L'Audiència de Barcelona torna a jutjar el doctor Morín per avortaments irregulars després d'anul·lar-se la sentència que l'absolia

La fiscalia, que demanava 270 anys de presó, va aconseguir que el Suprem ordenés repetir el procés perquè no s'havien acceptat dues proves crucials

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona inicia aquest divendres el judici contra el doctor Carlos Morín i una desena de col·laboradors seus per suposats avortaments irregulars. L'any 2013 Morín va ser absolt per la mateixa Audiència, però un recurs de la fiscalia davant del Tribunal Suprem va aconseguir que s'ordenés repetir el judici perquè el tribunal sentenciador no havia acceptat dues proves considerades crucials: la declaració de Morín davant del jutge instructor i les imatges amb càmera oculta d'una televisió danesa que va destapar l'escàndol.

Aquest divendres es faran les qüestions prèvies i el judici està previst que s'allargui fins el 10 de març. El proper dilluns començaran les declaracions dels policies que van investigar els fets, després ho faran testimonis, dos d'ells protegits. Del 10 al 23 de febrer està prevista la declaració de desenes de dones que van avortar. La seva declaració serà oberta al públic i a la premsa, però, a diferència de la resta de sessions, no es podran prendre imatges ni so. Un magistrat del Suprem i les defenses havien sol·licitat que no s'obligués a tornar a declarar a les dones, algunes de les quals ho van passar molt malament durant el primer judici, però previsiblement sí que estaran obligades a declarar altre cop. La declaració dels acusats, que habitualment es fa al principi del judici, es farà al final.El judici contra Morín i la seva desena de col·laboradors, entre els que hi havia la seva esposa, ginecòlegs, psiquiatres, infermeres i administratives, va durar diversos mesos, va aixecar molta expectació mediàtica internacional i va acabar amb una sentència absolutòria el gener del 2013, que va sorprendre a molts sectors. El tribunal va considerar que la totalitat de les interrupcions voluntàries de l'embaràs que van practicar es van dur a terme amb el consentiment i sota petició expressa de les dones embarassades i, en el cas de les menors, del seu representant legal. També van quedar absolts dels delictes de falsedat documental i d'associació il·lícita.Morín s'enfronta a penes de fins a 270 anys de presó, però va quedar absolt, juntament amb els seus deu col·laboradors, en considerar que els avortaments es van fer amb el consentiment o la petició expressa de les embarassades. Morín i els seus col·laboradors estaven acusats de practicar desenes d'avortaments en clíniques privades de Barcelona de forma irregular, saltant-se la llei en no practicar proves psiquiàtriques a les mares o practicant avortaments a fetus de més setmanes de les permeses. També s'enfrontaven als delictes d'associació il·lícita, falsedat documental i delicte fiscal.El 2013 el Tribunal Constitucional va considerar il·legítim l'ús de la càmera oculta, però el Suprem considera que no sempre vulnera els drets de l'afectat, sinó que el tribunal ha de fer un "rigorós judici de ponderació entre els drets a la intimitat i a la pròpia imatge i la possible existència d'una finalitat legítima, atenent sempre els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat".D'altra banda, el Suprem també creu que es va vulnerar el dret d'aportació de proves de la fiscalia i les acusacions populars en un altre àmbit. Morín i altres acusats es van negar a respondre les preguntes del fiscal durant el judici, però en canvi van respondre les preguntes dels seus advocats defensors. Per això, la fiscalia va demanar que es llegissin les seves declaracions al jutjat d'instrucció, on sí que van respondre les preguntes del ministeri fiscal, cosa que el tribunal va vetar.Però el Suprem va considerar que la decisió dels acusats no és un "silenci que impedeix qualsevol judici de contrast amb allò declarat anteriorment, sinó davant d'una selecció estratègica d'aquelles preguntes que es volen respondre i quines no". Per això, considera que l'acusació té la potestat de fer llegir les declaracions en fase d'instrucció, per tal que el tribunal jutjador pugui formar-se un criteri sobre la credibilitat de l'acusat.Amb la llei del 1985, en el primer supòsit d'avortament --risc físic o psíquic per la mare-- no hi havia límit de setmanes de gestació, però es requeria un informe psiquiàtric previ. Les acusacions asseguraven que alguns d'aquests informes eren falsos, s'havien omplert després de la intervenció o ho havien fet professionals no qualificats. Tot i així, els magistrats no ho van considerar demostrat, ja que en cap cas es va poder determinar que el diagnòstic fos fals, tot i que sí que admetia que algunes firmes ho eren.El tercer supòsit d'avortament era la malformació del fetus, que sí que establia un límit màxim de 22 setmanes de gestació. Però el tribunal no va trobar cap cas que superés aquest límit, tenint en compte que les ecografies tenen un marge d'error de dues setmanes aproximadament. Tampoc considerava demostrat que s'alteressin electrònicament els ecògrafs per amagar-ho, cosa tècnicament molt complicada.Sobre les acusacions de falsedat documental, només s'aplicaria en un document oficial, perquè la resta eren documents privats. I en el document públic no hi ha en cap cas cap dada falsejada. I l'acusació d'associació il·lícita tampoc va quedar provada perquè el tribunal no va considerar que l'objectiu principal de les clíniques de Morín fossin els avortaments irregulars.El que sí va admetre el tribunal és que hi podria haver delictes fiscals, perquè no es donaven rebuts a les dones, que pagaven gairebé totes en metàl·lic. Tot i així, recordava que aquest delicte es jutja en un altre procés. Per últim, el tribunal va considerar que sí que hi podria haver irregularitats administratives, com en alguns documents, però no tindrien caràcter de delicte penal.L'Audiència també va argumentar que totes les dones que van avortar i declarar durant el judici no van concretar cap il·legalitat, i que els testimonis protegits van ser totalment irrellevants, ja que fins i tot alguns es van retractar. Igualment, les inspeccions del Departament de Salut no van detectar cap intervenció il·legal.Per últim, el tribunal va considerar irrellevant la presència dels trituradors biològics, ja que no s'ha demostrat que servissin per triturar fetus de més de 22 setmanes.

Enviar