L'Ajuntament de Tarragona busca consens polític per trobar una utilitat a l'espai del pàrquing Jaume I

L'aparcament, que mai s'ha obert al públic, costa un milió d'euros a l'any i ha comportat un deute d'uns 30 milions

ACN Tarragona.-El proper mes de juny farà setze anys que l'aparcament Jaume I va començar a caminar. Un equipament que mai s'ha arribat a obrir i que Begoña Floria, regidora del consistori tarragoní i presidenta d'Aparcaments Municipals de Tarragona, ha qualificat com "l'herència més desgraciada que tenim a la ciutat". I és que el pàrquing costa un milió d'euros a l'any i ha comportat un endeutament de 30 MEUR a les arques municipals. Ara, l'equip de govern vol resoldre la situació d'una vegada per totes i liderar la presa de decisions sobre "quin ha de ser el futur d'aquesta gran ferida". Per això, tal com ha assenyalat Floria, es busca el consens amb la resta de formacions que tenen representació a l'Ajuntament.

"No hi ha paraules per definir com poden uns responsables administratius i polítics d'una ciutat haver impulsat un projecte que ha tirat per l'aixeta vora 30 milions d'euros". Així de contundent s'ha mostrat aquest dimecres Floria, que ha volgut deixar la recerca de les responsabilitats polítiques per quan acabin els procediments judicials que investiguen el pàrquing de Jaume I.Ara, ha dit, "estem en un moment en què la ciutat ha de prendre una decisió", per la qual cosa ha indicat que el govern es posarà al capdavant per acordar l'ús a què s'ha de destinar l'espai del pàrquing fallit, situat al cor de la Part Alta. Per això, ha explicat que s'ha lliurat a tots els grups municipals tota la documentació sobre el projecte –el peritatge tècnic que va fer l'Ajuntament, la situació dels procediments judicials que estan en marxa (dos al jutjat mercantil de Madrid i un al jutjat penal número tres de Tarragona), i els resultats de l'enquesta ciutadana que es va fer a la primavera–, i aquesta tarda visitaran les instal·lacions tots els regidors interessants acompanyats de tècnics del consistori."Confio que tots plegats tindrem prou cintura per posar el comptador a zero respecte les opcions que pot tenir aquest espai", ha manifestat. "Que cadascú defensi legítimament les propostes que considera que són les millors i, a partir d'aquí i un cop deliberat, que puguem trobar una solució a aquesta ferida". Segons Floria, els tarragonins "no ens perdonarien que no trobéssim un ampli consens per donar solució a aquest gran forat negre del pàrquing Jaume I". Per això mateix no es marca cap tipus de termini perquè, ha insistit, prioritza que tots es puguin posar d'acord.Pel que fa les possibles opcions, ha deixat clar que "no hi ha limitació d'usos en aquest espai, sempre que es faci un Pla Especial Urbanístic que digui com s'ha de fer" i se n'informi el jutge que porta el cas. Així, s'ha mostrat oberta a totes les opcions que es puguin posar sobre la taula, encara que ha avançat que des del punt de vista de l'equip de govern "no té cap sentit recuperar la idea de pàrquing si no és amb una entrada des de fora de la muralla".L'enquesta ciutadana sobre els possibles usos de l'aparcament que es va fer abans de l'estiu –en què hi van participar poc menys de 300 persones– va donar com a resultat que el lloc s'hauria de convertir en un espai multifuncional de tipus social i cultural, mantenint el centre cívic que ja hi ha. Ara, però, Floria ha apostat per tirar endavant el concurs d'idees i ha recordat la seva proposta, que l'indret es transformi en un local que complementi la Casa de la Festa.Pel que fa a oferir noves places d'aparcament a la zona, la regidora ha parlat d'ampliar el pàrquing Torroja, "que a nivell tècnic és molt difícil", ha assenyalat, o de construir un nou aparcament soterrat al passeig de Sant Antoni, una opció que s'està estudiant des de l'Ajuntament, ha assegurat. A tot això, però, ha insistit que "la demanda d'aparcament a l'entorn de la Part Alta està molt coberta".El pàrquing Jaume I es va plantejar com un aparcament intel·ligent amb 600 places al bell mig del centre històric de Tarragona. Entre els motius que van fer que costés més del que estava previst hi ha el fet que es va haver de foradar fetge de gat per construir-lo, un tipus de pedra de les més dures que existeixen. L'equipament mai s'ha posat en funcionament però té gran part de la instal·lació feta, com els elevadors que havien de pujar i baixar els vehicles de la zona d'emmagatzematge o els motors que s'haurien activat en cas d'incendi i haurien omplert el forat d'escuma fins al capdamunt.

Enviar