Un estudi identifica la zona del genoma que respon al tractament amb liti del trastorn bipolar

La investigació sobre més de 2.500 pacients en la que han participat l’Hospital Clínic, l’IDIBAPS i la UB situa l’àrea d’acció de la medicació al cromosoma 21

ACN Barcelona.-Un estudi mèdic publicat a la revista científica ‘The Lancet’ ha identificat la zona del genoma humà que respon al tractament amb liti en persones amb trastorn bipolar, La investigació ha recollit dades de més de 2.500 pacients i ha comptat amb la participació de l’Hospital Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Universitat de Barcelona (UB) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Red de Salud Mental (CIBERSAM) de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Concretament, els resultats de l’estudi mostren una associació entre variants genètiques situades en el cromosoma 21 i la resposta a la medicació amb liti, que és el principal tractament del trastorn bipolar, una malaltia mental crònica caracteritzada per les fluctuacions en l’estat d’ànim. Aquesta àrea localitzada inclou dues regions llargues d’àcid ribonucleic (ARN) no codificant.La investigació suposa la major anàlisi genètica sobre la resposta a la medicació amb liti realitzada mitjançant el mètode Genome-Wide Association Study (GWAS), que observa la variació genètica en el conjunt del genoma humà per establir associacions observables. D’altra banda, un estudi complementari sobre 73 pacients tractats amb liti en monoteràpia durant 2 anys ha servit per confirmar que els marcadors genètics identificats ajuden a predir les recaigudes de pacients amb trastorn bipolar que reben aquesta medicació.El doctor Eduard Vieta, del grup d’investigació i la Unitat de Trastorns Bipolars de l’Hospital Clínic considera que “la rellevància d’aquests resultats és doble. D’una banda, faciliten la identificació de pacients que poden respondre de forma favorable al liti, en un pas més fins la medicina personalitzada aplicada a la salut mental. I d’altra banda, suggereixen l’existència d’un nou mecanisme d’acció al liti que podria assentar les bases per a futurs tractaments més eficaços i segurs”.Els doctors Antonio Benabarre, Francesc Colom, Esther Jiménez, de la Unitat i el grup d’investigació en Trastorns Bipolars del Clínic i de l’IDIBAPS, juntament amb les doctores Bárbara Arias i Maria Mitjans, de la Unitat d’Antropologia de la Facultat de Biologia de la UB, també han participat en aquest estudi en el marc del consorci internacional ConLiGen.

Enviar