El Suprem rebutja la indemnització a les fotovoltaiques per la reducció d'ajudes

El tribunal resol cinc casos de la mateixa forma i ho comunica a la resta de 150 empreses afectades que van reclamar

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat indemnitzar per danys i perjudicis les empreses fotovoltaiques per la modificació de les retribucions a aquestes instal·lacions introduïda l'any 2010. L'alt tribunal estableix que el suposat dany indemnitzable ha d'estar relacionat amb la totalitat de la vida útil de les instal·lacions (fixada en 30 anys), i la prova pericial va establir que la disminució d'ingressos derivada de la limitació de la retribució ha estat compensada mitjançant disposicions posteriors. Així, el Suprem considera que l'activitat de producció d'electricitat a través d'aquest règim especial ofereix una rendibilitat raonable (a l'entorn del 8% anual), que exclou que el dany sigui real i antijurídic.

El TS ha desestimat els cinc primers recursos plantejats per empreses fotovoltaiques contra la decisió del Consell de Ministres que va denegar les indemnitzacions. Ara traslladarà aquestes primeres sentències a les més de 150 empreses que tenen també plantejat recurs pel mateix motiu al Suprem, perquè decideixin si continuen amb els recursos o desisteixen a la vista del criteri fixat al respecte per l'alt tribunal en aquestes primeres resolucions.Les empreses van recórrer contra la decisió del Consell de Ministres de desestimar les reclamacions de responsabilitat patrimonial pels danys i perjudicis causats a les seves instal·lacions de producció d'electricitat procedent d'energia solar fotovoltaica per l'aprovació de dos reials decrets a finals del 2010 i la llei d'economia sostenible del 2011.Com a conseqüència d'això, el Suprem ha analitzat si concorria responsabilitat patrimonial de l'Administració com a conseqüència d'actes reglamentaris i legislatius, en modificar el règim retributiu de les instal·lacions fotovoltaiques imposant determinades obligacions tècniques, un peatge per l'ús de la xarxa de transport i limitant la retribució mitjançant tarifa a determinades hores equivalents de funcionament de les instal·lacions.La Secció Quarta de la Sala Tercera del Suprem, que ha resolt els recursos, ressalta que els titulars de les instal·lacions fotovoltaiques que van obtenir la inscripció a l'empara d'un reial decret del 2007 "no van adquirir ni van incorporar al seu patrimoni un dret il·limitat a percebre una 'tarifa regulada' per la totalitat de l'energia neta produïda durant tota la vida d'aquesta instal·lació".Continua el seu argument assenyalant que "la forma, la quantia, l'extensió i la durada dels incentius reconeguts a les instal·lacions fotovoltaiques no poden quedar petrificades amb aquella regulació inicial, sinó que són susceptibles de les corresponents adaptacions a les noves circumstàncies concurrents, concretament al desenvolupament tecnològic i al nou escenari econòmic que ha incidit de ple en les previsions de demanda elèctrica que es van tenir en compte originàriament, sense oblidar el conegut com a 'dèficit tarifari', incrementat exponencialment en els últims anys degut en part al fet que els costos reals de les activitats regulades i del propi funcionament del sistema elèctric no poden ser absorbits pels peatges fixats per l'Administració i que són satisfets finalment pels consumidors ".Afegeix el tribunal que el que sí s'ha de garantir pels poders públics, perquè ho exigeix la legislació, és que les instal·lacions ofereixin als seus titulars una "rendibilitat raonable", de manera que el dany per la limitació de l'energia amb dret a la tarifa regulada només podrà qualificar-se com antijurídic i, per tant, indemnitzable, si aquesta modificació ha determinat que aquestes instal·lacions no siguin raonablement rendibles.Per decidir sobre aquest punt, la Sala va ordenar una prova pericial, que van realitzar un enginyer industrial especialista en electricitat i un economista, als efectes de determinar la rendibilitat de les instal·lacions, i que va concloure que en la pràctica totalitat de les instal·lacions, el seu rendiment es situa a l'entorn del 8% anual durant els 30 anys contemplats, i que, encara que a curt termini (en els anys 2011, 2012 i 2013), s'aprecia efectivament una minva d'ingressos, cap de les instal·lacions té un descens apreciable de la seva rendibilitat si es contempla en la totalitat dels 30 anys del període.Aquests pèrits van afegir que aquestes minves han estat compensades per un decret del 2014 i altres normes que han ampliat a 30 anys una garantia que assegura una rendibilitat raonable tenint en compte també les despeses financeres. Les empreses també consideraven que s'havia vulnerat el principi de no retroactivitat de les normes sancionadores, però el tribunal considera que la nova normativa no afecta drets ja consolidats.El Suprem tampoc aprecia la infracció de normativa europea sobre els principis de seguretat jurídica i de protecció de la confiança legítima, ja que el sistema de tarifa previst en el règim de l'any 2007 no presentava el caràcter inalterable que asseguren les empreses i era previsible la seva modificació.

Enviar