Les defenses del 'cas Morín' demanen que no s'obligui a tornar a declarar a les dones que van avortar

La fiscalia s'hi oposa perquè el Suprem podria obligar a celebrar per tercer cop el judici pels suposats avortaments irregulars però admet que és "impopular"

ACN Barcelona.-Les defenses del 'cas Morín' han sol·licitat aquest divendres a l'Audiència de Barcelona que les desenes de dones que han de testificar per haver avortat en les clíniques del metge jutjat. Com que el judici s'ha de repetir, les defenses volien que s'usessin les gravacions de vídeo de la declaració al primer judici per no fer-les passar pel tràngol emocional de reviure la interrupció voluntària de l'embaràs. Però la fiscalia s'hi oposa, malgrat admetre que la seva postura pot ser "impopular", perquè es correria el risc, ha dit, que el Tribunal Suprem obligués a celebrar per tercer cop el mateix judici.

L'Audiència de Barcelona ha començat aquest divendres el judici contra el doctor Carlos Morín i una desena de col·laboradors seus per suposats avortaments irregulars, i s'han presentat les qüestions prèvies de cada part. L'any 2013 Morín va ser absolt per la mateixa Audiència, però un recurs de la fiscalia davant del Tribunal Suprem va aconseguir que s'ordenés repetir el judici perquè el tribunal sentenciador no havia acceptat dues proves considerades crucials: la declaració de Morín davant del jutge instructor i les imatges amb càmera oculta d'una televisió danesa que va destapar l'escàndol.Morín s'enfronta a penes superiors als 270 anys de presó, però inicialment va quedar absolt, juntament amb els seus deu col·laboradors, en considerar que els avortaments es van fer amb el consentiment o la petició expressa de les embarassades. Morín i els seus col·laboradors estaven acusats de practicar desenes d'avortaments en clíniques privades de Barcelona de forma irregular, saltant-se la llei en no practicar proves psiquiàtriques a les mares o practicant avortaments a fetus de més setmanes de les permeses. També s'enfrontaven als delictes d'associació il·lícita, falsedat documental i delicte fiscal.Un magistrat del Suprem, en un vot particular, i les defenses havien sol·licitat que no s'obligués a tornar a declarar a les dones que van avortar, algunes de les quals ho van passar molt malament durant el primer judici, però previsiblement sí que estaran obligades a declarar altre cop, ja que si totes les parts no ho accepten, el tribunal probablement no s'arriscarà, perquè un posterior recurs podria tornar a anul·lar el procediment.Per les defenses, la nova declaració no aportarà gaire informació nova, i el nou tribunal que jutja el cas tindrà a l'abast els vídeos de la declaració a l'anterior judici. A més, han recordat que hi ha 15 de les dones que van declarar que no s'han localitzat per al nou judici i alguna part ha reclamat que es mostrin els vídeos de les seves declaracions. Per això, han demanat no fer diferències entre les que sí han estat localitzades.La defensa de Morín també ha sol·licitat que el seu client no hagi d'estar durant totes les sessions a la sala de vistes, a causa dels seus problemes de salut, ja que s'ha de fer diàlisi tres cops per setmana per problemes renals. La fiscalia s'hi ha mostrat favorable a que només estigui durant la seva declaració i el torn d'última paraula, el darrer dia de judici, a principis de març. En canvi, s'ha oposat a la petició de l'esposa de Morín, que també volia estalviar-se les llargues i nombroses sessions de judici per tenir cura del seu marit.Altres qüestions controvertides entre les parts ha estat si s'admetia com a prova un reportatge periodístic de la revista 'Época' i d'uns reporters del diari britànic 'Sunday Telegraph' l'any 2002. Les defenses consideren que afecten fets molt anteriors als actualment enjudiciats.També han demanat la nul·litat de les actuacions, i per tant l'absolució de tots els acusats, per 'punxades' telefòniques i escorcolls no prou justificats judicialment, a més d'altres suposades irregularitats de la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 33 de Barcelona, que hauria reobert el cas quan l'arxivament provisional no havia estat recorregut i ja havia esdevingut ferm, i sense que hi haguessin indicis nous, sinó simplement una querella de l'entitat E-Cristians. A més, també al·leguen que no es van al·legar fets concrets als acusats, sinó un relat genèric, fins al final del tot de la instrucció.Aquest divendres s'han fet les qüestions prèvies i el judici està previst que s'allargui fins el 10 de març. El proper dilluns, després que el tribunal hagi comunicat la decisió sobre algunes de les qüestions prèvies, començaran les declaracions dels policies que van investigar els fets, després ho faran testimonis, dos d'ells protegits. Del 10 al 23 de febrer està prevista la declaració de desenes de dones que van avortar. La seva declaració serà oberta al públic i a la premsa, però, a diferència de la resta de