La memòria olfactiva del col·leccionista Ernesto Ventós s'enuma a Can Framis

El museu exposa una selecció de la col·lecció ‘olor VISUAL’ del perfumista a càrrec de Daniel Giralt-Miracle

ACN Barcelona.-La nova proposta del Museu Can Framis per a la línia expositiva ‘L’art de col·leccionar’ du el nom del perfumista i empresari Ernesto Ventós i la seva singular col·lecció ‘olor VISUAL’. L’equipament de la Fundació Vilacasas mostra des d’aquest dilluns una selecció–del crític d’art Daniel Giralt-Miracle- d’onze obres del fons de Ventós, que li evoquen experiències olfactives diverses. Són creacions d’art contemporani –pintura, escultura, instal·lacions- per a les quals el perfumista ha creat essències en funció del què li suggereix la seva memòria olfactiva. A l’exposició cada obra es mostra al costat d’un petit recipient amb el seu perfum, una invitació a olorar per veure l’art.

La col·lecció ‘olor VISUAL’ fou batejada així pel poeta i amic d’Ernesto Ventós, Joan Brossa. El perfumista i empresari la va començar a confegir ara fa 40 anys, a partir d’una premissa molt especial: les obres que en formen part desperten la memòria olfactiva del col·leccionista, creant un vincle perceptiu, emocional i sensible entre subjecte i objecte, l’ésser i l’art. Fruit d’aquesta relació, sorgeix la creació d’essències per a alguns dels artistes de la seva col·lecció, com Francesca Llopis, Alredo Jaar, Antoni Muntadas, Soledad Sevilla, José María Sicilia o el fotògraf Manel Armengol, d’actualitat aquests dies. No és només el què la visió de l’obra suggereix al perfumista el que es plasma en una essència, sinó que es basa, a més, en el què els propis artistes li expliquen sobre les seves obres. La col·lecció va néixer amb un objectiu pedagògic clar, explica la seva directora, Cristina Agàpito: “Ensenyar la gent a olorar”. El sentit de l’olfacte pot ser un camí perquè tant experts com neòfits s’apropin a l’art en igualtat de condicions i sense idees preconcebudes, sostenen. D’alguna manera, mostrar les obres amb ‘el seu’ perfum persegueix crear una “sinestèsia” en l’espectador, diu Agàpito manllevant el mot del recurs literari que consisteix a barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic.“Estem acostumats a veure l’art, a escoltar-lo (música), i en alguna ocasió tocar-lo, però en canvi no l’ensumem mai”, senyala aquest historiadora de l’art. Aquest perfumista, que pateix sordesa, i que des de petit es va relacionar amb “el món de les olors” per la professió del seu pare, segons explica Agàpito, “no concep el món que ens rodeja sense estar olorant contínuament”. Amb tot, no va ser fins l’any 1978 que va començar la seva col·lecció d’art. Aquell any, va participar com a perfumista en una exposició organitzada per la Fundació Miró anomenada “Suggestions olfactives”. Allò li va donar la clau i el fil conductor de la que posteriorment seria la seva col·lecció particular. “La seva percepció olfactiva, la seva memòria olfactiva, de fet”.

Enviar