Eduard Fernández és Eddie Carbone al ‘Panorama des del pont’ que estrena el Teatre Romea

Georges Lavaudant dirigeix el clàssic teatral d’Arthur Miller sobre la immigració a Nova York a mitjan segle XX

ACN Barcelona.-El Teatre Romea estrenarà el proper dimarts 2 de febrer un clàssic contemporani poc representat a casa nostra com és ‘Panorama des del pont’, d’Arthur Miller. Estrenada l’any 1995, l’obra tracta la immigració i els sense papers als Estats Units a través d’Eddie Carbone, estibador italià al port de Nova York. Eduard Fernández encarnarà aquest personatge, un honrat treballador obsedit per la passió que sent per la seva neboda, fet que el durà finalment a trair la família i a delatar companys immigrats. Fernández ha explicat aquest dijous a l’ACN que encarnar “algú que es va mostrar tal com és” és una tasca “esgotadora però molt bonica de fer”. El francès Geroges Lavaudant dirigeix el muntatge.

‘Panorama des del pont’ es va estrenar en català tot just l’any 2006, al Teatre Nacional de Catalunya i de la mà de Rafel Duran. Deu anys després el clàssic millerià torna a Barcelona, amb un repartiment i direcció nous. Al capdavant del muntatge, el reconegut director i actor francès George Lavaudant, a qui el director artístic del Teatre Romea, Borja Sitjà, va voler encomanar aquest projecte escènic. L’elenc d’actors l’encapçala Eduard Fernández, en el paper central d’Eddie Carbone, i l’acompanyen les actrius Mercè Pons i Marina Salas (la neboda Catherine) i els actors Jordi Martínez, Marcel Borras, Pep Ambròs, Rafa Cruz i Sergi Vallès. El text de Miller se situa a Nova York, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial. En aquell temps milers de migrants van arribar a la ciutat i al país sencer, en molts casos abocats a treballar de manera irregular. L’autor es fixa en una família –i entorn- d’estibadors italians al port de la metròpoli, amb Eddie Carbone al capdavant. Carbone és un honrat treballador, defensor dels seus companys i contrari a les delacions d’alguns compatriotes seus davant l’oficina d’immigració. L’home “rep l’encàrrec”, tal com ho expressa Eduard Fernández, de fer-se càrrec de la seva neboda òrfena, Catherine. Obsedit per aquesta responsabilitat i per la passió que la noia li desperta, Carbone no pot acceptar el fet que ella comenci a festejar amb un noi. Finalment, la situació el durà a delatar aquest pretendent i un company seu, traint a la seva família. La conseqüència, a més serà fatal: En sortir de la presó, el noi es venjarà d’ell. Un paper "esgotador"En declaracions a l’ACN, Eduard Fernández ha explicat durant un recés dels assaigs al Romea la complexitat del personatge que interpreta. “Són gent feta a ella mateixa, gent molt dura”, diu per situar el context social. Carbone, en concret, “és algú que es mostra tal com és, despullat, i això és bonic en un escenari: el repte de mostrar algú en carn i ossos, traient la primera capa”. Però això té uns costos per a l’actor, que confessa que està sent una tasca “esgotadora” però, també, “molt bonica de fer”. Fernández també remarca que l’obra coincideix amb el temps de la persecució dels comunistes, la ‘caça de Bruixes’, i en aquest context Elia Kazan va denunciar el propi Miller. El curiós és, apunta l’actor, que “després que l’acusessin de comunista escrigués una obra en què gairebé justifica, o explica la delació, fent entendre perquè un home arriba a delatar” els seus.

Enviar