Adesiara reedita 'L'arbre de foc', el primer recull de poemes d'Agustí Bartra després de l'èxode republicà

L'edició, a cura de Sam Abrams, reivindica la figura d'un poeta "modern i universal" que mereix estar "a la primera fila de platea de la poesia catalana"

ACN Barcelona.-Adesiara ha editat per primera vegada a Catalunya 'L'arbre de foc' d'Agustí Bartra (Barcelona 1908 – Terrassa, 1982), el seu primer recull de poemes després de l'èxode republicà. El volum, que només s'havia publicat el 1946 a Mèxic, busca ser l'edició definitiva d'una obra fonamental de la lírica catalana, que ha passat inadvertida durant anys. L'edició, a cura de Sam Abrams, reivindica la figura d'un poeta de mentalitat "moderna i universal" i de "profunda humanitat" que mereix un lloc "a la primera fila de la platea de la poesia catalana ", a costat de Carner, Foix, Vinyoli, Espriu, Quart o Brossa. "Prejudicis estètics i ideològics sobre Bartra provoquen que sempre arrossegui els peus", ha precisat Adams.Des del centenari del seu naixement, hi ha hagut esforç per recuperar Bartra i situar-lo en el lloc de

Des del centenari del seu naixement, hi ha hagut esforç per recuperar Bartra i situar-lo en el lloc de "plena justícia literària i poètica" que li correspon. Des de feia més de dues dècades, els lectors interessats en el poeta només podien recórrer a les biblioteques catalanes per trobar les tres edicions de l''Obra poètica completa' de l'autor, del 1971 al 1985, i una fora de comerç del desaparegut diari 'El Observador', l'any 1991. Ara, per primera vegada, circularà entre les creacions poètiques substantives i innovadores del segle XX a Catalunya. 'L'arbre de foc' és el més problemàtic dels quinze poemaris de Bartra que es van arribar a publicar entre el 1938 i el 1983 i va passar per sis estadis d'elaboració fins el 1946, abans d'arribar a la versió definitiva de 1971, construïda a partir dels materials elaborats entre aquests anys. Sam Abrams atribueix a prejudicis "estètics" i "ideològics" el fet que hagi passat inavertit en la lírica catalana. D'una banda, ho adjudica al fet que els seus referents no eren poetes catalans, sinó que tenia una visió universal. Tot i que sentia admiració per Maragall o Papasseit i "per respecte generacional" seguia J. V. Foix o Pere Quart, els autors que el nodreixen i esdevenen vertaders mestres són Walt Whitman, T. S. Eliot o Rilke. Una visió "moderna" i "universal" que no sempre va ser entesa al país. Els seus antecedents familiars li van generar una cultura híbrida que no sempre va ser ben entesa per la cultura catalana. " Tenir alta cultura i ser ric és entès, ser pobre i tenir cultura tradicional també s'entén, però ser híbrid i venir de dues bandes no", ha especificat Abrams durant la presentació del volum. D'altra banda, el seu llarg exili de 40 anys també li va generar prejudicis ideològics.Un volum "extraordinari" de valor literari permanentLa poesia d'Agustí Bartra té un valor literari permanent i 'L'arbre de foc' conforma un volum "extraordinari", en paraules del curador de l'obra. És un llibre que va ser escrit per transcendir en els seus temps i amb l'objectiu que "saltés" la tanca seva època per passar a ser un referent.El llibre el vertebren idees "ambicioses" quant a l'estructura, la mètrica, la llengua i la imaginació. "És un llibre molt ple, molt dens", ha especificat. Té dues parts, un cicle poemes lírics breus i un de llarg, 'Poema de Rut'.Arrenca amb 'Confessió', un poema d'estructura senzilla i de temàtica amorosa on explica les dificultats per arribar a estimar la seva dona, ja que estava bloquejat per la guerra i el seu pas pels camps concentració. Després confecciona els primers poemes moderns que s'escriuen en català sobre la guerra, així com també el pas pels camps de concentració. Inicia un cicle de poemes de l'exili, que va iniciar a França, per passar per la República Dominicana, Cuba i establir-se definitivament a Mèxic des del 1941 fins l'any 1970, que va tornar a Catalunya. El darrer dels poemes, 'Poema de Rut', esdevé dels primers poemes llargs moderns -al costat de Josep Carner o Carles Riba-, on recull els problemes anteriors.

Enviar