Brussel·les combat l’evasió fiscal de les multinacionals, que costa cada any 70.000 milions d’euros als contribuents
La CE proposa l’intercanvi d’informació fiscal entre els estats o forçar les empreses a pagar on fan els beneficis
ACN Brussel·les.-La Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou paquet de mesures per combatre l’evasió fiscal de les grans multinacionals, que deixen de pagar fins a 70.000 milions d’euros l’any aprofitant-se de buits legals o de complicats plans fiscals per endur-se els beneficis. “Milers de milions d’euros en impostos es perden cada any per l’evasió fiscal”, ha lamentat l’eurocomissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, remarcant que “els europeus i els negocis que juguen net acaben pagant més impostos com a conseqüència”. Les mesures aposten per una major coordinació entre els estats membres i per impulsar mesures legals per frenar l’enginyeria fiscal per evadir impostos.
La Comissió Europea vol que les empreses paguin els impostos allà on generin els beneficis, i per això proposa elaborar una Directiva contra l’Evasió Fiscal que inclogui mesures per evitar legalment els esquemes d’evasió. Brussel·les també promou una major transparència per “identificar les pràctiques fiscals agressives de les grans companyies” i garantir que hi ha una competència “justa”. L’objectiu és revisar la directiva de Cooperació Administrativa de tal manera que les autoritats estatals puguin intercanviar informació fiscal sobre les activitats de les multinacionals que operen en el seu territori. La Comissió Europea remarca que l’evasió és un problema global i que per això cal que les mesures vagin més enllà de la UE. Brussel·les vol que la resta d’actors internacionals cooperin en la lluita contra l’evasió, de manera que una multinacional no es pugui endur els seus beneficis a un tercer país sense pagar els impostos apropiats allà on els ha generat. El paquet de mesures també inclou un estudi sobre els “plans agressius” d’algunes multinacionals que aprofiten els buits legals per pagar menys impostos, i analitza quins canals fan servir normalment per avisar els estats.