sessions, no es podran prendre imatges ni so. La declaració dels acusats, que habitualment es fa al principi del judici, es farà al final.A l'entrada de l'Audiència, Morín i la seva dona, María Luisa Duran, han dit als mitjans que estaven tranquils davant de la repetició del judici perquè no van fer cap avortament fora de la llei. Així, consideren que no hi havia motius legals per repetir el judici, ni tant sols el vídeo amb càmera oculta d'una televisió danesa, ja que la redactora va ser rebutjada per practicar un avortament a la clínica de Morín. Igualment, veuen certa intenció política i religiosa en la persecució legal que han patit des del 2007 i fins i tot anteriorment.Primer judiciEl primer judici contra Morín i la seva desena de col·laboradors, entre els que hi havia la seva esposa, ginecòlegs, psiquiatres, infermeres i administratives, va durar diversos mesos de l'any 2012, va aixecar molta expectació mediàtica internacional i va acabar amb una sentència absolutòria el gener del 2013, que va sorprendre a molts sectors. El tribunal va considerar que la totalitat de les interrupcions voluntàries de l'embaràs que van practicar es van dur a terme amb el consentiment i sota petició expressa de les dones embarassades i, en el cas de les menors, del seu representant legal. També van quedar absolts dels delictes de falsedat documental i d'associació il·lícita.El 2013 el Tribunal Constitucional va considerar il·legítim l'ús de la càmera oculta, però el Suprem considera que no sempre vulnera els drets de l'afectat, sinó que el tribunal ha de fer un "rigorós judici de ponderació entre els drets a la intimitat i a la pròpia imatge i la possible existència d'una finalitat legítima, atenent sempre els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat".D'altra banda, el Suprem també creu que es va vulnerar el dret d'aportació de proves de la fiscalia i les acusacions populars en un altre àmbit. Morín i altres acusats es van negar a respondre les preguntes del fiscal durant el judici, però en canvi van respondre les preguntes dels seus advocats defensors. Per això, la fiscalia va demanar que es llegissin les seves declaracions al jutjat d'instrucció, on sí que van respondre les preguntes del ministeri fiscal, cosa que el tribunal va vetar.Però el Suprem va considerar que la decisió dels acusats no és un "silenci que impedeix qualsevol judici de contrast amb allò declarat anteriorment, sinó davant d'una selecció estratègica d'aquelles preguntes que es volen respondre i quines no". Per això, considera que l'acusació té la potestat de fer llegir les declaracions en fase d'instrucció, per tal que el tribunal jutjador pugui formar-se un criteri sobre la credibilitat de l'acusat.Límits de la llei d'avortamentAmb la llei del 1985, en el primer supòsit d'avortament --risc físic o psíquic per la mare-- no hi havia límit de setmanes de gestació, però es requeria un informe psiquiàtric previ. Les acusacions asseguraven que alguns d'aquests informes eren falsos, s'havien omplert després de la intervenció o ho havien fet professionals no qualificats. Tot i així, els magistrats no ho van considerar demostrat, ja que en cap cas es va poder determinar que el diagnòstic fos fals, tot i que sí que admetia que algunes firmes ho eren.El tercer supòsit d'avortament era la malformació del fetus, que sí que establia un límit màxim de 22 setmanes de gestació. Però el tribunal no va trobar cap cas que superés aquest límit, tenint en compte que les ecografies tenen un marge d'error de dues setmanes aproximadament. Tampoc considerava demostrat que s'alteressin electrònicament els ecògrafs per amagar-ho, cosa tècnicament molt complicada.Sobre les acusacions de falsedat documental, només s'aplicaria en un document oficial, perquè la resta eren documents privats. I en el document públic no hi ha en cap cas cap dada falsejada. I l'acusació d'associació il·lícita tampoc va quedar provada perquè el tribunal no va considerar que l'objectiu principal de les clíniques de Morín fossin els avortaments irregulars.El que sí va admetre el tribunal és que hi podria haver delictes fiscals, perquè no es donaven rebuts a les dones, que pagaven gairebé totes en metàl·lic. Tot i així, recordava que aquest delicte es jutja en un altre procés. Per últim, el tribunal va considerar que sí que hi podria haver irregularitats administratives, com en alguns documents, però no tindrien caràcter de delicte penal.L'Audiència també va argumentar que totes les dones que van avortar i declarar durant el judici no van concretar cap il·legalitat, i que els testimonis protegits van ser totalment irrellevants, ja que fins i tot alguns es van retractar. Igualment, les inspeccions del Departament de Salut no van detectar cap intervenció il·legal. Per últim, el tribunal va considerar irrellevant la presència dels trituradors biològics, ja que no s'ha demostrat que servissin per triturar fetus de més de 22 setmanes.

Enviar