La Fundació Tàpies plasma en dues exposicions l'efervescència de l'art abstracte i la internacionalització de l'artista

Amb la mostra s'inicia una relació del museu barceloní amb el prestigiós centre Les Abattoirs de Toulouse

ACN Barcelona.-La Fundació Tàpies inaugura 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier', mostra que, sota els designis del crític d'art Michel Tapié, s'explica com l'Europa de post-guerra –i també al Japó-, va canviar el concepte d'admirar l'art i es va centrar l'interès en l'abstracció. "Esdevé un estil a escala mundial", assenyala el director de la Fundació i co-comissari de la mostra, Carles Guerra. Aquesta etapa, que va de la dècada dels anys 50 fins a mitjans del 60 coincideix amb el fet que Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) es converteix en una "icona internacional". Per aquest motiu, paral·lelament s'exposa una selecció d'obres d'aquella època.

'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965), presenta una seixantena d'obres procedents de Les Abattoirs de Toulouse, un prestigiós centre amb el que s'inicia una estreta col·laboració amb el museu barceloní. Una col·laboració que implica, primer, l'arribada a la capital catalana de les obres de les col·leccions de Denney i Cordier però també el fet que l'equipament francès mostrarà a partir de l'11 de febrer obres del fons de la Fundació Tàpies. Carles Guerra indica que s'ha d'aprofitar "aquesta proximitat geogràfica" tot i que admet la "distància" entre els "hàbits de consum artístic" d'aquí amb el del país veí. Amb aquesta ajuda mútua, doncs "pretenem vincular la Fundació Tàpies amb França i el sud d'Europa", assenyala Guerra.Pel que fa a l'exposició, el gruix de la tria es correspon amb el llegat de la Col·lecció Anthony Denney i es complementa amb dibuixos de la Col·lecció Daniel Cordier. Ambdues col·leccions són testimonis de l'emergència de l''art informel' a finals de la dècada de 1940, així com de la seva ràpida comercialització i assimilació a una modernitat internacional.L''Informalisme' és un moviment artístic que abasta totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial , en paral·lel amb l'expressionisme abstracte nord-americà. El crític d'art Michel Tapié va batejar anteriorment el moviment com l''art autre', una encertada invenció va assolir una dimensió internacional a la dècada de 1950. Artistes com ara els italians Lucio Fontana o Alberto Burri o Falkenstein, Brown o Coetzee, a Gran Bretanya van ser representants d'un art que va ser emblema de la crisi de l'humanisme durant el període de la postguerra a Europa. Un llenç esquinçat o ple d'esquitxades de pintura –estil totalment atribuïble a estendards de l'època com el nord-americà Jackson Pollock-, són algunes de les representacions de l'art abstracte que cada vegada comptava amb més acceptació per part del públic. Carles Guerra atribueix aquesta victòria de la "subjectivitat", o interpretar el que es veu, i l'"objectivitat", descriure el que es veu a què els artistes aniran reduint la seva creació un fet "pur i dur". "Això encaixa perfectament amb un fet", explica Guerra. "La gent sabia que passaven coses terribles a Europa, però no hi havia imatges que ho demostressin", ha dit. "Un dels clars exemples és amb l'holocaust jueu: la gent sap que va passar l'holocaust però no hi havia una manifestació gràfica al respecte", indica.Aquesta exposició proposa una nova lectura dels objectes artístics com a signes d'una acció passada que l'espectador no ha pogut observar. Tot el que li és donat a veure és una matèria "endurida" que conserva rastres d'un esdeveniment privat. Una manifestació que també va ser present al Japó amb el grup Gutai. De fet, la mostra inclou peces d'alguns dels artistes nipons més destacats del moviment.L'emergència de TàpiesL'etapa d'efervescència de l'art abstracte va coincidir amb la difusió a nivell internacional del nom d'Antoni Tàpies. Per això, la Fundació ha preparat també una mostra amb peces que pertanyen al seu. "Va ser quan Tàpies esdevé icona internacional; quan exposa al Guggenheim de Nova York o a algunes de les sales més importants del centre d'Europa", comenta Carles Guerra.Vers 1954-1955 es va produir en l'obra d'Antoni Tàpies un canvi significatiu, fruit d'experiències anteriors i d'influències i afinitats, que va suposar l'inici de la maduresa del seu art. L'interès per l'expressivitat de determinats materials, que Tàpies ja havia manifestat a la dècada de 1940, va donar lloc a unes obres que tenien una aparença de mur, i que es caracteritzaven per la densitat de les textures i per l'ús d'una gamma de colors limitada en què hi destacaven el gris, el marró i l'ocre. Amb aquestes obres Tàpies va assolir el reconeixement nacional i internacional, sobretot a partir de finals de la dècada de 1950 i principis de la de 1960.Nou rumb a la direcció de la FundacióAquesta retrospectiva de Tàpies i 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier' són les primeres mostres importants amb Carles Guerra (Amposta, 1965) com a director de la Fundació Antoni Tàpies. "Estar en un centre com la Fundació amb un llegat com el de Tàpies, que representa una modernitat anòmala, és una oportunitat per, també. dir coses sobre el present", ha assenyalat, "en uns moments de canvis polítics, on els espais de participació prenen més força i on l'economia més productiva és, precisament, la de la marca de ciutat", conclou.

Enviar