel·lícula sobre Nelson Mandela i jugant amb el nom de la novel·la sobre el 1714 d'Albert Sánchez Piñol, 'Victus', que pretenia crear una base de dades amb dades extretes del Registre Central d'Assegurats del CatSalut i una altra amb dades del Registre de Població de Catalunya, serveis d'actualització de dades i "altres orígens". Aquest projecte, segons la fiscalia, estaria vinculat amb un aplicatiu informàtic que T-Systems havia desenvolupat per a la Generalitat i que després va complementar per adaptar-lo al 9-N. Aquest programa informàtic és el que, segons la fiscalia, es va acabar instal·lant als ordinadors portàtils que hi havia a les meses de votació. Així, la fiscalia creu que aquesta base de dades permetia saber qui havia votat i si ho havia fet a la mesa electoral correcta. T-Systems va facturar 135.254 euros a la Generalitat per aquesta feina.No obstant això, els dos testimonis han explicat que 'Invictus' no s'havia d'usar pel 9-N i que la confusió pot venir pel fet que tots dos programes formava part d'un paquet d'encàrrecs de la Generalitat a T-Systems que portaven la mateixa numeració de factura.L'advocat de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, Xavier Melero, creu que les diligències judicials demanades i fetes sobre aquesta qüestió són "supèrflues", perquè són aspectes explicats públicament i demostrats. Segons ell, no farien falta més diligències perquè el procediment judicial només s'hauria de centrar en valorar jurídicament uns fets i autors ja coneguts.

Enviar