La Sala Atrium celebra el cinquè aniversari revisant 'Huis clos'
L'obra de Jean-Paul Sartre, dirigida per Jordi Prat i Coll, narra el viatge a l'infern de tres personatges malvats
ACN Barcelona.-La Sala Atrium celebra aquest dimarts el seu cinquè aniversari tornant a portar a escena l'obra 'Huis clos' ('A porta tancada'), el text amb què el teatre va obrir les seves portes. L'obra de Jean-Paul Sartre, dirigida en aquesta ocasió per Jordi Prat i Coll, narra el viatge a l'infern de tres personatges malvats interpretats per Patricia Mendoza, Mireia Trias i Xavier Ripoll, que reflexionen sobre el fet d'existir i la responsabilitat dels propis actes. L'escena es desenvolupa en una sola habitació on es tanquen les persones "no de manera atzarosa", sinó amb l'objectiu que esdevinguin botxins d'ells mateixos. "La conclusió és que l'infern són els altres, a la pràctica, l'infern sóc jo mateix", ha conclòs el director.
Partint precisament de la frase 'L'infern són els altres', l'obra no s'inscriu a l'entorn de la filosofia de Jean-Paul Sartre, sinó que esdevé purament una peça de teatre.'Huis clos' mostra a uns personatges conscients de ser pecadors. Per això, són a l'infern, un espai on tot és etern present i provocarà que es preguntin si el càstig no és l'espai i el temps sinó la mirada cap a si mateixos. L'infern de Sartre, que Prat i Coll porta a escena amb una il·luminació vermella i limitant amb una tira vermella per separar realitat i ficció, conforma un lloc fora de tota influència externa. Hi conflueixen un intel·lectual dubitatiu (Xavier Ripoll), una lesbiana proletària i una dona jove casada amb un vell ric, tots tres, entorn d'un món basat en les aparences.A través de la reflexió del seu passat guiat per la figura d'un criat (Kathy Sey), els tres redescobreixen les seves faltes, el seu passat i la responsabilitat de la seva vida, descobrint-se com a botxins i lligats indefinidament. Quan Sartre escriu l'obra, el 1943, es troba enmig de la segona guerra mundial, "viu a l'infern", reconeix el director del text. Com que es tracta d'un Sartre primerenc, "no exhibicionista", no busca la seva reafirmació sinó que fa una recerca de si mateix, molt influït pel moment personal que viu, amb l'aparició d'una amant enmig de la relació de parella que té amb Simon de Beauvoir. "L'obra versa precisament sobre això, sobre com pot arribar de ser d'infernal un triumvirat", ha asseverat Prat.Pel seu director, es tracta d'una obra "en majúscules" que va des del hieratisme fins al primitivisme amb un component "molt sexual" on els actors es poden "lluir" en el paper. Ànimes despullades i pròpies de l'infern, com Prat les ha definit.'Huis clos' va ser l'obra escollida per estrenar la sala el 26 de gener de 2011, dirigida pel director del teatre, Raimon Molins, i amb David Verdaguer, Anna Alarcón i la mateixa Patricia Mendoza en el repartiment. L'obra estarà en cartell des del 27 de gener fins al 28 de febrer. Balanç de 5 anys de feinaMolins ha aprofitat l'ocasió per fer balanç dels cinc anys de funcionament de la sala Atrium. El director de la sala ha manifestat sentir una "felicitat extrema a nivell personal", però reconeix que està "terriblement enfadat" pel tracte "vergonyant i vergonyós" a la cultura. "Hem pogut veure d'aquesta humiliació constant cap a la cultura, eliminant-la de la societat", ha criticat.






